Histaspes (oracle)

Plantilla:Infotaula personaHistaspes
Activitat
Ocupaciómata-dracs Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHutaosa Modifica el valor a Wikidata
FillsEsfandiyār, Farshidvard, Peshotan, Homay Modifica el valor a Wikidata
PareKay Lohrasp Modifica el valor a Wikidata

Histaspes, (antic persa 𐎻𐏁𐎫𐎠𐎿𐎱, Vištāspa; grec antic: Ὑστάσπης, Hustáspēs, llatí: Hystaspes), va ser un rei de Mèdia, seguidor de Zoroastre o Zaratustra, que es menciona als Gathas un llibre religiós mazdaista, atribuït al mateix Zoroastre, la part més antiga de l'Avesta i considerats els textos més sagrats de la fe zoroàstrica.[1]

Al segle i aC van circular uns «oracles d'Histaspes» atribuïts a Histaspes, rei de Mèdia abans de la guerra de Troia redactats en grec, que anunciaven la caiguda de Roma. Alguns autors creuen que aquestes profecies no són anteriors a la derrota de Mitridates VI Eupàtor i la conquesta de Síria per Pompeu (64 aC), on els amics del rei o funcionaris de l'Imperi Part, animaven a seguir la lluita contra els romans.[2] Pausànias explica que a l'Àsia Menor hi havia una colònia persa on hi actuaven mags.[3] En aquests oracles es deia també que la vida de la humanitat duraria set mil anys, i que durant els sis mil primers hi hauria una lluita entre el bé i el mal per dominar la terra. Al sèptim s'imposaria el mal i tot serien calamitats, fins que Ahura Mazda enviés a Mitra per establir una època daurada. Al vuitè mil·lenni arribaria una època on només els justos tindrien l'eterna beatitud.[2]

Diversos autors cristians es van referir a aquesta profecia. Lactanci diu que el rei Histaspes va explicar un somni estrany d'un nen, que ell havia interpretat: «L'Imperi i el nom de Roma seran desterrats del món». Fa un resum de gran part de l'oracle que segons ell coincidia amb les idees de l'escatologia cristiana, i que van ser els dimonis els que van alterar el text de la profecia d'Histaspes, atribuint a Júpiter el que ha de fer Déu. Insisteix en dir que l'oracle, després de parlar de la maldat dels últims temps, anuncia la fi del món.[4] Justí el Màrtir deia que no es podia parlar ni transmetre l'oracle d'Histaspes, perquè estava prohibit sota pena de mort.[5] A l'Imperi Romà, durant el segle ii circulava una versió cristianitzada de l'oracle, on s'al·ludia directament a Jesucrist. Climent d'Alexandria atribueix a Pau de Tars una cita d'Histaspes,[6] però segurament es tracta d'algun text apòcrif atribuït a l'apòstol.[2]

Referències

  1. ↑ Shapur Shabazi, A. «Gostasp». Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 11 febrer 2025].
  2. 1 2 3 Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 171-172. ISBN 8481641618.
  3. ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, V, 27, 5
  4. ↑ Lactanci. Divinarum Institutionum, VII, 15, 19
  5. ↑ Justí el Màrtir. Apologia pro Christianis, I, 44, 112
  6. ↑ Climent d'Alexandria. Stromata, VI, 5, 43