Hmong (llengua)
| Hmoob | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural, llengua viva i continu dialectal |
| Ús | |
| Parlants | 4 milions |
| Parlants nadius | 4.500.000 |
| Autòcton de | Guangxi, Guizhou, Sichuan i Yunnan |
| Estat | Xina, Vietnam, Laos, Tailàndia, i Estats Units. |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües hmong-mien | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | Pahawh Hmong, Nyiakeng Puachue Hmong i alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | hmn |
| ISO 639-3 | hmn |
| Glottolog | chua1256 |
| Linguasphere | 48-AAA-a |
| IETF | hmn |
Hmong (romanitzat com Hmoob) és el nom comú per un contínuum de dialectes de la branca occidental de la família lingüística Hmong-Mien parlats pels Hmong de Sichuan, Yunnan, Guizhou, Guangxi, nord del Vietnam, Tailàndia, i Laos.[1] El nombre total de parlants s'estima en més de 4 milions incloent uns 200.000 Hmongs estatunidencs.[2] Alguns dialectes són mútuament intel·ligibles i altres són tan diferents que es consideren llengües separades. És una llengua tonal que fa servir set tons diferents. És una llengua aïllant, i generalment s'escriu en un alfabet romanitzat anomenat Alfabet Pollard (RPA).
Exemple
Puab taab tom haus dlej.
Ells beuen aigua.