Hipocoont
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Assassinat/da per | Hèracles |
| Família | |
| Mare | Batia |
| Pare | Èbal |
| Fills | Alcó (fill d'Hipocoont), Tebros, Sebros, Doricleu, Dorceu, Esceu, Enaròfor, Eutiques, Búcol (fill d'Hipocoont), Licet, Hipòtous (fill d'Hipocoont), Èurit (fill d'Hipocoont), Hipocoristes, Alcínous (fill d'Hipocoont), Àlcim i Eumedes |
| Altres | |
| Càrrec | rei mitològic d'Esparta |
Segons la mitologia grega, Hipocoont (en grec antic: Ἱπποκόων, 'el cavaller') va ser un rei d'Esparta, fill d'Èbal i d'una nimfa anomenada Bàcia, i germà de Tindàreu i Icari, als que va prendre el tron d'Esparta, segons Apol·lodor i Pausànias.[1][2] Però Pausànias també diu que era germanastre de Tindàreu, ja que la mare d'aquest últim era Gorgòfone.[3]
Es va apoderar del regne d'Esparta, en morir el seu pare, juntament amb els seus dotze fills, els Hipocoòntides, i en va expulsar els seus germans Tindàreu i Icari.[4] Els germans expulsats es van refugiar a Pleuró, a Etòlia, en territori del rei Testi i es van aliar amb ell per lluitar a la guerra contra els seus veïns. Quan Hèracles va matar Hipocoont i els seus fills, van tornar a Esparta i Tindàreu va ser rei.[1] Es diu que almenys tres dels Hipocoòntides, Enèsim, Alcó i Leucip, van participar a la cacera del senglar de Calidó i que venien de la ciutat d'Amicles.[5]
Referències
- 1 2 Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 10, 4-5
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, III, 1, 3
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, III, 1, 4
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 272. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Gai Juli Higí. Faules, 173
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 117. (El Cangur/Diccionaris; 209). ISBN 8429741461