Honzaïta
| Fórmula química | Ni₂(H₂O)₄[AsO₃(OH)]₂·H₂O |
|---|---|
| Epònim | Jan Hloušek (en) |
| Localitat tipus | Jáchymov, Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CB.60 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,6736(6) Å; b = 9,296(1) Å; c = 12,592(1) Å; β = 99,115(8)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/m |
| Color | gris clar |
| Exfoliació | distingible/bona - {0 1 0} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | rosa clar |
| Densitat | 2,993 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,601(2) nβ = 1,608(2) nγ = 1,629(2) |
| Birefringència | δ = 0,028 |
| Angle 2V | mesurat: 60° (1) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2014-105 |
| Any d'aprovació | 2015 |
| Símbol | Hzt |
La honzaïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor del doctor Jan “Honza” Hloušek (10 de març de 1950, Karlovy Vary, Txecoslovàquia – 27 d'abril de 2014, Jáchymov, República Txeca), destacat mineralogista i famós col·leccionista de minerals del districte mineral de Jáchymov. Va co-descriure vuit nous minerals i va escriure un llibre de dos volums titulat Jachymov-Joachimsthal
Característiques
La honzaïta és un arsenat de fórmula química Ni₂(H₂O)₄[AsO₃(OH)]₂·H₂O.[1] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2015, sent publicada per primera vegada el 2018. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pertany a «08.CB - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: serrabrancaïta, hureaulita, sainfeldita, vil·lyael·lenita, nyholmita, miguelromeroïta, fluckita, krautita, cobaltkoritnigita, koritnigita, yvonita, geminita, schubnelita, radovanita, kazakhstanita, kolovratita, irhtemita i burgessita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del departament de mineralogia i petrologia del Museu Nacional de Praga, a la República Txeca, amb el número de catàleg: p1n 38.099.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Jáchymov, al districte de Karlovy Vary (Regió de Karlovy Vary, República Txeca), en forma d'agregats microcristal·lins irregulars a hemisfèrics de fins a 5 mm de diàmetre sobre mineral fortament meteoritzat. Rarament s'observen petits cristalls prismàtics, de fins a 30 μm de llarg, a la superfície dels agregats. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.[2]
Referències
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2026» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2026. [Consulta: 8 juliol 2026].
- ↑ «Honzaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 novembre 2021].