Imperi de titans

Infotaula de pel·lículaImperi de titans
Ice Palace Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióVincent Sherman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHenry Blanke Modifica el valor a Wikidata
GuióHarry Kleiner Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMax Steiner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoseph F. Biroc Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada143 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlaska Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0053936 TMDB: 39581 FilmAffinity: 203876 Rottentomatoes: m/ice_palace Allmovie: v24245 AFI: 53582 Modifica el valor a Wikidata

Imperi de titans (títol original en anglès: Ice Palace) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincent Sherman. Segueix la novel·la Ice Palace d'Edna Ferber, que explica la història de Zeb Kenedy i de Thor Storm, colons a Alaska després de la Primera Guerra mundial. El film es va estrenar el 1960. Ha estat doblat al català.[1]

Argument

La pel·lícula segueix la novel·la d'Edna Ferber, explicant  la història de Zeb Kennedy (Richard Burton) i Thor Storm (Robert Ryan), a través d'Alaska en el període que segueix la Primera Guerra Mundial. Kennedy treballa  per la seva fàbrica de conserves de peix per tota Alaska, fent-se amic de Wang, un treballador xinès (George Takei), i de Storm, un capità idealista d'un vaixell de pesca. Kennedy i Storm comencen a planejar junts una fàbrica de conserves a la ciutat de Baranof, quan Kennedy s'enamora de Bridie Ballantyne, la promesa de Storm (Carolyn Jones). El sentiment és recíproc, però Kennedy escull els diners per sobre de l'amor, casant -se amb una hereva de Seattle, Dorothy Wendt (Martha Hyer). Quan Storm descobreix la infidelitat de la seva decebuda promesa, colpeja Kennedy i fuig al camp en un trineu tirat per gossos.[2]

Repartiment

Producció

Els drets sobre Imperi de titans van ser venuts per 350.000 dòlars a Warner Brothers abans de la publicació de la novel·la.[3] El 1956, aquesta societat de producció ja havia tingut èxit amb l'adaptació d'una altra novel·la d'Edna Ferber, Giant.

La pel·lícula va ser rodada en part a Petersburg (Alaska).

Amb Imperi de titans George Takei va iniciar-se en el cinema.

Rebuda

Imperi de titans va tenir una mala crítica i va ser un fracàs comercial als Estats Units. Segons una biografia de Ferber, el públic li va reservar una acollida glacial.[3] El crític del The New York Times va qualificar la pel·lícula de «saga cinematogràfica tan falsa i tan sintètica com la que pot sortir d'una càmera de color» i « tan poc autèntica com una neu feta de fècula de blat de moro sobre un decorat a l'estudi ».[4]

Referències

  1. ↑ esadir.cat. Imperi de titans. esadir.cat.
  2. ↑ «Ice Palace». The New York Times.
  3. 1 2 Julie Goldsmith Gilbert, Edna Ferber and Her Circle, a Biography , Hal Leonard Corporation, 1999, ISBN 1-55783-332-X, pàg. 135 i 137.
  4. ↑ Bosley Crowther «, Ice Palace: Adaptation of Ferber Book Bows at Hotel de Gran Luxe » a The New York Times, 30 juny 1960.