Howard Ashman
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Howard Elliott Ashman 17 maig 1950 Baltimore (Maryland) |
| Mort | 14 març 1991 Nova York |
| Causa de mort | mort per sida |
| Sepultura | Parc Memorial Oheb Shalom |
| Formació | Universitat de Boston Milford Mill Academy Universitat d'Indiana a Bloomington Universitat d'Indiana - màster Goddard College |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Estats Units |
| Ocupació | compositor, productor de cinema, director de teatre, productor de teatre, compositor de bandes sonores, lletrista, compositor de cançons, guionista, llibretista |
| Activitat | 1977 |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Premis | |
| |
| Lloc web | howardashman.com |
Howard Ashman (Baltimore, 17 de maig de 1950 - Nova York, 14 de març de 1991) va ser un dramaturg, lletrista i director teatral estatunidenc.[1] És conegut principalment per la seva col·laboració amb el compositor Alan Menken[2] en diversos musicals i pel seu treball per a Walt Disney Animation Studios, on va escriure les lletres de pel·lícules com La Sireneta, La bella i la bèstia i Aladdin. La seva aportació és considerada un dels principals impulsos del denominat Renaixement de Disney.[3][4][5][6]
Ashman va néixer a Baltimore en una família jueva[7][8] i va iniciar-se en el teatre durant la infància a la Children's Theater Association. Va començar els estudis universitaris a la Universitat de Boston abans de traslladar-se al Goddard College, on es va llicenciar el 1971, i posteriorment va obtenir un màster en belles arts a la Universitat d'Indiana el 1974. Després de graduar-se es va establir a Nova York, on va començar a treballar en el món teatral. El 1977 es va convertir en director artístic del WPA Theater i va conèixer Alan Menken al Taller BMI, amb qui iniciaria una llarga col·laboració artística.
La seva carrera va adquirir projecció amb el musical La botiga dels horrors, del qual va ser director, lletrista i llibretista. Més endavant també va escriure i dirigir el musical Smile i va adaptar al cinema La botiga dels horrors. El 1986 va incorporar-se a Disney, on inicialment va treballar en Oliver i companyia abans d'assumir la producció i les lletres de La Sireneta, una pel·lícula que va obtenir un gran èxit i diversos premis. Posteriorment va participar en el desenvolupament d'Aladdin i va completar les lletres de La bella i la bèstia, pel·lícula estrenada pocs mesos després de la seva mort i dedicada a la seva memòria.
El 1988 li van diagnosticar la sida mentre treballava en La Sireneta, però va continuar escrivint cançons gràcies a les facilitats que Disney va organitzar perquè pogués treballar des de Nova York durant el tractament. Va morir el 14 de març de 1991, als quaranta anys, abans de finalitzar La bella i la bèstia.[9] Al llarg de la seva carrera va rebre dos Premis Oscar, cinc premis Grammy, dos Globus d'Or i nombrosos altres guardons, diversos dels quals li van ser concedits pòstumament. La seva influència en l'animació musical de Disney ha estat àmpliament reconeguda i diverses produccions posteriors li han retut homenatge.[10]
Referències
- ↑ Obituary Variety, March 18, 1991.
- ↑ Robinson, Joanna (April 20, 2018). «Inside the Tragedy and Triumph of Disney Genius Howard Ashman». Vanity Fair..
- ↑ Knegt, Peter «The remarkable story of Howard Ashman, who changed Disney forever while battling AIDS». Canadian Broadcasting Corporation, 11-03-2021.
- ↑ Brady, Tara «The untold story of the man who gave Disney's beast its soul». , 03-08-2020.
- ↑ Schwartz, Dana «How 'Beauty and the Beast' Became a Heartbreaking Metaphor for AIDS». Observer, 24-03-2017.
- ↑ Landis, Michael «The Little Mermaid' Has Been Subverting Expectations for Decades». Smithsonian, 05-11-2019.
- ↑ «Don Hahn interview: Beauty And The Beast, Howard Ashman, The Lion King, South Park and Frankenweenie» (en anglès). Den of Geek.
- ↑ Glassman, Marvin «'Beauty' cast member proud of her Jewish roots» (en anglès). Jewish Journal.
- ↑ «LGBTQ+ History Month profile: Howard Ashman» (en anglès britànic). www.thesu.org.uk. Arxivat de l'original el February 19, 2025. [Consulta: 12 desembre 2025].
- ↑ Howard Ashman Papers. January 1, 2011. p. 13.