Il piccolo Archimede

Infotaula de pel·lículaIl piccolo Archimede
Fitxa
DireccióGianni Amelio Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióGianni Amelio i Aldous Huxley Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRoman Vlad Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGuido Bertoni Modifica el valor a Wikidata
VestuariGabriella Pescucci Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRai 2 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1979 Modifica el valor a Wikidata
Durada83 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0079717 TMDB: 605631 FilmAffinity: 834642 Allmovie: v161142 Modifica el valor a Wikidata

Il piccolo Archimede (estrenada internacionalment com The Little Archimedes) és una pel·lícula italiana de comèdia dramàtica del 1979 escrita i dirigida per Gianni Amelio. Es tracta de l'adaptació de la novel·la curta d'Aldous Huxley "The Young Archimedes" (1924) i fou produïda per Rai 2.[1]

Repartiment

El professor Robin Heines, un crític d'art anglès que viu a la Toscana amb la seva família en la dècada del 1930, descobreix la increïble capacitat intel·lectual de Guido, un nen de set anys fill d'un agricultor i orfe de mare. Estimulat per Heines, el noi demostra un gran talent per la música i, sobretot, per les matemàtiques. Quan Heines marxa a Suïssa un curt període, Guido és adoptat per la senyora Bondi, propietària del terreny en el que viu i treballa el seu pare. Quan Heines torna s'assabenta que Guido s'ha suïcidat per una depressió que va agafar quan vivia a la ciutat.

Repartiment

  • Laura Betti: Miss Bondi
  • Shirley Corrigan: Elisabeth
  • Mark Morganti: Robin Heines
  • John Steiner: Alfred
  • Aldo Salvi: Guido

Recepció

Pel seu paper Laura Betti fou guardonada amb el Premi Sant Sebastià d'interpretació femenina al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1979.[2][3]

Crítiques

« Amelio substitueix la ironia intel·lectual de Huxley per la intensitat d'una escriptura musicalment ritmada, classicista fins a l'abstracció, que contempla el “misteri” del nen prodigi i la seva desaparició dramàtica amb una intensitat vibrant »
— Lino Miccichè.[4]

Referències

  1. ↑ Gino Moliterno. The A to Z of Italian Cinema. Scarecrow Press, 2009. ISBN 0810868962.
  2. ↑ Domenico Scalzo. Gianni Amelio: un posto al cinema. Lindau, 2001. ISBN 8871803639.
  3. ↑ Las últimas proyecciones, ABC, 20 de setembre de 1979
  4. ↑ Il piccolo Archimede a la Filmoteca de Catalunya