Iris Adami Corradetti

Plantilla:Infotaula personaIris Adami Corradetti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1904 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1998 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesFerruccio Corradetti Modifica el valor a Wikidata  i Bice Adami Corradetti Modifica el valor a Wikidata

Iris Adami Corradetti (Milà, 19 de març de 1904 - Pàdua, 26 de juny de 1998) va ser una soprano i professora de cant.

Biografia

La mare, Bice Adami
Iris Adami Corradetti a Madama Butterfly, Teatro alla Scala de Milà, temporada 1944 (foto amb dedicatòria).

Iris va estudiar piano i cant de manera autodidacta, amb els consells dels seus pares, la soprano Bice Adami i el baríton i crític musical Ferruccio Corradetti. Iris va debutar el 1926 al Teatro Dal Verme de Milà, en el paper de Coralità a l'òpera Anima allegra de Franco Vittadini. El 1928 va protagonitzar el paper de Rosalina de l'òpera Sly d'Ermanno Wolf-Ferrari al Teatro alla Scala de Milà. En la mateixa temporada del teatre milanès va cantar el seu primer paper mozartià, el de Barbarina a Le nozze di Fígaro i el 1927 Marianna/modista a Il cavaller de la rosa dirigida per Ettore Panizza amb Conxita Supervia.

Va assolir un vast repertori que incloïa vuitanta òperes, trenta-cinc de les quals van ser estrenes mundials, i uns cent papers, de compositors del primer període romàntic, com Wolfgang Amadeus Mozart i Domenico Cimarosa, de Giuseppe Verdi a Giacomo Puccini i Pietro Mascagni, i també d'autors contemporanis com Alberto Franchetti, Giuseppe Mulè i sobretot Ermanno Wolf-Ferrari, protagonitzant gairebé totes les òperes d'aquest darrer compositor. Els papers que més van distingir la seva intensa carrera van ser els de Francesca a Francesca da Rimini de Riccardo Zandonai, Madama Butterfly i Liù de Turandot, aquestes dos de Giacomo Puccini. A la dècada del 1930 va participar en els enregistraments d'algunes obres per a la ràdio italiana de l'època, l'EIAR . Es va retirar oficialment dels escenaris el 28 de gener de 1946, durant un dels famosos concerts de Martini & Rossi; tot i que el 18 de març de 1957, convidada a un concert, va donar un adéu definitiu a la seva carrera.

Després d'abandonar la seva carrera teatral, la soprano es va dedicar a ensenyar cant al Conservatori Benedetto Marcello de Venècia. Entre els seus alumnes més famosos hi ha: les sopranos Katia Ricciarelli, Rosanna Lippi, Mara Zampieri, Alessandra Mantovani Giambello i Norma Fantini, les mezzosopranos Lucia Valentini Terrani i Gloria Scalchi, els barítons Antonio Salvadori, Franco Boscolo i Wladimiro Ganzarolli. Va formar part del jurat de molts concursos, va impartir conferències i classes magistrals a Itàlia i a l'estranger, i va rebre càrrecs de direcció artística gràcies a la seva experiència. Va ser convidada per Herbert von Karajan al Festival de Salzburg, i després d'aquesta invitació hi va tornar durant 14 anys més durant els cursos de cant d'estiu. Va morir a Pàdua el 1998.

Crítica

Bruno Barilli la va definir com una cantant "amb mitjans meravellosos, intel·ligència i precisió impecables. La sensibilitat i l'exquisidesa de la seva oïda són proverbials, i la seva entonació immaculada. Pot servir de diapasó per a tots els seus col·legues. Amb el timbre clar i sense ombres de la seva veu i amb la seva manera àmplia i senzilla de parlar, gairebé arriba a la perfecció. És evident que la cantant amable no deixa d'estudiar i estimar el seu art".[1]

Herència

Des del 1985, a Pàdua, la seva ciutat d'adopció, l'Ajuntament organitza cada any el prestigiós concurs internacional per a joves cantants d'òpera, dedicat a la famosa soprano.[2]

Es conserven poques gravacions de la seva veu: només tres peces d'òpera gravades el 1940 per a Cetra i una sèrie d'àries de cambra, extretes de gravacions en directe i després remasteritzades en CD.

Referències

  1. ↑ Bruno Barilli, a Padova Cultura, Iris Adami Corradetti, 2004.
  2. ↑ «Concorso lirico internazionale Iris Adami Corradetti - edizione 2024» (en italià). [Consulta: 15 octubre 2025].

Bibliografia

  • Giuseppe Pugliese, La Rebel Prima Donna, a L'Opera, any XII, n. 121, agost-setembre de 1998, pàg. 118–119.
  • Stefan Zuker, Iris Adami Corradetti, a Bel Canto Society, 2005.
  • Evaristo Pagani, Col·leccions biogràfiques de cantants d'òpera italians, autopublicat, Albino, 2009.