Hilarri
El mot basc hilarri (d'hil 'mort'[1] i harri 'pedra'[2]), de vegades escrit illarri –i anomenat illargi a la regió de Sara–, és l'equivalent del català 'tomba, sepultura, làpida'.[3] Al País Basc, els hilarriak (plural del mot) tan poden ser el lloc físic d'enterrament (la sepultura) com el sepulcre o estela funerària associada. Generalment és una pedra llarga col·locada al damunt d'una tomba, tot i que hi ha exemples més recents en forma de creu i altres d'antropomorfs amb una secció superior discoïdal. Aquests darreres es coneixen com a esteles discoïdals i, en alguns llocs del País Basc, com a gizonak ('els homes') o harri gizonak ('els homes de pedra').[4][5]
L'estela discoïdal basca és un monument integrat en un sistema de creences, mites i costums que han arribat fins als nostres dies des de l'antiguitat. Aquestes creences s'integren en una societat on la mort es concep com una transició d'una forma de vida a una altra, on els morts tenen una vida després de la mort comparable a la dels vius,[6] on romanen a la casa on vivien (cf. etxajaun), on la creença en les aparicions dels difunts és universalment acceptada (cf. gerixeti, zuzidun txakurra), i on les efígies i representacions dels avantpassats cobren vida i es comporten de vegades com ho haurien fet els que representen.[5]
Referències
- ↑ «hil» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «harri» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «hilarri» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Duvert, Michel «Contribution à l'étude de la stèle discoïdale basque» (en francès). Bulletin du Musée Basque. Association Lauburu, 49-50, 1976.
- 1 2 Etcheverry-Ainchart, Jon; Duvert, Michel; Etchehandy, Marcel; Labat, Claude. Les stèles discoïdales et l’art funéraire basque (en francès). Lauburu-Ed. Elkar, 2004. ISBN 978-2-913-15655-5.
- ↑ Caro Baroja, Julio. «Aspectos de la vida social: del matrimonio a la muerte». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 255-257 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
Bibliografia
- Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
- Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
- Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
- Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
- Webster, Wentworth. Légendes basques : recueillies principalement dans la province du Labourd [Basque legends] (en francès). Traducció: Nicolas Burguete. 1a ed. 1879. Anglet: Aubéron, 2005. ISBN 2844980805. OCLC 469481008.