Henri Andoyer
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Marie-Henri Andoyer  1r octubre 1862 París (Segon Imperi Francès) | ||
| Mort | 12 juny 1929 (66 anys) París (Tercera República Francesa) | ||
| President Bureau des Longitudes | |||
| 1919 – 1920 ← Jules Carpentier – Maurice Hamy → | |||
| Redactor en cap Connaissance des temps | |||
| 1901 – ← Rodolphe Radau – Guillaume Bigourdan → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Facultat de Ciències de Tolosa - doctor (–1886) École Normale Supérieure (1881–1884) Lycée Saint-Louis (1872–1881) | ||
| Tesi acadèmica | Contribution à la théorie des orbites intermédiaires (1886 ) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Astronomia i observació astronòmica | ||
| Ocupació | astrònom, matemàtic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat de París (1892–1929) Facultat de Ciències de Tolosa (1884–1892) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Alexandre Véronnet, Constantin Pârvulescu i Émile Paloque | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Céleste Antoinette Marguerite Perissé | ||
| Pares | Louis Jules Andoyer i Marie Antionette Doubliez | ||
| Parents | Pierre Humbert, fills polítics | ||
| Premis | |||
Henri Andoyer (francès: Marie-Henri Andoyer) (París, 1 d'octubre de 1862 - París, 12 de juny de 1929) va ser un astrònom francès.
Vida i obra
Andoyer, fill d'un cap administratiu del Banc de França, va ser escolaritzat al Lycée Saint-Louis.[1] El 1881 va ingressar a l'École Normale Supérieure en la que es va graduar en matemàtiques el 1884. Seguint els consells de Paul Tannery, va acceptar una plaça d'astrònom assistent a l'Observatori de Tolosa de Llenguadoc que compaginava amb la docència a la universitat de Tolosa, sota les ordres de Benjamin Baillaud.[2] El 1887 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre les òrbites intermediaries.[3] El 1889 es va casar a Tolosa amb Céleste Perissé amb qui va tenir tres fills.[4]
El 1892 va deixar Tolosa perquè va ser nomenat professor de la universitat de París,[5] de la qual va ser catedràtic a partir de la mort d'Henri Poincaré el 1912.[6] El 1910 va ser nomenat membre del Bureau des Longitudes, del qual serà un personatge clau,[7] encarregat especialment d'editar l'almanac Connaisance des temps.[8]
La seva obra més important és el Cours de mécanique céleste, publicat en dos volums els anys 1923 i 1926 respectivament, en el que, a més de condensar l'exposició dels temes, explica detalladament i amb exemples els mètodes de càlcul.[9] Com a bon calculador, també va editar taules de logaritmes i trigonomètriques molt acurades.[10] A més dels seus abundants treballs d'astronomia pràctica i de mecànica celeste, també va publicar diverses obres d'història de l'astronomia.[11]
Referències
- ↑ Lambert, 1930, p. 129-130.
- ↑ Lambert, 1930, p. 130.
- ↑ Lambert, 1930, p. 131-132.
- ↑ Charle i Telkès, 1989, p. 22.
- ↑ Lamy, 2007, p. 301.
- ↑ Charle i Telkès, 1989, p. 23.
- ↑ Boistel, 2022, p. 561 i ss.
- ↑ Lambert, 1930, p. 131.
- ↑ Caubet, 1930, p. 62.
- ↑ Roegel, 2010, p. 4-6.
- ↑ Lamy, 2014, p. 80.
Bibliografia
- Boistel, Guy. Pour la Gloire de M. de la Lande (en francès). IMCCE, 2022. ISBN 978-2-910015-87-9.
- Caubet, P. «Henri Andoyer vu par un de ses élèves» (en francès). Journal des Observateurs, Vol. 13, Num. 4, 1930, p. 61-64. ISSN: 0004-6361.
- Charle, Christophe; Telkès, Eva «Andoyer (Henri), note biographique» (en francès). Histoire biographique de l'enseignement, Vol. 25, 1989, p. 22-24. ISSN: 0298-5632.
- Lambert, Armand «Henri Andoyer» (en francès). Bulletin Astronomique, Vol. 6, 1930, p. 129-145. ISSN: 0004-6361.
- Lamy, Jérôme. L'observatoire de Toulouse aux xviiie et xixe siècles (en francès). Presses Universitaires de Rennes, 2007. ISBN 978-2-7535-2994-6.
- Lamy, Jérôme. «Andoyer, Narie-Henri». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2014, p. 80-81. ISBN 978-1-4419-9917-7.
- Roegel, Denis «Areconstruction of Henri Andoyer’s trigonometric tables (1915-1918)» (en francès). HAL.Science, 2010, p. 1-368. ISSN: 2273-1601.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henri Andoyer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Dieke, Sally H. «Andoyer, Henri» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 juny 2026].