Immatain

Plantilla:Infotaula geografia políticaImmatain
إماتين
Imatge
Tipuspoble Modifica el valor a Wikidata
Lloc
 32° 11′ 31″ N, 35° 09′ 27″ E / 32.1919°N,35.1575°E / 32.1919; 35.1575
Vila
Graella palestina165/177
Geografia
Superfície10
Organització política
GovernacióQalqilya

Immatain (àrab: إماتين, Immātayn) és una vila palestina de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situada 17 kilòmetres al sud-oest de Nablus. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 2.973 habitants el 2016.[1]

Geografia

Les terres de la vila són plenes d'oliveres, forest i vegetació florent i és una important zona agrícola. L'economia d'Immatain es basa en agricultura i el suport dels descendents que resideixen a l'estranger. La localitat més propera és el poblela vila de Fara'ata, que està a uns quilòmetres de distància. Immatain i els pobles circumdants fan l'àrea d'Amra. Aquestes viles són Fara'ata, Jit, Kafr Qaddum, Baqat al-Hatab, Hajja, Jinsafut i Al-Funduq.

Creixement de població (1922 - 2007)

[2]

Història

A la vila s'hi ha trobat restes de ceràmica romana d'Orient.[3]

Època otomana

Immatain i Fara'ata foren incorporades a l'Imperi Otomà en 1517 amb la resta de Palestina, i en 1596 Immatain apareixia als registres fiscals com a Matin, com a part de la nàhiya de Jabal Qubal a la liwà de Nablus. Tenia una població de 20 llars i 1 solter, tots musulmans. Els vilatans pagaven un impost fix del 33,3% en un nombre de collites, inclosos blat, ordi, cultius d'estiu, olives, cabres i ruscs; un total de 3.000 akçe.[4]

En 1838, Amatin fou registrada com a situada a Jurat Amra, al sud de Nablus.[5]

En 1870 l'explorador francès Victor Guérin va visitar Fara'ata (ara part d'Immatain), i la va descriure com "un petit nombre" d'habitants, amb algunes cisternes i restes d'un sarcòfag de pedra recordant una història antiga.[6]

En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Immatain com «una vila de dimensions moderades en el vessant del turó, amb algunes oliveres."[7] Fara'ata fou descrita com una "petit poble d'aparença antiga, situat en un […] monticle, amb una tomba tallada en roca cap al sud i un Mukam sagrat a l'est.» Fara'ata era esmenada en la Crònica Samaritana (del segle xii) sota el nom d'Ophrah, encara que s'ha conegut sota el seu nom actual des del segle xiv.[8]

Mandat Britànic

Segons el cens organitzat en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic Immatain (anomenada "Ammatain") tenia 234, mentre que Far'ata tenia 36, tots musulmans.[9] En el cens de Palestina de 1931 Immatin tenia 67 cases i una població de 334,[10] mentre que Far'ata tenia 47, en un total d'11 cases, ocupades totes per musulmans.[11]

En 1945 la població d'Immatin era de 440 musulmans,[12] mentre que l'àrea de terra era de 7,155 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.[13] D'aquests, 967 eren per plantacions i terra de rec, 3,067 per a cereals,[14] mentre que 32 dúnams eren sòl edificat.[15] La propietat de la terra a Immatain en 1945 era:[2]

Ethnic group Superfície de terra (en dúnams) Propietat de la terra (%)
Àrab 7,152 99.9%
Jueu 0 0%
Cristià 0 0%
Public 3 0.0004%

Pel que fa a l'ús de la terra en 1945 era:[2]

Tipus d'ús Dumans Percentatge
Regadiu i plantacions 967 8%
Oliveres 1,042 9%
Cereal 3,067 25%
Urbanitzat 32 0.3%
Cultivable 4,034 33%
No cultivable 3,089 24.7%
Total 12,240 100%

En 1945 la població de Far'ata era de 70 musulmans,[12] mentre que l'àrea total de terra era de 1.664 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.[16] D'aquests, 56 eren de plantacions i regadius, 961 per cereals,[14] mentre 10 dúnams eren sòl urbanitzat.[15]

Després de 1948

Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Immatain va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.

Referències

  1. ↑ 2007-2016 PCBS census Arxivat 2012-11-13 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
  2. 1 2 3 «Immatin - اماتين -Nablus - Palestine Remembered». [Consulta: 1r febrer 2016].
  3. ↑ Dauphin, 1998, p. 800
  4. ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 136
  5. ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 127
  6. ↑ Guérin, 1875, pp. 179 -180, cited in Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 185
  7. ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 162
  8. ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, pp. 162-163
  9. ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus, p. 25
  10. ↑ Mills, 1932, p. 62
  11. ↑ Mills, 1932, p. 61
  12. 1 2 Department of Statistics, 1945, p. 18
  13. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 60
  14. 1 2 Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 106
  15. 1 2 Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 156
  16. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 59

Bibliografia