In a Mirror, Darkly

L'any 2063, una nau vulcaniana aterra a la Terra, fent el primer contacte amb els humans (com es veu a Star Trek: First Contact). En lloc de saludar-los pacíficament, Zefram Cochrane dispara al vulcanià principal i els humans assalten i saquegen la nau. L'any 2155, el Dr. Phlox i el major Reed demostren un nou dispositiu de tortura al capità Forrest i al comandant Archer a l'ISS Enterprise. Archer suggereix a Forrest que viatgin a l'espai tholià, ja que ha sentit rumors de tecnologia que podrien voler robar. Els dos discuteixen, i Forrest torna a les seves estances, on és consolat per la tinent Sato. Quan marxa, és emboscat per Archer i diversos MACOs (un equip militar) i enviat a presó.

Archer viatja al pont i anuncia que ha pres el comandament. Després de torturar un pilot tholià per obtenir coordenades, ordena un canvi de rumb cap a la drassana i li diu a la comandant T'Pol, a qui ascendeix a primer oficial, que instal·li un dispositiu de camuflatge suliban amb el comandant Tucker. Archer també nomena el sergent Travis Mayweather com a guàrdia personal, i Sato li proposa que mantingui la seva feina com a dona del capità. Archer fa que Sato enviï un missatge a la Flota Estel·lar sobre la seva missió d'atacar la tecnologia tholiana. Tucker resulta ferit quan el dispositiu de camuflatge és sabotejat. Archer interroga Forrest, que nega tot coneixement, i Reed tortura Tucker esperant que sigui el sabotejador.

T'Pol lidera un equip per alliberar Forrest i recuperar la nau, però Archer xifra el control de navegació per evitar un canvi de rumb. Forrest tortura Archer, però ordena el seu alliberament després de rebre la notícia que la Flota Estel·lar està d'acord amb els plans d'Archer. Archer mostra imatges d'una nau d'un univers alternatiu del futur anomenada USS «Defiant» (una nau estel·lar de classe «Constitution», vista per última vegada a «La xarxa tholiana"), que té tecnologia i poder un segle més avançats que l'ISS «Enterprise». En arribar a l'asteroide on els tholians retenen la «Defiant», Archer, T'Pol i Tucker es transporten a bord, i Tucker comença a engegar la nau. Les naus tholianes ataquen llavors, creant una xarxa d'energia al voltant de l' Enterprise. Forrest ordena a la tripulació que abandoni la nau, però es queda enrere mentre la nau és destruïda.

Les naus tholianes creen una xarxa sobre l'obertura del moll d'asteroides per evitar que la «Defiant» marxi. T'Pol i Tucker restableixen l'energia als sistemes d'armes, permetent a la «Defiant» destruir prou naus enemigues per escapar de la trampa. Recuperen 47 supervivents de l'«Enterprise», i Tucker rep l'ordre de restablir l'energia al motor de curvatura. Sato va a les estances del capità i troba Archer examinant els registres històrics de la nau, que inclouen informació de l'univers paral·lel sobre la Flota Estel·lar, la Federació Unida de Planetes i els seus registres de servei. Archer se sorprèn en saber que el seu homòleg és un explorador, diplomàtic i polític aclamat i distingit.

L'alferes Kelby mor intentant reparar el motor de curvatura, i la tripulació descobreix, a partir d'esclaus tholians que queden a bord, que un Gorn anomenat Slar ha sabotejat la nau. Archer, després de sentir veus que li diuen que aconsegueixi més fama i honor, decideix liderar un equip d'assalt i mata els Gorn. Tucker aconsegueix reparar el motor de curvatura i la nau surt per trobar-se amb l'ISS «Avenger», arribant a temps per salvar-la de quatre naus espacials rebels. L'oficial al comandament de l'«Avenger», l'almirall Black, puja a bord per a una inspecció acompanyat del seu primer oficial, Soval. Després que Black rebutgi la petició d'Archer de capitanejar la nova nau, Archer el desintegra amb una pistola faser.

Archer fa un discurs als oficials de les dues naus, dient que haurien d'actuar contra la Flota Estel·lar i l'Imperi. Soval i T'Pol es troben, contemplant un futur on les espècies alienígenes siguin respectades i tractades com a iguals; convencen Phlox perquè s'uneixi al seu moviment i sabotegen la «Defiant». Com a únic alienígena a qui se li permet romandre a bord, aconsegueix desactivar els sistemes de la nau. Soval, a l'«Avenger», ataca, però Tucker desactiva Phlox i restaura l'energia. La «Defiant» destrueix el seu atacant. Quan Sato i Archer celebren a l'apartament del capità, Archer mor després de ser enverinat per Sato i veiem que Mayweather ara està aliat amb Sato. Arribant a la Terra a l'avançat i poderós «Defiant», Sato contacta amb l'almirall Gardner, exigint la seva rendició i declarant-se «Emperadriu Sato».

La idea de tornar a l'univers mirall a l'«Enterprise» va ser suggerida per primera vegada per Judith i Garfield Reeves-Stevens. A «Mirall, mirall», el camp de tàntal es va utilitzar en diverses ocasions i es va pensar que era un desintegrador. Els Reeves-Stevens van proposar que es podria explicar que en comptes de matar les seves víctimes, el camp les transportava enrere en el temps a una colònia penal a l'univers principal. L'«Enterprise» es trobaria llavors amb la colònia penal, on es trobaria amb Tiberius, interpretat per William Shatner.^[3]

Tiberius intentaria utilitzar el transportador a bord de l'«Enterprise» per tornar al seu propi univers, però descobreix que encara no s'ha separat de l'univers principal i no existeix. L'episodi hauria explorat llavors la creació de l'univers mirall a través d'accions de Tiberius i el capità Archer. La història va ser proposada per Shatner, que havia treballat amb els Reeves-Stevenses a la sèrie de novel·les Star Trek Shatnerverse, a Manny Coto, Brannon Braga i Rick Berman. Berman ja havia rebut una proposta de Mike Sussman que faria que Shatner interpretés un avantpassat del capità Kirk, que era el xef de l'Enterprise (NX-01). Els tres van proposar la idea a Shatner, però les negociacions van fracassar i no es van acordar els termes perquè aparegués a la sèrie.^[3]

Sussman va començar el desenvolupament d'un guió que veia l'USS «Defiant» de «La xarxa tholiana» ser transportat enrere en el temps, en lloc de Tiberius.^[3] Estava pensat que fos una seqüela d'aquell episodi, així com una preqüela de «Mirall, mirall».^[4] Sussman va desenvolupar els guions per a les dues parts de l'episodi, i Coto va contribuir a la història per a la segona meitat.^[5] Es va decidir tenir el tota la entrega a l'univers mirall per tal de mantenir els esdeveniments de «Mirrall, Mirall» com a primer contacte entre els dos universos.^[6] L'univers mirall presenta duplicats malvats dels personatges de l'univers normal.^[7] Sussman havia intentat anteriorment utilitzar el «Defiant» a l'episodi de la segona temporada «Future Tense», però tant els costos com els problemes amb la trama van fer que fos substituït per una nau temporal mai vista.^[8]

La primera part va ser dirigida per James L. Conway, que anteriorment havia dirigit l'episodi de Deep Space Nine «Shattered Mirror» que també feia ús de l'Univers Mirall.^[1] La segona part va ser dirigida per Marvin V. Rush, que normalment feia de director de fotografia a la sèrie, i havia treballat amb Conway desenes de vegades abans i estava familiaritzat amb el seu estil de direcció. Rush va observar el que es feia a la primera part mentre preparava el segon episodi i va intentar que els seus episodis encaixessin amb allò i no semblés que clarament els havia dirigit algú altre.^[2] El sisè dia de rodatge de la segona part de l'episodi, es va rebre la notícia que Star Trek: Enterprise havia estat cancel·lat per UPN a partir del final de la temporada, cosa que significava que «In a Mirror, Darkly» serien les entregues 94 i 95 dels 98 episodis dEnterprise^[5] «In a Mirror, Darkly» va ser la darrera contribució de Sussman a la sèrie; anteriorment havia estat guionista de Star Trek: Voyager i havia treballat a la franquícia Star Trek durant deu anys. Més tard la va descriure com la seva favorita de les entregues de «Star Trek» que va escriure, dient que «sabia quan les estava escrivint que gairebé amb tota seguretat serien els últims episodis que escriuria per a aquesta encarnació en particular de «Star Trek», així que realment vaig valorar l'experiència».^[9] Part dels plans de Manny Coto per a la cinquena temporada d'«Enterprise» haurien inclòs el retorn a l'equip de l'univers mirall vist per primera vegada a «In a Mirror, Darkly». Hauria estat al llarg de quatre o cinc entregues, que Coto va descriure com una «minisèrie dins d'una sèrie».^[10][11]

La seqüència d'obertura va presentar la reutilització de material de Star Trek: First Contact, on Zefram Cochrane fa el primer contacte amb els vulcanians, per la qual cosa tant James Cromwell com Cully Fredricksen van acordar acceptar els salaris mínims del Sindicat d'Actors de Cinema. Herman Zimmerman havia conservat la part inferior de la nau vulcaniana d'aquella escena i l'havia posat a disposició per a noves gravacions.^[12] Mentre que l' Enterprise normalment es rodava en digital, les escenes de mirall del First Contact es van rodar en pel·lícula perquè coincidissin amb l'aspecte del metratge original.^[12] Es va crear una seqüència de crèdits inicials alternativa, que Sussman va atribuir a Coto. Incloïa imatges utilitzades en altres produccions de Paramount Pictures, incloent-hi el submarí nuclear soviètic Konovalov disparant un torpede de La caça de l'Octubre Roig.^[12] Altres elements inclouen una explosió atòmica, cuirassats, tancs i avions de combat.^[13]

Zimmerman va liderar la construcció d'un plató complet de tres quarts per representar el pont de l'USS Defiant, que es va utilitzar des de l'últim dia de rodatge de la primera part d'aquest episodi. Va ser la primera vegada que s'utilitzava un pont d'aquella escala d'una nau espacial classe «Constitution» de «La sèrie original» des que es va emetre l'episodi final «Intrús a bord» el 1969. L'il·lustrador sènior Doug Drexler va participar en el disseny; anteriorment havia treballat en la investigació que va servir per recrear parts de l'USS Enterprise (NCC-1701) de l'era de «La sèrie original» per a l'episodi «Trials and Tribble-ations» de «Star Trek: Deep Space Nine», així com en un conjunt que es va exposar a Hyde Park a Londres. Altres dissenyadors inclosos en la creació del decorat van ser Anna Packard, Michael Okuda i James Van Over.^[4] La construcció real del decorat va ser a càrrec de Tom Arp i el seu equip.^[4] Sussman va dir sobre el decorat: «Crec que el decorat del pont és extraordinari. Espero que els fans estiguin encantats de tornar a veure aquest decorat en tota la seva esplendor. Crec que probablement té un aspecte millor que l'original en molts aspectes, si els compareu un al costat de l'altre.»^[5]

El pont de l'Enterprise s'havia recreat dues vegades a la sèrie Star Trek des del final de La Sèrie Original. A l'episodi «Relíquies» de Star Trek: La nova generació, només es va reconstruir la consola d'enginyeria, amb la cadira del capità i les consoles de navegació llogades a un fan i les consoles restants es van editar digitalment utilitzant pantalles blaves.^[14] També es van recrear conjunts incomplets per a l'episodi «Trials and Tribble-ations» de Deep Space Nine, però això va implicar la inserció digital dels actors en metratge anterior de La sèrie original i, per tant, no es va recrear un conjunt complet del pont.^[15]

Es van crear més conjunts per al Defiant per a la segona part de l'episodi, que incloïen dissenys utilitzats anteriorment a «Trials and Tribble-ations» per al tub Jefferies. Els altres conjunts incloïen la sala de recreació, els quarters del capità i la sala d'informació. Alguns dels principals actors de la segona entrega van portar uniformes clàssics d'estil «Sèrie Original";^[5] tanmateix, l'equip de producció va donar per error al «Defiant» una insígnia d'uniforme única diferent de la icònica insígnia delta (punta de fletxa). Aquest error probablement va sorgir de la teoria errònia dels fans que cada nau espacial de «La sèrie original» tenia la seva pròpia insígnia única.^[16] Bakula portava l'uniforme verd que Shatner havia portat anteriorment en diversos episodis, inclòs «El problema dels tribbles», mentre que Trinneer, Keating i Montgomery portaven camises vermelles. Bakula va bromejar: «Ens hem quedat sense material per a la faldilla de Jolene?», mentre que Blalock portava la minifaldilla blau científic a l'estil de la que portava Christine Chapel. El vestuari normal de l'«Enterprise» també va patir canvis, i se'ls va treure una part del que portaven les dones de la tripulació per revelar-los l'abdomen.^[5]

També es van crear accessoris de la «Sèrie Original», com ara fàsers i PADD, per a l'episodi.^[5] Tot i que el mirall «Enterprise» va ser destruït a la primera entrega, durant el segon episodi es van reutilitzar els decorats de peu per representar l'ISS «Avenger».^[5] Tant un tholià com un gorn es van crear en postproducció mitjançant CGI. El gorn, en particular, requeria un actor amb un vestit de seguiment per permetre als actors interactuar amb el personatge i donar als animadors alguna cosa sobre la qual superposar les CGI. El coordinador de dobles Vince Deadrick, Jr. portava el vestit per a escenes que requerien moviment, mentre que David Anderson el portava per a plans estàtics.^[5] Sussman també va escriure biografies per a Archer i Hoshi que apareixerien breument a la pantalla. En aquestes hi havia referències a Archer convertint-se en president de la Federació i que un planeta anomenat Archer IV que havia aparegut anteriorment a Star Trek: La nova generació de fet portava el seu nom.^[9]

L'episodi va veure el retorn de Vaughn Armstrong com el capità Maximilian Forest. El seu personatge principal de l'univers, el contraalmirall Maxwell Forest, havia mort a principis de temporada a l'episodi «The Forge». Tant Bakula com Armstrong van bromejar sobre el personatge que va patir dues morts durant la mateixa temporada, tot i que Armstrong també va dir sobre la relació entre Forrest-mirall i Hoshi-mirall que «en 25 anys [d'actuació], no he aconseguit la noia, però torno aquí i aconsegueixo la noia! Això és fantàstic».^[4] Gary Graham va tornar com el Soval vulcanià, que era un oficial científic a bord de l'«Avenger» a l'univers mirall en lloc del seu càrrec normal d'ambaixador vulcanià. A Graham li van posar una barba de masclet en referència a l'univers mirall Spock de «Mirall, mirall».^[5]

Altres estrelles convidades a «In a Mirror, Darkly» van incloure Gregory Itzin, que anteriorment havia aparegut com a comando vulcanià a «Shadows of P'Jem», així com en episodis de «Star Trek: Voyager» i «Deep Space Nine». Derek Magyar va tornar per la seva tercera aparició com a Kelby després d'aparèixer anteriorment a «Affliction» i «Bound». El guionista Mike Sussman també va aparèixer a la pantalla, com un dels membres morts de la tripulació de «Defiant».^[5] Amb aquest episodi, l'actriu Majel Barrett, vídua del creador de «Star Trek» Gene Roddenberry, es va convertir en l'únic actor a participar en totes les sèries de «Star Trek», inclosa la sèrie animada, així com tant les sèries de pel·lícules basades en la «Sèrie Original» com en la «Nova generació». En aquest episodi, va proporcionar la veu a l'ordinador de la nau estel·lar «Defiant».^[17] La seva veu va continuar sent utilitzada com la dels ordinadors de la Flota Estel·lar després de la cancel·lació dEnterprise a la pel·lícula dirigida per J. J. Abrams Star Trek.^[18]

Aquestes entregues van veure canvis significatius en el personatges del repartiment principal. Linda Park, que interpreta Hoshi Sato a la sèrie, va dir més tard que eren els seus episodis preferits de la sèrie. Més tard va explicar: «Hoshi mirall era forta de la manera que Medea és forta, de la manera que Clitemnestra és forta, d'aquesta manera tan arquetípica, de dona guerrera.»^[19] Va atribuir el paper que va interpretar en aquest episodi com una demostració que podia interpretar un personatge més dur, cosa que li va permetre obtenir altres papers un cop acabada la sèrie.^[19]

La primera part de «In a Mirror, Darkly» es va emetre el 22 d'abril de 2005 a UPN als Estats Units.^[20] Va ser l'episodi número 700 d'imatge real emès de Star Trek.^[21] Va rebre una quota de participació del 2,0/3 per cent entre els adults d'entre 18 i 49 anys. Això significa que va ser vist pel dos per cent de totes les llars i pel tres per cent de tots els que miraven la televisió en el moment de l'emissió.^[22] Això va situar UPN en cinquè lloc de les principals cadenes durant l'hora d'emissió de la entrega, per davant de The WB. Aquesta va ser l'única vegada durant les hores de màxima audiència que UPN es va situar per davant de The WB.^[23] La segona part es va emetre la setmana següent, el 29 d'abril.^[24] Les audiències van ser similars a les del primer episodi, amb una altra Puntuació del 2,0/3 per cent, i de nou en cinquè lloc durant la franja horària per davant de The WB.^[25]

En un article del 2015 a SyFy, Scott Bakula va dir que l'episodi era un dels seus preferits.^[26] L'actriu Linda Park, que va tenir un paper important en la sèrie de dues parts, ha dit: «Crec que és ben sabut que aquests són els meus episodis preferits».^[19] Tanmateix, Connor Trinneer i John Billingsley van ser més crítics; Trinneer els va descriure com a «convencedors», mentre que Billingsley va dir que eren «tot efecte i sense sentit» i «una mica massa meta». El seu company de repartiment, Dominic Keating, no hi va estar d'acord, i va qualificar l'episodi de dues parts de «molt divertit».^[27]

David Bianculli del New York Daily News va qualificar els episodis com «les millors hores d'«Enterprise» fins ara». Va escriure: «La major delícia d'aquest episodi, però, és la seva capacitat de sorprendre, i fer-ho no només amb un sentit de la història de Trek, sinó també amb sentit de l'humor». Bianculli va afegir que «fent una passejada pel costat salvatge, Enterprise és molt bona deixant que els seus personatges siguin molt dolents». Va qualificar l'episodi tres estrelles i mitja sobre quatre, i va dir que era tan divertit que «si haguessin adoptat aquesta actitud des del començament, Enterprise probablement encara faria missions la temporada vinent.»^[28]

IGN va donar a l'episodi doble combinat una qualificació de cinc sobre cinc, i va dir «Pot ser un episodi de truc, però és un truc que funciona gairebé a la perfecció i no s'hauria de perdre».^[29] En la seva ressenya de la primera part per a TrekNation, Michelle Erica Green va dir que la seva part preferida era la seqüència d'obertura modificada, i la va descriure com a «divertida i alegre d'una manera retorçada», però va pensar que els episodis finals de la sèrie haurien estat millors si s'haguessin concentrat en la tripulació i la nau reals.^[13] Va pensar que la segona entrega veia la sèrie «estirant massa una idea intel·ligent», i que un «'Mirall' d'una hora hauria tingut més sentit pel que fa a la ritme i per a Enterprise en conjunt.»^[30]

Jamahl Epsicokhan al seu lloc web Jammer's Reviews va donar al primer episodi una puntuació de tres sobre quatre,^[31] i la segona part dues i mitja.^[32] Epsicokhan el va descriure com un «còmic malvat», i pel que fa a la primera part, «Dir que aquest episodi és exagerat seria quedar-se curt. Aquesta és una hora de bogeria llunyana a punt de trencar».^[31] La seva opinió sobre la segona part era que els decorats recreats eren impressionants, però «s'excedeix tant que torna i es dóna una pallissa a si mateixa». Està exagerat, sobreactuat i massa ximple.»^[32]

Den of Geek el va classificar com el cinquè millor episodi de la sèrie, escrivint que la entrega «aconsegueix incloure alguns dels moments més inventius d'Enterprise, entre els quals els crèdits inicials revisats.»^[33] Jay Garmon a TechRepublic el va classificar com el cinquè millor episodi, dient que els guionistes van aconseguir incloure una «sèrie alegrement maliciosa i fatal de traïcions inesperades, però també treballada en alguns dels gags mitològics més satisfactoris i coherents que Enterprise mai ha mostrat"^[34] En una llista dels 100 millors episodis de la franquícia Star Trek, «In a Mirror, Darkly» va ser col·locat en el lloc 40 per Charlie Jane Anders a io9.^[35] Els editors del número del 50è aniversari de Star Trek de Newsweek van escriure que els episodis «sovint reben l'adulació de Trekker», i els van classificar en primer lloc entre els «10 millors» episodis d' Enterprise;^[36] The Hollywood Reporter va qualificar «In A Mirror, Darkly» el 88è millor episodi de tots els de Star Trek.^[37] Empire va classificar els episodis en el lloc 46 dels «50 millors episodis de Star Trek de la història,"^[38]i la segona millor entrega d' Enterprise després de «Terra Prime.»^[39] Wired també va triar «In a Mirror, Darkly» com el millor de tota la sèrie «Enterprise».^[40] SyFy va classificar la història de dues parts en cinquè lloc dels set episodis de l'Univers Mirall de Star Trek produïts fins a aquella data.^[41] El mateix any, Vulture va escriure: «La sèrie va trigar molt a trobar el seu lloc, només va aconseguir el seu ritme a la seva última temporada amb episodis com el de dues parts «In a Mirror, Darkly».^[42]

Els fans de la convenció del 50è aniversari a Las Vegas van triar l'episodi en dues parts com un dels «Deu millors episodis de Star Trek» de tots els temps, d'entre més de set-centes entregues d'acció real produïdes fins a aquella data.^[43]

Laura Connolly, Roma Goddard i Michael Moore van ser nominats a un Premi Emmy al millor pentinat d'una sèrie pel seu treball en aquest episodi.^[44][45]