Isígon de Nicea
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | poeta, científic  |
Isígon (en llatí: Isigonus, grec antic: Ἰσίγονος) va ser un escriptor grec que, segons Esteve de Bizanci,[1] era natural de Nicea, i segons Ciril d'Alexandria era de Citium,[2] mentre que modernament hom considera més probable l'opció de Nicea.[3]
La seva època és desconeguda, tot i que Plini[4] va utilitzar aquesta obra, cosa que indica que va viure al segle i aC o poc abans. Aulus Gel·li només diu que era un antic escriptor de poca autoritat,[5] i Joan Tzetzes[6] l'anomena historiador, però la seva única obra coneguda es titula Ἄπιστα ('coses poc creïbles'), dividida almenys en dos llibres i que no sembla historiogràfica i més aviat sembla del ram d'escriptors anomenats παραδοξογράφοι ('que escriuen sobre paradoxes'), o conreadors de la paradoxografia.[3]
Per a la seva obra utilitza fonts autoritzades, ja que cita Aristòtil i les seves obres, o obres que se li atribuïen, Teofrast, Nimfodor i Cal·límac.[7]
Referències
- ↑ Esteve de Bizanci. Ἐθνικά ('Ethnica'), sub voce Νικαία
- ↑ Ciril d'Alexandria. Adversus Julianum, 3
- 1 2 Isigonus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 630
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, VII, 12, 16, 27
- ↑ Aulus Gel·li. Les nits àtiques, IX, 4, 5
- ↑ Joan Tzetzes. Escoli a Licòfron, 1201
- ↑ Gómez Espelosín, F. Javier (ed.). Paraoxógrafos griegos: rarezas y maravillas. Madrid: Gredos, 1996, p. 141-142. ISBN 842491807X.