Invencions i simfonies

Plantilla:Infotaula obra musicalInvencions i simfonies
Forma musicalcicle musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 772–801 Modifica el valor a Wikidata
Part deKlavierbüchlein für Wilhelm Friedemann Bach Modifica el valor a Wikidata
Format per15 Inventions (en) Tradueix
15 Sinfonias (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióclavicèmbal i instrument de teclat Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Inventions_and_Sinfonias,_BWV_772-801_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

Les Invencions i Simfonies, BWV 772-801, també conegudes com a Invencions a dues i tres veus, són una col·lecció de trenta composicions breus per a teclat de Johann Sebastian Bach. Comprenen quinze invencions (BWV 772-786), amb estructura contrapuntística a dues veus, i quinze simfonies (BWV 787-801), amb estructura contrapuntística a tres veus. Originàriament, Bach va compondre aquestes petites peces com exercicis per enriquir l'educació musical dels seus alumnes. En elles, explotà diversos procediments tècnics, com la fuga i el cànon. Així mateix, utilitzà formes d'escriptura en les que recorre al cromatisme, els pedals harmònics, els principis del baix continu i les diverses formes d'ornamentar un tema.

Característiques

Sobre un dels manuscrits autògrafs de les invencions, Bach va descriure el propòsit de l'obra:

« Una honesta guia que ensenyarà als que estimen el clavecí, i especialment a aquells que volen instruir-se en ell, un mètode senzill per arribar a tocar netament a dues veus i, després d'haver progressat, executar correctament les tres parts obligades. Al seu torn, aprendran no només a crear noves idees sinó també com desenvolupar-les, i sobretot, a aconseguir un estil cantabile mentre obtenen una bona mostra de composició.[1] »

Les quinze invencions i simfonies estan classificades seguint l'ordre cromàtic de l'escala, començant pel do major i fins al si menor. Per raons d'ordre pedagògic, Bach evità les tonalitats difícils i s'atengué a les més utilitzades en la seva època:

1. Do major
2. Do menor
3. Re major
4. Re menor
5. Mi bemoll major

6. Mi major
7. Mi menor
8. Fa major
9. Fa menor
10. Sol major

11. Sol menor
12. La major
13. La menor
14. Si bemoll major
15. Si menor

Mentre que les invencions es van compondre a Köthen, probablement Bach no va acabar les simfonies fins al començament del seu període de Leipzig. El 1717, Bach va ser contractat com a Mestre de capella pel príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Allà va passar sis anys que es consideren dels millors de la seva carrera, on va compondre principalment música profana. L'1 de juny del 1723 s'instal·là oficialment al servei de l'església de Sant Tomàs de Leipzig, en el seu nou càrrec de cantor, on residiria fins a la seva mort.

Audició

TonalitatInvencióSimfonia
Do majorNúm. 1, BWV 772Núm. 1, BWV 772 Núm. 1, BWV 772 (?·pàg.) Núm. 1, BWV 787Núm. 1, BWV 787
Do menorNúm. 2, BWV 773Núm. 2, BWV 773 Núm. 2, BWV 773 (?·pàg.) Núm. 2, BWV 788Núm. 2, BWV 788
Re majorNúm. 3, BWV 774Núm. 3, BWV 774 Núm. 3, BWV 774 (?·pàg.) Núm. 3, BWV 789Núm. 3, BWV 789
Re menorNúm. 4, BWV 775Núm. 4, BWV 775 Núm. 4, BWV 775 (?·pàg.) Núm. 4, BWV 790Núm. 4, BWV 790
Mi bemoll majorNúm. 5, BWV 776Núm. 5, BWV 776 Núm. 5, BWV 776 (?·pàg.) Núm. 5, BWV 791Núm. 5, BWV 791
Mi majorNúm. 6, BWV 777Núm. 6, BWV 777 Núm. 6, BWV 777 (?·pàg.) Núm. 6, BWV 792Núm. 6, BWV 792
Mi menorNúm. 7, BWV 778Núm. 7, BWV 778 Núm. 7, BWV 778 (?·pàg.) Núm. 7, BWV 793Núm. 7, BWV 793
Fa majorNúm. 8, BWV 779Núm. 8, BWV 779 Núm. 8, BWV 779 (?·pàg.) Núm. 8, BWV 794Núm. 8, BWV 794
Fa menorNúm. 9, BWV 780Núm. 9, BWV 780 Núm. 9, BWV 780 (?·pàg.) Núm. 9, BWV 795Núm. 9, BWV 795
Sol majorNúm. 10, BWV 781Núm. 10, BWV 781 Núm. 10, BWV 781 (?·pàg.) Núm. 10, BWV 796Núm. 10, BWV 796
Sol menorNúm. 11, BWV 782Núm. 11, BWV 782 Núm. 11, BWV 782 (?·pàg.) Núm. 11, BWV 797Núm. 11, BWV 797
La majorNúm. 12, BWV 783Núm. 12, BWV 783 Núm. 12, BWV 783 (?·pàg.) Núm. 12, BWV 798Núm. 12, BWV 798
La menorNúm. 13, BWV 784Núm. 13, BWV 784 Núm. 13, BWV 784 (?·pàg.) Núm. 13, BWV 799Núm. 13, BWV 799
Si bemoll majorNúm. 14, BWV 785Núm. 14, BWV 785 Núm. 14, BWV 785 (?·pàg.) Núm. 14, BWV 800Núm. 14, BWV 800
Si menorNúm. 15, BWV 786Núm. 15, BWV 786 Núm. 15, BWV 786 (?·pàg.) Núm. 15, BWV 801Núm. 15, BWV 801
 Per escoltar els fitxers MIDI (Invencions), cliqueu en el seu títol;

Per a informació sobre els fitxers MIDI, cliqueu en la icona de l'altaveu.

 Totes les simfonies estan interpretades per Randolph Hokanson.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Schweitzer, Albert. J. S. Bach (en anglès). Courier Dover Publications, 1911, p. vol.1, p.328-329. ISBN 0486216314.

Bibliografia

  • Ratz, Füssl i Jonas. Invenciones y Sinfonías (Invenciones a dos y tres voces), J. S. Bach. Wiener Urtext Edition. Versió en castellà de Daniel S. Vega, Grupo Real Musical, 1979.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.