Hyun-Song Shin

Plantilla:Infotaula personaHyun-Song Shin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1959 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Corea del Sud Modifica el valor a Wikidata
Governador Banc de Corea
abril 2026 –
← Rhee Changyong (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióNuffield College
Magdalen College
Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJames Mirrlees Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton
Magdalen College
Universitat de Southampton
London School of Economics Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
Trobada Anual del Fons Monetari Internacional del 2021 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSergey Zhuk Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: HyunSongShin Modifica el valor a Wikidata

Hyun Song Shin (coreà: 신현송; nascut el 1959) és un teòric econòmic i economista financer sud-coreà que se centra en els jocs globals. Ha estat l'Assessor Econòmic i Cap de Recerca del Banc de Pagaments Internacionals (BPI) des de l'1 de maig de 2014.[1] Al març de 2026, va ser nominat governador del Banc de Corea.[2],[3],[4]

Anteriorment, va ser professor Hughes-Rogers d'Economia a la Universitat de Princeton des de 2006, tot i que va demanar una excedència al desembre de 2009 per assessorar el president sud-coreà Lee Myung-bak sobre economia internacional, així com per ajudar a establir l'agenda de la Cimera del G-20 de Seül al novembre de 2010.[1][5][6]

Educació i carrera

Shin es va llicenciar (B.A.) en filosofia, política i economia a la Universitat d'Oxford (Magdalen College) el 1985, va obtenir un màster en economia al Nuffield College d'Oxford el 1987, i un doctorat en economia al mateix Nuffield College el 1988.[7],[8] Shin va esdevenir investigador (research fellow) el 1988 i professor tutor (tutorial fellow) el 1990 al Magdalen College d'Oxford.[9]

El 1994 es va traslladar a la Universitat de Southampton, on va ser professor d'economia.[10] Va tornar a Oxford el 1996 com a lector universitari en economia i professor de facultat al Nuffield College. L'any 2000 va esdevenir professor de finances a la London School of Economics.[11] El 2006 es va traslladar a la Universitat de Princeton.

A més dels seus càrrecs acadèmics, Shin va exercir com a assessor del Banc d'Anglaterra (2000–2005) i és membre de la Taula Rodona d'Assessorament Financer del Banc de la Reserva Federal de Nova York i membre del panell del Fòrum de Política Monetària dels EUA des del 2007. És investigador del Centre for Economic Policy Research (CEPR) des de 1998.[12] Shin va ser president del consell editorial de la revista Review of Economic Studies de 1999 a 2003. Va col·laborar amb Isabel Schnabel comparant la fallida de Lehman Brothers amb la fallida de Leendert Pieter de Neufville el 1763.[13][14]

Shin va ser elegit membre (Fellow) de l'Econometric Society el 2004[15] i de la European Economic Association el 2004. També va ser elegit membre de la Acadèmia Britànica el 2005.[11] Se li va concedir el Premi d'Economia R. K. Cho el 2009.[16]

Al desembre de 2009, Shin va ser nomenat assessor principal del president Lee Myung-bak en finances internacionals. Va tenir un paper important en la formulació de la política macroprudencial de Corea del Sud i va ajudar a desenvolupar l'agenda per al G-20 durant la presidència de Corea, que va culminar en la Cimera del G-20 de Seúl els dies 11 i 12 de novembre de 2010.[1]

Al setembre de 2013, el Banc de Pagaments Internacionals (BPI), amb seu a Basilea (Suïssa), va anunciar que Shin començaria un mandat de cinc anys com a assessor econòmic i cap de recerca a partir de maig de 2014. En aquest càrrec, també formaria part del Comitè Executiu del BPI.[17][18]

El 2023, Shin va ser elegit membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.[19],[20]

El 2026, Shin va ser nominat pel president Lee Jae-myung com a governador del Banc de Corea, succeint a Rhee Chang-yong.[21]

Contribució a la recerca

Els jocs de coordinació global pertanyen a un subcamp de la teoria de jocs que va guanyar impuls l'any 1998 quan va publicar un article amb Stephen Morris. Shin i Morris van considerar un model estilitzat de crisi canviària, en el qual els operadors observen els fonaments rellevants amb un petit soroll, i demostren que això porta a la selecció d'un equilibri únic. Aquest resultat contrasta fortament amb els models d'informació completa, que presenten equilibris múltiples.

El 2011 va guanyar el segon concurs anual d'assaigs del Financial Times sobre regulació bancària patrocinat pel Centre Internacional de Regulació Financera. Va escriure sobre com les principals economies del G-20 podrien augmentar l'estabilitat financera amb regulacions macroprudencials que "vagin en contra del cicle de crèdit" utilitzant exemples del Regne Unit, Corea del Sud i els Estats Units. Concretament, va "advocar per un impost global sobre els passius bancaris no bàsics com la millor manera de desinflar bombolles econòmiques".[22]

Shin sosté que "les empreses financeres assumeixen sistemàticament més risc a mesura que augmenten els preus dels actius", la qual cosa significa que la vulnerabilitat del sistema financer "no es pot mesurar per indicadors de preus com els diferencials de crèdit o la volatilitat. En canvi, els analistes haurien de centrar-se en quantitats com l'import dels actius en els balanços dels intermediaris i els desajustos de liquiditat i venciment entre aquests actius i els passius utilitzats per finançar-los".[23]

Risk and Liquidity

És conegut pel seu llibre de 2010 Risk and Liquidity (Risc i liquiditat), que s'obre amb una cita d'un gestor de riscos anònim que diu: "El valor afegit d'una bona gestió de riscos és que pots assumir més riscos". Tot seguit, afirma que el risc financer és endogen, a causa del pensament expressat en aquesta cita, i fa una analogia amb el Pont del Mil·lenni de Londres, on la inestabilitat també era endògena. Quan el pont es va trontollar cap a un costat, tothom va ajustar la seva posició exactament al mateix temps per evitar caure, i això va provocar una oscil·lació sincronitzada.

Risc endogen

Se li atribueix la creació del terme risc endogen juntament amb el seu coautor Jon Danielsson, el qual, a diferència del risc exogen, recull les pertorbacions del sistema financer derivades de com interactuen entre si els participants del sistema, donant lloc a mecanismes interns com els bucles de retroalimentació i les vendes forçoses.

El Taper Tantrum

Martin Wolf li atribueix l'explicació de l'enorme sobrereacció global (anomenada "taper tantrum") davant la insinuació del president de la Reserva Federal dels Estats Units, Ben Bernanke, que podria reduir l'expansió quantitativa al maig de 2013. Shin va presentar aquesta teoria en una conferència sobre Àsia al Banc de la Reserva Federal de San Francisco al desembre de 2013. Shin va suggerir que va ser causada pel creixement de la demanda de bons del sector privat de les economies emergents i la liquiditat global excessiva resultant.[24]

Referències

  1. 1 2 3 «Hyun Song Shin». Bank for International Settlements. [Consulta: 13 gener 2015].
  2. ↑ «SKorea's Lee Nominates BIS Official Shin as New BOK Governor». Bloomberg, 22-03-2026. [Consulta: 22 març 2026].
  3. ↑ «South Korea names Shin Hyun-song as next central bank chief». Financial Times, 22-03-2026. [Consulta: 22 març 2026].
  4. ↑ «BIS economist Shin Hyun-song named Bank of Korea governor, presidential office says». Reuters, 22-03-2026. [Consulta: 22 març 2026].
  5. ↑ «Hyun Song Shin | Julis-Rabinowitz Center for Public Policy & Finance» (en anglès). jrc.princeton.edu. [Consulta: 22 març 2026].
  6. ↑ «Princeton - Weekly Bulletin 06/13/05 - 13 new faculty members named». pr.princeton.edu. [Consulta: 22 març 2026].
  7. ↑ «BIS economist Shin Hyun-song tapped as next BOK governor - The Korea Times» (en anglès). www.koreatimes.co.kr, 22-03-2026. [Consulta: 22 març 2026].
  8. ↑ «Honourable mentions 2018» (en anglès britànic). University College Oxford (Univ). [Consulta: 22 març 2026].
  9. ↑ «SESSION III: Macro and Growth Policies in the Wake of the Crisis; March 7–8, 2011; HQ2, Conference Hall 1, IMF Headquarters 2; Washington, D.C.». www.imf.org. [Consulta: 22 març 2026].
  10. ↑ «Lee taps economist Shin Hyun-song as next BOK governor» (en anglès). koreajoongangdaily.joins.com, 22-03-2026. [Consulta: 22 març 2026].
  11. 1 2 «Professor Hyun Song Shin FBA» (en anglès). The British Academy. [Consulta: 22 març 2026].
  12. ↑ «Hyun Song Shin» (en anglès). CEPR, 04-03-2024. [Consulta: 22 març 2026].
  13. ↑ Schnabel, Isabel; Shin, Hyun Song «Liquidity and Contagion: The Crisis of 1763». Journal of the European Economic Association, vol. 2, 6, 2004, p. 929–968. DOI: 10.1162/1542476042813887.
  14. ↑ Lessons from the Seven Years War by Isabel Schnabel and Hyun Song Shin
  15. ↑ «Current Fellows» (en anglès). www.econometricsociety.org. [Consulta: 22 març 2026].
  16. ↑ «Professor Shin Hyun-song Won the Cho Rakkyo Award». Yonsei University News, 25-05-2009. Arxivat de gener 18, 2015, at Archive.is
  17. ↑ «Korea's Shin to become BIS adviser, Borio to head MED». Central Bank News, 09-09-2013.
  18. ↑ «Company Overview of Bank For International Settlements». Bloomberg Businessweek. Arxivat de l'original el March 24, 2009.
  19. ↑ «New Members Elected in 2023» (en anglès). American Academy of Arts & Sciences, 19-04-2023. [Consulta: 8 desembre 2023].
  20. ↑ «Hyun Song Shin | American Academy of Arts and Sciences» (en anglès). www.amacad.org, 01-02-2026. [Consulta: 22 març 2026].
  21. ↑ «李대통령, 한국은행 총재 후보자에 신현송 BIS 통화경제국장 지명» (en coreà). Chosun Ilbo, 22-03-2026. [Consulta: 22 març 2026].
  22. ↑ Masters, Brooke «Princeton professor wins essay contest». Financial Times, 31-01-2011.
  23. ↑ M.C.K. «How should central banks think about the financial system?». , 29-01-2013.
  24. ↑ «Client Challenge». [Consulta: 22 març 2026].

Bibliografia

  • Stephen Morris i Hyun Song Shin (1998), "Unique Equilibrium in a Model of Self-Fulfilling Currency Attacks", American Economic Review, 88 (3): 587–97.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.