Solongoïta

Solongoïta
Fórmula química	Ca₂B₃O₄(OH)₄Cl
Epònim	Solongo boron deposit (en)
Localitat tipus	dipòsit de bor de Solongo, altiplà de Vitim, Buriàtia, Zabaikàlie, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.CA.40
Nickel-Strunz 9a ed.	6.CA.40
Dana	25.3.2.1
Heys	10.1.11
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,93Å; b = 7,26Å; c = 12,54Å; β = 94°
Grup espacial	P2₁
Color	incolor
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,510 nβ = 1,510 nγ = 1,545
Birefringència	δ = 0,035
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1973-017
Any d'aprovació	1973
Símbol	Sol
Referències	[1]

La solongoïta és un mineral de la classe dels borats que pertany al grup de la inderita. Rep el seu nom de la localitat tipus, el dipòsit de bor de Solongo, a Rússia.

La solongoïta és un borat de fórmula química Ca₂B₃O₄(OH)₄Cl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1973. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls subèdrics, tabulars, estriats verticalment, de fins a 0,2 mm.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la solongoïta pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: inderita, ameghinita, kurnakovita, inderborita, meyerhofferita, inyoïta, peprossiïta-(Ce), nifontovita i olshanskyita.

Va ser descoberta l'any 1973 en un orifici de perforació al dipòsit de bor de Solongo, a l'altiplà de Vitim, a Buriàtia (Rússia). També ha estat descrita a la mina Fuka, a l'illa de Honshu (Japó). Sol trobar-se associada a altres minerals com: szaibelyita, andradita-grossulària, kurchatovita, calcita, clorita, vesuvianita, svabita, magnetita, hematites, esfalerita i quars.^[2]