Hilarri

Hilarriak del tipus estela discoïdal al cementiri d'Ainhoa (Lapurdi)

El mot basc hilarri (d'hil 'mort'[1] i harri 'pedra'[2]), de vegades escrit illarri –i anomenat illargi a la regió de Sara–, és l'equivalent del català 'tomba, sepultura, làpida'.[3] Al País Basc, els hilarriak (plural del mot) tan poden ser el lloc físic d'enterrament (la sepultura) com el sepulcre o estela funerària associada. Generalment és una pedra llarga col·locada al damunt d'una tomba, tot i que hi ha exemples més recents en forma de creu i altres d'antropomorfs amb una secció superior discoïdal. Aquests darreres es coneixen com a esteles discoïdals i, en alguns llocs del País Basc, com a gizonak ('els homes') o harri gizonak ('els homes de pedra').[4][5]

L'estela discoïdal basca és un monument integrat en un sistema de creences, mites i costums que han arribat fins als nostres dies des de l'antiguitat. Aquestes creences s'integren en una societat on la mort es concep com una transició d'una forma de vida a una altra, on els morts tenen una vida després de la mort comparable a la dels vius,[6] on romanen a la casa on vivien (cf. etxajaun), on la creença en les aparicions dels difunts és universalment acceptada (cf. gerixeti, zuzidun txakurra), i on les efígies i representacions dels avantpassats cobren vida i es comporten de vegades com ho haurien fet els que representen.[5]

Referències

  1. ↑ «hil» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  2. ↑ «harri» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  3. ↑ «hilarri» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  4. ↑ Duvert, Michel «Contribution à l'étude de la stèle discoïdale basque» (en francès). Bulletin du Musée Basque. Association Lauburu, 49-50, 1976.
  5. 1 2 Etcheverry-Ainchart, Jon; Duvert, Michel; Etchehandy, Marcel; Labat, Claude. Les stèles discoïdales et l’art funéraire basque (en francès). Lauburu-Ed. Elkar, 2004. ISBN 978-2-913-15655-5.
  6. ↑ Caro Baroja, Julio. «Aspectos de la vida social: del matrimonio a la muerte». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 255-257 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.

Bibliografia

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.