Ingmarssönerna
![]() | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Victor Sjöström |
| Protagonistes | |
| Producció | Charles Magnusson |
| Guió | Victor Sjöström |
| Música | Rudolf Sahlberg |
| Fotografia | Julius Jaenzon |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Suècia |
| Estrena | 1919 |
| Durada | 207 min |
| Idioma original | suec cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Basat en | Jerusalem |
| Gènere | drama i cinema mut |
Ingmarssönerna (en suec, Els fills d'Ingmar), també llançada al Regne Unit amb el títol Dawn of Love,[1] és una pel·lícula dramàtica sueca del 1919 dirigida per Victor Sjöström.[2] És la primera part de la seva adaptació de la novel·la de Selma Lagerlöf Jerusalem, publicada per primer cop a 1901 i 1902. Va seguir una segona part, Karin, filla d'Ingmar, l'any següent.
Sinopsi
Brita, una jove camperola, aterrida per la idea de tenir un fill il·legítim, fuig per suïcidar-se. Però, en el moment de precipitar-se des de dalt d'un penya-segat, una dona intervé i la salva. Més tard, es troba empresonada per haver matat el nen nounat. El seu promès, Lill Ingmar, un humil llaurador, demana consell als seus avantpassats: puja una escala gegant per arribar als camins celestials. Se li aconsella perdonar la culpa de la jove i després casar-se amb ella. Quan expira la seva condemna, Lill Ingmar recull Britt del centre de prevenció i comença una nova vida al seu costat.
Repartiment principal
- Victor Sjöström com a Lill Ingmar Ingmarsson
- Harriet Bosse com a Brita
- Tore Svennberg com a Stor Ingmar Ingmarsson
- Hildur Carlberg com a Marta
- Hjalmar Peters com el pare de Brita
- Svea Peters com la mare de Brita
- Axel Nilsson com a pintor
Referències
- ↑ Ingmarssönerna - titlar at the Swedish Film Institute
- ↑ «Progressive Silent Film List: Sons of Ingmar». Silent Era. [Consulta: 25 abril 2009].

