Iruelos

Plantilla:Infotaula geografia políticaIruelos
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 41° 08′ 24″ N, 6° 19′ 44″ O / 41.14°N,6.3288888888889°O / 41.14; -6.3288888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaCastella i Lleó
Provínciaprovíncia de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
CapitalIruelos Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població29 (2025) Modifica el valor a Wikidata (2,24 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície12,93 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud786 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Julio Hernández López Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal37217 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE37165 Modifica el valor a Wikidata

Iruelos és un municipi i localitat espanyola de la província de Salamanca, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. S'integra dins la comarca de Vitigudino i la subcomarca de La Ramajería. Pertany al partit judicial de Vitigudino.[1][2][3][4]

El seu terme municipal està format per un sol nucli de població, ocupa una superfície total de 12,93 km² i segons les dades demogràfiques recollides al padró municipal elaborat per l'INE l'any 2017, té una població de 34 habitants.

Demografia

Gràfica d'evolució demogràfica de Iruelos entre 1900 i 2022
Font: Institut Nacional d'Estadística d'Espanya - Elaboració gràfica per Viquipèdia.

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, Iruelos tenia, a 1 de gener de 2021, una població total de 31 habitants, 13 dels quals eren homes i 18 dones. Pel que fa a l'any 2000, el cens reflectia 65 habitants, dels quals 27 eren homes i 38 dones. Per tant, la pèrdua de població al municipi per al període 2000-2021 ha estat de 34 habitants, un 52% de descens.

Història

La fundació d'Iruelos es remunta a l'Edat Mitjana, obeint a la repoblació efectuada pel rei de Lleó Ferran II al segle xii, quan va quedar enquadrada dins de l'Alfoz de Ledesma, anomenant-se llavors Oriolos.[5] Amb la creació de les actuals províncies el 1833, Iruelos va quedar integrat a la província de Salamanca, dins de la Regió de Lleó.[6]

Monuments d'interès

Administració i política

L'alcalde d'Iruelos no rep cap tipus de prestació econòmica per la seva feina al capdavant de l'ajuntament (2017).[7]

Referències

Iruelos
Diagrama climàtic
GFMAMJJASOND
 
 
84
 
2
9
 
 
69
 
2
10
 
 
48
 
4
14
 
 
63
 
6
16
 
 
65
 
9
21
 
 
36
 
13
25
 
 
16
 
15
29
 
 
15
 
15
30
 
 
38
 
13
25
 
 
75
 
10
20
 
 
84
 
5
12
 
 
80
 
3
10
mitjana de temperatures màx. i mín. en °C
precipitacions totals en mm
font: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient d'Espanya.[8]
  1. ↑ Sánchez, Marciano. El medio rural español: cultura, paisaje y naturaleza (en anglès). Universidad de Salamanca, 1992, p. 670. «Es coneix com a Ramajería el triangle (periodísticament ja conegut com a 'triangle de la vergonya' per ser possiblement la comarca més marginada d'Espanya, malgrat extreure'n la màxima energia per a desenvolupament d'altres i estar sotmesa el risc nuclear) comprès entre el paral·lel de Vitigudino, el Tormes i les terres denominades Camp de Ledesma (pàgina 516) Mapa de la Ramajería mitjana (pàgina 519)»
  2. ↑ Llorente Maldonado, Antonio. Las comarcas históricas y actuales de la provincia de Salamanca (en castellà). Centro de Estudios Salmantinos, 1976, p. 157. «El ronyó de la Ramajería comprèn els següents pobles o llocs: Cerezal de Peñahorcada, Zarza de Pumareda, Fuentes de Masueco, La Peña, La Vídola, Cabeza del Caballo, Milano, Villasbuenas, Valsalabroso, Las Uces, Villar de Samaniego i Valderrodrigo. A aquests pobles i llocs cal afegir, per establir el presumpte límit màxim de La Ramajería, els següents: Encinasola, Picones, Guadramiro, Barceo, Barceíno, Sanchón de la Ribera, Ahigal de Villarino, Zarza de Don Beltrán, Cabeza de Framontanos, Trabanca, Almendra, Robledo Hermoso, El Carrasco, Barreras, Brincones i Iruelos (pàgina 137) Una part, la més gran, de La Ramajería, és Ramajería sense deixar de ser Terra de Vitigudino, i una altra part, la més reduïda, és Ramajería sense per això deixar de pertànyer a la Terra de Ledesma (pàgina 137)».
  3. ↑ «Tierra de Vitigudino y Ramajería» ( PDF) (en castellà). Cámara de Comercio e Industria de Salamanca p. 43, 2004. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 14 març 2024]. «Cap a l'extrem nord-oest de la comarca (Terra de Vitigudino) i com a vora de transició, es troba La Ramajería, subcomarca tradicional, el reconeixement popular de la qual està actualment molt esvaït i que incloem a la Terra de Vitigudino (pàgina 6)».
  4. ↑ «Guía de buenas prácticas para la observación del paisaje agrario como espacio patrimonial en el oeste peninsular» ( PDF) (en anglès). Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 març 2024]. «La comarca de Vitigudino, a la qual pertany Brincones, compta amb les subcomarques de Las Arribes, El Abadengo, la Ramajería i Vitigudino (pàgina 14)».
  5. ↑ Mínguez, José María (Coord.) (1997). Historia de Salamanca. II Edad Media. Salamanca: Centro de Estudios Salmantinos.
  6. ↑ «Real Decreto de 30 de noviembre de 1833 sobre la división civil de territorio español en la Península e islas adyacentes en 49 provincias» (en castellà). Gaceta de Madrid, 1833.
  7. ↑ «El sueldo de los alcaldes españoles» (en anglès). El País.
  8. ↑ «Programa SIGA. Promedios climáticos en la estación de Iruelos» (en castellà). Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.