La temporada de 1968 de la Inter-AM, anomenada oficialment 1968 Inter-AM series, fou la 2a edició d'aquest campionat, organitzat per l'importador de Husqvarna als Estats Units, Edison Dye. El calendari oficial constava de 8 proves puntuables, celebrades entre el 20 d'octubre i el 8 de desembre.
Aquell any, les rondes de la Inter-AM constaven de diverses curses per a les diferents categories de pilots i motocicletes, sovint repartides entre els dos dies de durada de l'esdeveniment, al llarg del cap de setmana. Pel que fa als pilots internacionals, a cada ronda hi va haver curses de 250 i 500 cc, puntuables per al campionat, més alguna de 125 cc d'exhibició. El resultat de cada cilindrada es decidia en dues mànegues de 30 minuts cadascuna o bé tres de 20 minuts, segons la ronda.[1]
Joël Robert, que acabava de guanyar aquella temporada el seu segon campionat del món de 250cc, dominà clarament el torneig en totes les cilindrades.[2][3] El guanyador de l'edició anterior, Torsten Hallman, no va poder defensar el seu títol ja que es va lesionar a la primera ronda, a Pepperell,[1] i no va poder tornar a córrer fins a la darrera, al circuit de Saddleback Park d'Orange. D'entre els nombrosos europeus que van competir al torneig, els més destacats després de Robert van ser Dave Bickers i Vlastimil Válek, companys seus a l'equip de ČZ, Bengt Åberg, Christer Hammargren i Thorleif Hansen, de Husqvarna, i Adolf Weil, de Maico. Roger De Coster (CZ), Marcel Wiertz (Bultaco) i Bryan Wade (Greeves) van protagonitzar també actuacions brillants. Pel que fa als nord-americans, els més destacats van ser John DeSoto (millor americà en 250cc) i Ron Nelson (millor americà en 500cc), tots dos de l'equip de Montesa que dirigia Kim Kimball als Estats Units.[4][5]
Rondes
Fonts:[6]
- Notes
- ↑ Es mostren només les rondes de 125cc que tingueren categoria internacional
- ↑ Circuit de DeLavega Park
- ↑ Circuit de Saddleback Park
Classificació final
- Nota.- No s'ha trobat informació del sistema de puntuació aplicat al campionat. Tanmateix, per tal de poder mostrar els millors de cada cilindrada, ni que només fos de forma aproximada, s'ha aplicat el barem de puntuació vigent al Campionat del món de motocròs el 1968 (8-6-4-3-2-1 als sis primers classificats de cada ronda). La classificació absoluta s'ha obtingut de la suma de punts obtinguts a ambdues cilindrades. Les classificacions aquí mostrades, doncs, poden diferir sensiblement de les reals i cal considerar-les només una aproximació plausible a manca de dades concloents.
- L'única cosa certa i verificada amb les fonts coetànies és que el guanyador del campionat fou el belga Joël Robert, que a més a més fou el millor en cada cilindrada[2] (cosa que topa amb la informació aquí generada per a la dels 250cc, possiblement a causa del desconegut sistema de puntuació aplicat). També hi ha fonts coetànies que indiquen com als millors americans els dos pilots de Montesa Ron Nelson i John DeSoto.[4]
Resultats per ronda
Es mostren les classificacions finals de cada ronda per a cada cilindrada que tingué categoria internacional, generades a partir del còmput dels resultats de cada pilot en cadascuna de les tres mànegues: el primer obtenia un punt, el segon dos i així fins al darrer. La classificació final s'obtenia en funció del total de punts, ordenat de forma ascendent: qui hagués guanyat les tres mànegues, per exemple, tindria 3 punts, qui hagués fet tres segons llocs en tindria 6, etc. No s'han trobat dades relatives a les classificacions de cada mànega, però sí a les finals, aquí reflectides.[1][7][8]
Ronda 4
Celebrada el cap de setmana del 9 i 10 de novembre a Dallas (Texas). Les curses de 250cc es van córrer dissabte i les de 500cc, diumenge.
Ronda 5
Celebrada el cap de setmana del 16 i 17 de novembre a Westlake Village (Califòrnia). Les curses de 125cc i 250cc es van córrer dissabte i les de 500cc, diumenge. El circuit discorria en part pel mig d'una recreació d'un poble del Far West emprada per la indústria cinematogràfica. Els decorats van aparèixer, entre d'altres, a les sèries televisives del gènere western Gunsmoke (1955–1975) i Bonanza (1959–1973).[9][10]
Ronda 7
Celebrada el cap de setmana del 30 novembre i l'1 desembre a Carlsbad (Califòrnia). Les curses de 125cc i 250cc es van córrer dissabte i les de 500cc, diumenge.
Ronda 8
Celebrada el cap de setmana del 7 i 8 de desembre a Orange (Califòrnia), al circuit de Saddleback Park. Les curses de 125cc i 250cc es van córrer dissabte i les de 500cc, diumenge.
Referències
- 1 2 3 4 Wagar, Ivan J. «Pepperell» (en anglès). Cycle World, 01-01-1969, p. 45-48.
- 1 2 «Inter-AM. An 8-Race Series for the World's best» (en anglès). Cycle World, 01-02-1969, p. 44. «But Robert collected a special $500 prize for his performance as best overall rider in each class at all Inter-Am meetings.»
- ↑ «1969 Jawa CZ360» (en anglès). motorcyclemuseum.org. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2023. [Consulta: 25 agost 2011].
- 1 2 «Inter-AM. An 8-Race Series for the World's best» (en anglès). Cycle World, 01-02-1969, p. 45. «Nelson also won the CYCLE WORLD $250 prize for winning the title of best American rider in the Inter-Am 500-cc races. His teammate, De Soto, won a similar prize for his performance in the 250 section. The awards form a just reward for Montesa distributor Kim Kimball, who runs his two-man team just like a European factory squad.»
- ↑ «Finalización de noticias del fin de semana de Motocross Action: Dungey vence al Cairoli en la raza española en su tour europeo de vacaciones» (en anglès). motocrossactionmag.com, 06-10-2013. [Consulta: 27 juliol 2020]. «The #1 American riders in the INTER-AM Motocross series were John Desoto (250 cc) and Ron Nelson (500 cc). Congratulations.»
- ↑ «Inter-AM. An 8-Race Series for the World's best» (en anglès). Cycle World, 01-02-1969, p. 38-45.
- 1 2 «'68 Inter-Am Series» (en anglès). vitalmx.com, 02-02-2022. [Consulta: 12 agost 2023].
- 1 2 «Watch the 1968 Inter-AM at De Laveaga Park in Santa Cruz» (en anglès). motocrossactionmag.com, 04-01-2023. [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ «City History – Westlake Village, CA – Official Website» (en anglès). wlv.org. [Consulta: 19 abril 2018].
- ↑ O'Brien, Tricia. Thousand Oaks and Westlake Village (en anglès). Arcadia Publishing, 2017, p. 37. ISBN 9781467125697.
|
|---|
| Inter-AM 500cc + 250cc | |
|---|
| Trans-AMA 500cc + 250cc | |
|---|
| Trans-AMA 500cc + Inter-AMA 250cc | |
|---|
| Trans-AMA 500cc | |
|---|
| Trans-USA 500cc | |
|---|
Dave Bickers
Bengt Åberg
Joël Robert
Adolf Weil
Joël Robert
Bengt Åberg
Adolf Weil
Vlastimil Válek
Dave Bickers
