Homer Lane
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1875  Connecticut (EUA) |
| Mort | 5 setembre 1925 (49/50 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog |
Homer Lane (Connecticut, 1875 - Neuilly-sur-Seine, 5 de setembre de 1925) va ser un educador estatunidenc que considerava que el comportament i el caràcter dels infants milloraven quan se'ls donava més control sobre les seves vides. El filòsof gal·lès Bertrand Russell el va qualificar com «un dels millors homes de la seva generació».[1]
Biografia
Lane va deixar l'escola aviat i va començar a treballar de repartidor de queviures fins que va conèixer un metge que el va ajudar a fer un curs a l'Sloyd Training College de Boston.[2] Després va començar a ensenyar en un institut que el seu mentó va obrir.
Lane va tenir dos fills amb la seva primera esposa, Cora Barney, i tres amb la seva segona esposa. També van adoptar una filla. Va morir de tifus a França després d'haver estat deportat d'Anglaterra per no haver mantingut el seu registre d'estranger. La seva família va romandre a Anglaterra.[3]
Lane va començar la seva carrera docent a l'institut Peters de Southborough (Massachusetts). A la primavera de 1907 es va establir a la zona de Detroit i va ocupar diversos càrrecs docents a la ciutat. Va introduir per primera vegada la seva noció d'autogovern a la settlement house jueva anomenada Hannah Schloss Memorial Building.[2] Lane va ser nomenat superintendent de la Boys Home i de l'Associació d'Arcambal a Farmington Hills, on va treballar amb joves que havien infringit la llei. El programa que Lane va desenvolupar a l'escola estava orientat a fomentar l'autoestima i l'autosuficiència dels nois i a donar-los l'oportunitat de practicar l'autogovern.[4]
El 1912 va ser convidat a anar a Anglaterra, on va fundar l'escola Little Commonwealth a Dorset i va influir molt en el pedagog escocès Alexander Neill, el fundador de l'escola Summerhill.[5][6]
Influència
Alexander Neill va afirmar que estava particularment impressionat per les idees de Lane sobre una comunitat experimental autogovernada per a joves delinqüents, ja que elimina els efectes negatius de l'autoritat i fomenta l'altruisme entre els que hi participen.[7] Neill va fundar Summerhill, una escola que oferia un enfocament únic de l'educació basat en la idea que els infants són bons i, si se'ls deixa sols, són capaços d'autogovernar-se, motivar i dirigir les seves vides i el seu aprenentatge.[8] Neil es va fer excepcionalment conegut després que l'editor estatunidenc Harold Hart publiqués Summerhill: A Radical Approach to Child Rearing el 1960. Hart no havia publicat mai abans un llibre comercial, ja que era editor de llibres infantils i li havien aconsellat fermament que no publiqués els de Neill. El llibre va vendre 200.000 exemplars.
Referències
- ↑ Bertrand Russell. Marriage and Morals, Chapter XIV "The Family in Individual Psychology"
- 1 2 Phillips, D. C.. Encyclopedia of Educational Theory and Philosophy. Thousand Oaks, CA: SAGE Publications, 2014, p. 490. ISBN 978-1-4522-3089-4.
- ↑ Robert Shaw: 'Homer Lane and the Little Commonwealth' by Elsie Bazeley, Digest. Retrieved 2 April 2013.
- ↑ Clatworthy, F. James (5 November 1982). "Homer T. Lane's Legacy of Self-Government: An Inquiry into Organizational Synecology at the Boys Republic, 1909-1982".
- ↑ Bazeley, Elsie Theodora (1928), Homer Lane and the Little Commonwealth, pages 194-202.|
- ↑ Deooooolap, Lucy. "Disgusting Details Which Are Best Forgotten": Disclosures of Child Sexual Abuse in Twentieth-Century Britain. Journal of British Studies, 1 June 2014, Volume 57 Issue 1, pages 79-107.|
- ↑ Suissa, Judith. Anarchism and Education: A Philosophical Perspective. Oakland, CA: PM Press, 2010-09-15, p. 95. ISBN 978-1-60486-114-3.
- ↑ Hunt, Thomas C. Encyclopedia of Educational Reform and Dissent. Thousand Oaks, CA: SAGE, 2010, p. 656. ISBN 978-1-4129-5664-2.