Inyoïta
 Inyoïta | |
|---|---|
 Cristall de 3 cm d'inyoïta del Monte Azul, Salta, Argentina  | |
| Fórmula química | CaB₃O₃(OH)₅(H₂O)₃·H₂O |
| Epònim | Comtat d'Inyo |
| Localitat tipus | Mount Blanco mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 06.CA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.CA.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/B.04 |
| Dana | 26.3.1.1 |
| Heys | 9.3.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | comunament prismàtica, cristalls tabulars; també en agregats de cristalls en cresta de gall pseudorombohedrals; en crostes esferulítiques o granulars |
| Estructura cristal·lina | a = 10.63 Å, b = 12.06 Å, c = 8.4 Å; β = 114.03°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínica 2/m - prismàtica |
| Color | blanc, rosat |
| Exfoliació | {001} bona |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Gravetat específica | 1.875 |
| Densitat | 1,87 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.495 nβ = 1.505 - 1.512 nγ = 1.520 |
| Birefringència | δ = 0.025 |
| Dispersió òptica | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Iyo |
| Referències | [1] |
La inyoïta[2] és un mineral de la classe dels borats que rep el nom del lloc on va ser descoberta l'any 1914, al Comptat d'Inyo, Califòrnia (Estats Units). Pertany al grup de la inderita.
Característiques
Químicament és un neso-triborat de calci, un borat molt hidratat. La seva fórmula química és CaB₃O₃(OH)₅(H₂O)₃·H₂O.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Normalment es presenta en forma de cristalls prismàtics curts, tendint a tabulars; de vegades granular i massiva, en crostes i agregats esferulítics. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2, igual que el guix. S'extreu en les mines com a font de borats, barrejada amb altres minerals del bor als que sol estar associada.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la inyoïta pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: ameghinita, inderita, kurnakovita, inderborita, meyerhofferita, solongoïta, peprossiïta-(Ce), nifontovita i olshanskyita.
Formació i jaciments
Apareix al llarg de fractures i recobrint cavitats en dipòsits sedimentaris de minerals de bor; pot ser autigènic en sediments de platja. Sol trobar-se associada a altres minerals com: meyerhofferita, colemanita, priceïta, hidroboracita, ulexita o guix.
Referències
- ↑ «Inyoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 17 agost 2014].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 16 juliol 2025].