Hermann Bleuler
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 novembre 1837  Hottingen (Suïssa) | ||
| Mort | 7 febrer 1912 (74 anys) Zúric (Suïssa) | ||
| Sepultura | Cementiri Enzenbühl 47° 21′ 00″ N, 8° 34′ 49″ E / 47.35006°N,8.58031°E | ||
| President Schweizerischen Schulrat | |||
| 1888 – 1905 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església reformada suissa | ||
| Formació | ETH Zürich (1855–1858) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | enginyer mecànic, coronel, militar, enginyer | ||
| Ocupador | ETH Zürich (1888–1905) Forces Armades Suïsses (1861–1904) Bell Maschinenfabrik (1858–1860) | ||
| Carrera militar | |||
| Grau militar | coronel major capità tinent coronel | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Pare | Johann Caspar Bleuler | ||
 | |||
Hermann Bleuler (Hottingen, 22 de novembre de 1837 - Zúric, 7 de febrer de 1912) va ser un enginyer i militar suís.
Vida i obra
Bleuler va néixer a Hottingen (avui un barri de Zúric) fill d'un comerciant de seda que també era membre del parlament cantonal.[1] Després de ser escolaritzat a Männedorf i al Gymnasium de Zúric, va ingressar al recent inaugurat ETH Zurich el 1855 i s'hi va graduar com enginyer el 1858.[2]
Després de treballar dos anys a la fàbrica Bell Maschinenfabrik de Kriens (cantó de Lucerna), va ingressar a l'Exèrcit Suís on va fer una carrera meteòrica, convertint-se en coronel el 1871. El 1880, com a cap instructor d'artilleria va ser membre de la comissió confederal per estudiar quina mena de fortificacions eren convenients per al país.[3] Des de 1891 fins a 1904 va ser comandant del 3r Cos de l'exèrcit suís.[4]
A més de les seves activitats militars, Bleuler va ser membre del consell de l'ETH Zurich i el seu president entre 1888 i 1905. Des d'aquest càrrec va afavorir el desenvolupament de la institució contractant professors de primera línia[5] o dotant d'equips els seus laboratoris. També com president va enviar les invitacions a tot el món pel Congrés Internacional de Matemàtics de 1897 i va ser membre del comitè organitzador.[6]
Va morir a Zúric el 1912 després d'una llarga malaltia.
Villa Bleuler
El 1873, Bleuler s'havia casat amb Emma Huber, també filla d'un fabricant de seda, i havien tingut un fill el 1875.[2] El 1888 la família es va traslladar a una casa que els havia construit l'arquitecte Alfred Friedrich Bluntschli entre 1885 i 1888. Aquesta casa, anomenada Vila Bleuler i situada a Zollikerstrasse, 32, és avui la seu del SIK-ISEA (Institut Suís de Recerca Artística) i es patrimoni protegit.[7]
Referències
- ↑ Eminger, 2014, p. 83-84.
- 1 2 Eminger, 2014, p. 84.
- ↑ Kaufmann i Kaufmann, 2022, p. 35-36.
- ↑ Bürgi, 2024, p. Dict.
- ↑ Plancherel, 2010, p. 15.
- ↑ Eminger, 2014, p. 84-85.
- ↑ Hager, 1991, p. 187-197.
Bibliografia
- Eminger, Stefanie Ursula «The Men Behind the First International Congress of Mathematicians» (en anglès). Universisty of St. Andrews, Doctoral theses, 2014, p. 1-395.
- Hager, Guido «Der Garten der Villa Bleuler : Gartendenkmalpflege als neue Aufgabe der Stadt Zürich» (en alemany). Unsere Kunstdenkmäler, Vol. 2, Num. 42, 1991, p. 187-197. ISSN: 0566-263X.
- Kaufmann, J.E.; Kaufmann, H.W.. Fortress Europe: From Stone to Steel Fortifications,1850–1945 (en anglès). Pen and Sword Books, 2022. ISBN 978-1-39900-272-1.
- Plancherel, Michel. «Mathématiques et Mathématiciens en Suisse (1850-1950)». A: Bruno Colbois, Christine Riedtmann, Viktor Schroeder (eds.). Math.ch/100 (en francès). European Mathematical Society, 2010, p. 1-22. ISBN 9783037190890.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hermann Bleuler» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Bürgi, Markus. «Bleuler, Hermann» (en francès). Dictionnaire Historique de la Suisse, 2024. [Consulta: 14 novembre 2025].
- «The Institute» (en anglès). SIK-ISEA, 2025. [Consulta: 14 novembre 2025].