5 de setembre
| << | Setembre 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs. Queden 117 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1229, Salou, Tarragonès: sota les ordres del rei Jaume I, en surt l'estol que conquerirà Mallorca.[1]
- 1319, Balaguer, la Noguera: Pere el Cerimoniós, sobirà de la Corona d'Aragó.
- 1909, Paterna, l'Horta de València: Gaspar Brunet i Joan Olivert aconsegueixen de fer envolar el primer avió als Països Catalans.
- 1909, Barcelona: inaugurat el Congrés Mundial d'Esperanto.[2]
- 1924: es prohibeix La Santa Espina, sardana inclosa en l'obra homònima d'Àngel Guimerà i Enric Morera, que ha esdevingut un himne patriòtic.[3]
- 1976, Barcelona: Joaquim Mª Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català des de la República.[4]
- 2005, Calvià, Mallorca: IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.
- Resta del món
- 1567: el governador Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, crea el Tribunal dels Tumults als Països Baixos espanyols i instaura un règim de terror que van conduir a l'assassinat de més de mil oponents
- 1666: acaba el Gran incendi de Londres Un gran foc crema a Londres durant tres dies. 10.000 edificis, àdhuc la Catedral de Saint Paul, es van destruir, però només es coneix que morissen 16 persones.[5]
- 1781, Yorktown, Virgínia, EUA: L'armada francesa guanya la Batalla naval de Chesapeake, durant la campanya de Yorktown, a la Guerra d'Independència dels Estats Units.[6]
- 1800, Malta: els britànics ocupen l'illa.
- 1877, Guerres Índies: Cavall Boig, cap dels Oglala Sioux, és mort amb una baioneta per un soldat dels Estats Units després d'oposar resistència a l'empresonament a la casa del sentinella a Fort Robinson, Nebraska).
- 1857: Charles Darwin escriu un esbós detallat de les seves idees sobre la selecció natural al botànic Asa Gray.
- 1905, Portsmouth, Nou Hampshire, Estats Units: l'Imperi japonès i l'Imperi Rus signen el Tractat de Portsmouth que posa fi a la Guerra Russo-Japonesa, 1904-1905).
- 1939: els Estats Units declaren la seva neutralitat en la Segona Guerra Mundial.
- 1957: oficials de la Marina cubana, simpatitzants del Moviment 26 de Juliol, es revolten contra la dictadura de Fulgencio Batista.[7]
- 1972: Múnic, RFA: el grup terrorista palestí Setembre Negre assassina 11 atletes de la delegació d'Israel que participaven en els Jocs Olímpics de Múnic (Alemanya), acció coneguda com la Massacre de Múnic.
- 1977, Merritt Island, Florida, Estats Units: llançament de la sonda espacial Voyager 1.
- 1987, Amsterdam, Països Baixos: inauguració de l'Homomonument dedicat als gais i lesbianes.
- 2001, EUA: es publica el primer número d'Alias que presenta el personatge de Jessica Jones, creada per Brian Michael Bendis i Michael Gaydos.
- 2021, Guinea: militars derroquen el govern i es fan amb el control de tot el país.[8]
Naixements
- Països Catalans
- 1834 - Barcelona: Salvador Casañas i Pagès, cardenal i bisbe d'Urgell i de Barcelona, senador i fundador de les Germanes del Sant Àngel Custodi.
- 1892 - Santa Coloma de Gramenet: Carme Cortès i Lladó, pintora impressionista catalana.[9]
- 1894 - Cervera, Segarra: Joan Comorera i Soler, polític català, primer secretari general del PSUC.[10]
- 1896 - les Borges Blanques: Maria Lois i López, professora i bibliotecària catalana.[11]
- 1908 - Berlín, Alemanya: Joaquim Nin-Culmell, compositor nacionalitzat estatunidenc amb orígens catalans, germà d'Anaïs Nin.[12]
- 1930 - Barcelona: Joaquim Molas i Batllori, escriptor, historiador i professor universitari català.
- 1931 - Valladolidː Rosina Lajo Pérez, professora i política catalana, diputada constituent.[13]
- 1935 - la Seu d'Urgellː Dolors Majoral i Moliné, política catalana de l'Alt Urgell, primera presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell.[14]
- 1936 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà: Modest Prats i Domingo,sacerdot, filòleg i teòleg català.
- 1959 - Ciutadella: Joana Barceló Martí, llicenciada en geografia i història i política menorquina.[15]
- 1969 - Mataró: Sílvia Parera i Carrau, nedadora olímpica als Jocs Olímpics de Seül 88, Barcelona'92 i Atlanta'96.[16]
- 1970 - Barcelona: Marta Bosch Jiménez, atleta especialitzada en curses de mig fons, campiona de Catalunya i d'Espanya.[17]
- 1990 - Palma: Ángela Fernández, més coneguda com a Angy, és una cantant i actriu mallorquina.[18]
- Resta del món
- 1568, Stilo, Calàbria: Tommaso Campanella, poeta i filòsof calabrès.[19]
- 1638, Saint-Germain-en-Laye, Regne de França: Lluís XIV, el Rei Sol.
- 1764, Berlín: Henriette Herz, amfitriona d'un saló literari, primera salonnière jueva de Berlín[20]
- 1774, Greifswald, Regne de Suècia: Caspar David Friedrich, destacat paisatgista del moviment romàntic[21]
- 1847, Kearney, Missouri, EUA: Jesse James, guerriller i més tard bandoler sudista[22]
- 1867, Nou Hampshire: Amy Beach, pianista i compositora estatunidenca[23]
- 1879, Amsterdam: Jacoba Surie, aquarel·lista, artista gràfic, dibuixant, litògrafa i pintora neerlandesa[24]
- 1900, Rancher, Montanaː Grace Eldering, científica estatunidenca, creadora d'una vacuna per a la tos ferina (m. 1988).[25]
- 1912, Los Angeles, Califòrnia, EUA: John Cage, compositor estatunidenc[26]
- 1913, Palermː Topazia Alliata, pintora, galerista i escriptora italiana (m. 2015).[27]
- 1925, Madrid, Espanya: Manuel Sacristán Luzón, escriptor i pensador marxista espanyol (m. 1985).
- 1934, Maina, óblast d'Uliànovsk, RSS de Rússia: Yuri Afanassiev, polític soviètic.[28]
- 1937, Yakima, Washington, EUA: Robert Lucas, economista, Premi Nobel d'Economia de 1995.[29]
- 1939, Queanbeyan, Nova Gal·les del Sud, Austràlia: George Lazenby, actor australià.
- 1940, Chicago, Illinois, Estats Units: Raquel Welch, actriu estatunidenca (m. 2023).
- 1942, Múnic, Alemanya: Werner Herzog, director de cinema, documentalista, actor i productor de cinema alemany.
- 1946, Stone Town, Zanzíbar: Freddie Mercury, cantant britànic, component de Queen[30]
- 1950, Carna, Galway: Máire Geoghegan-Quinn, política irlandesa, Comissaria Europea entre 2010 i 2014.[31]
- 1951, Coraopolis, Pennsilvània, Estats Units: Michael Keaton, és un actor estatunidenc.
- 1956, Clervaux: Marianne Majerus, fotògrafa luxemburguesa, especialista en fotografia de jardins.[32]
- 1960, Somero, Finlàndia: Karita Mattila, soprano finlandesa, una de les més grans exponents del cant líric de la seva generació.[33]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1917 - Cabrera de Mar: Josep Domènech i Estapà, arquitecte català.
- 1936 - Manacor: Teresa Bellera Cemel, miliciana del batalló femení del PSUC, assassinada a Manacor el 1936.
- 1954 - Barcelona: Isabel Llorach, figura destacada de la burgesia, dinamitzadora de la vida cultural barcelonina.[34]
- 2018 - Gallifa: Josep Dalmau i Olivé, sacerdot, escriptor, teòleg i activista català.
- 2021 - Elna, Rossellóː Renada Laura Portet, escriptora.[35]
- Resta del món
- 1548, castell de Sudeley, Gloucestershire, Anglaterra: Caterina Parr, reina d'Anglaterra.[36]
- 1803, Tàrent, la Pulla: Pierre Choderlos de Laclos, escriptor i oficial militar francès, autor de Les amistats perilloses
- 1808: Louis-Pierre Anquetil, historiador francès.
- 1841, Parma, Itàlia: Margherita Dall'Aglio, tipògrafa i empresària, dona de G. Bodoni, publicà el Manuale tipografico.[37]
- 1960, Maizières-lès-Metz: Marjory Warren, metgessa considerada la mare de la medicina geriàtrica moderna[38]
- 1964, Moscou: Elizabeth Gurley Flynn, periodista, escriptora, sindicalista, activista i comunista nord-americana[39]
- 1975 -
- Dominick Elwes, pintor de retrats anglès (n. 1931).
- Alexandria, Virgíniaː Alice Evans, microbiòloga, impulsora de la pasteurització de la llet (n. 1881).[40]
- 1997:
- Calcuta, Índia: Mare Teresa de Calcuta, monja albanesa.
- Antíbol, França: Sir Georg Solti, director d'orquestra hongarès nacionalitzat britànic[41]
- 2010, Riccione, Itàlia: Shoya Tomizawa, motociclista japonès.
- 2017, Tucson, Estats Units: Nicolaas Bloembergen, físic neerlandès, Premi Nobel de Física l'any 1981[42]
- 2023, Madrid: María Teresa Campos, periodista andalusa
Festes i commemoracions
- Festa major de Torredembarra.
- Santoral: santa Madruina, llegendària abadessa de Sant Pere de les Puel·les; santa Teresa de Calcuta, verge i fundadora de les Missioneres de la Caritat; beata Maria Maddalena Starace, fundadora de les Filles de Maria; venerable Rosvita de Gandersheim, monja.
Referències
- ↑ Vital, Ferran. «Expansió catalana al Mediterrani: la conquesta de Mallorca i Eivissa». Sapiens.cat, 15-06-2014. Arxivat de l'original el 2020-07-16. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria. Noticiari de Barcelona. Barcelona: La Campana, 1991. ISBN 84-86491-60-6.
- ↑ «"La Santa Espina", prohibida». La Publicitat, 05-09-1924, pàg. 4.
- ↑ «Primera transmissió d'un partit de futbol en català des de la República | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «Great Fire of London | disaster, London, England, United Kingdom [1666]» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Battle of the Chesapeake | Facts, Combatants, & Significance» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Efemérides» (en castellà). La Vanguardia, 1-2 gener 2007, p. 27.
- ↑ 324cat. «Cop d'estat militar a Guinea Conakry: detenen el president i suspenen la Constitució», 06-09-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «PARES. Portal de Archivos Españoles» (en castellà). [Consulta: 18 novembre 2019].
- ↑ «Joan Comorera i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ «Homenatge a Maria Lois, secretària i professora de l'Escola de Bibliotecàries, a les Borges Blanques». Universitat de Barcelona. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, 15-12-2015. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Joaquim Maria Nin-Culmell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ «Rosina Lajo Pérez». Congrés dels Diputats. Legislatura constituent. [Consulta: 13 juliol 2026].
- ↑ Pardinilla Vilaplana, Jordi «Maria Dolors Majoral Moliné, activista urgellenca i lluitadora perseverant». El picot negre, núm. 38. Revista informativa del Parc Natural del Cadí-Moixeró, 12-2021, p. 21-27.
- ↑ Currículum Arxivat 2015-06-18 a Wayback Machine. al web del Parlament
- ↑ «Sílvia Parera Carrau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Marta Bosch Jiménez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Angy. Noticias de Ángela María Fernández González» (en castellà). Bekia. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «CAMPANELLA, Tommaso in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ Hahn, Barbara. «Henriette Herz» (en anglès). Jewish Women's Archive. The Shalvi/Hyman Encyclopedia of Jewish Women, 23-06-2021. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ «Caspar David Friedrich | German painter» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Jesse James and Frank James | American outlaws» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Amy Beach (1867-1944)» (en anglès). Library of Congress. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ «Coba Surie» (en neerlandès). RKD-Nederlands Instituut voor Kunstgeschiedenis. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Dr Grace Cornelia Eldering (1900-1988)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 28 juliol 2025].
- ↑ «John Cage». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Princess Topazia Alliata» (en anglès). The Times, 23-01-2016. [Consulta: 18 setembre 2025].
- ↑ «Ушел из жизни Юрий Николаевич Афанасьев» (en rus). , 14-09-2015. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-18. [Consulta: 16 octubre 2015].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1995» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Freddie Mercury | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Maire Geoghegan-Quinn nominated as European Commissioner for Research and Innovation» (en anglès). League of European Research Universities (LERU), 01-12-2009. Arxivat de l'original el 2025-01-24. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Marianne Majerus» (en anglès). Howold. Arxivat de l'original el 2024-10-07. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ del Rosario, Luísa. «En la intimidad. Recital de Karita Mattila» (en castellà). Mundo Clássico, 07-01-2012. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Isabel Llorach i Dolsa | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «Mor la poeta i escriptora Renada-Laura Portet». Ara, 05-09-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «Catherine Parr» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «Dall'Aglio Margherita». Dizionario della Musica del Ducato di Parma, Piacenza e Guastalla. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Marjory Warren» (en anglès). British Geriatrics Society. [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ «Elizabeth Gurley Flynn | American activist» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «Alice Evans» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juliol 2025].
- ↑ «Sir Georg Solti | British conductor» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1981» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].