Jacques Sturm

No s'ha de confondre amb Rudolf Sturm.

Jacques Sturm

Pintura de François d' Albert-Durade, sobre un croquis de 1822 de Jean-Daniel Colladon.
Biografia
Naixement	(fr) Jacques Charles François Sturm 29 setembre 1803 Ginebra (Suïssa)
Mort	18 desembre 1855 (52 anys) París
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, Div. 9 (–1956) 48° 50′ 15″ N, 2° 19′ 28″ E / 48.837603°N,2.324452°E / 48.837603; 2.324452 Ossari del Père-Lachaise (1956–) 48° 51′ 40″ N, 2° 23′ 33″ E / 48.861063°N,2.392432°E / 48.861063; 2.392432
Religió	Església reformada suissa
Formació	Universitat de Ginebra (1819–1823)
Tesi acadèmica	Mémoire sur la résolution des équations numériques  (1829 )
Director de tesi	Jean-Jacques Schaub i Simon Antoine Jean L'Huilier
Activitat
Camp de treball	Física matemàtica i matemàtiques
Ocupació	matemàtic, físic, professor universitari
Ocupador	Universitat de París (1840–1851) École Polytechnique (1838–1851) Lycée Jacques-Decour (1833–1838) Madame de Staël (1823–1825)
Membre de	Royal Society (1840–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1836–) Acadèmia de Ciències de Rússia Societat Filomàtica de París Acadèmia Prussiana de les Ciències
Professors	Guillaume-Henri Dufour
Company professional	Jean-Daniel Colladon
Obra
Obres destacables Teorema de Sturm Teoria de Sturm-Liouville Teorema de comparació de Sturm-Picone Teorema de separació de Sturm Sèries de Sturm
Premis
(4 juny 1840)  Membre estranger de la Royal Society (1840)  Medalla Copley (1837)  Oficial de la Legió d'Honor (1834)  Grand prix des sciences mathématiques  Llista dels 72 noms inscrits a la Torre Eiffel

Jacques Sturm (francès: Jacques Charles François Sturm) (Ginebra, 29 de setembre de 1803 - París, 18 de desembre de 1855), també conegut com a Charles Sturm, va ser un matemàtic francès d'ascendència alemanya.

Sturm va néixer a Ginebra eln 1803. La seva família havia emigrat des d'Estrasburg cap a 1760. El 1818, va començar a assistir a les classes de l'Acadèmia de Ginebra (actual Universitat de Ginebra), on va tenir com a professor Simon L'Huilier. El 1819, la mort del seu pare el va obligar a haver de donar classes particulars a nens rics per poder mantenir la seva família.^[1] El 1823, va començar a treballar com a tutor per al fill de Madame de Staël.

A final de 1823, Sturm va passar una curta temporada a París al costat de la família del seu deixeble.^[2] Va decidir, juntament al seu company d'estudis Jean-Daniel Colladon, provar fortuna a París, i va obtenir una feina al Bulletin de Férussac.^[3]

El 1826, en col·laboració amb el seu col·lega Colladon, va ajudar a portar a terme la primera demostració experimental de la velocitat del so dins de l'aigua., amb un experiment pioner fet al llac de Ginebra.^[4] El 1827, també amb el seu amic Colladon, obté el Grand Prix Mathématique de l?acadèmia de Ciències per un treball sobre la compressió dels gassos.^[5]

Sturm es va beneficiar amb la revolució de 1830, ja que la seva fe protestant li havia impedit fins aleshores aconseguir ocupació a les escoles secundàries públiques. A finals de 1830, va començar a exercir com a professor de Matemàtiques Especials en el Collège Rollin^[6] on va donar classes a un jove Victor Puiseux. El 1835, va demostrar el teorema que porta el seu nom i que permet trobar el nombre d'arrels reals en una funció polinòmica.^[7]

Va ingressar a l'Acadèmia de les Ciències el 1836, ocupant el lloc d'André-Marie Ampère. Sturm va ser designat répétiteur a l'École Polytechnique el 1838, i el 1840 va passar a ser-ne professor titular. Aquest mateix any, després de la mort de Siméon Denis Poisson, va ser seleccionat com a professor de mecànica de la Faculté des Sciences de París.^[6] Les seves obres, Cours d'analyse de l'École Polytechnique (1857-1863) i Cours de mécanique de l'École Polytechnique (1861), fruit de les seves classes, van ser publicades pòstumament a París, i més tard es van reeditar i traduir a d'altres idiomes.

El 1851 la seva salut es va espatllar significativament i va haver de ser substituït en les seves tasques docents. Tot i que el 1852 va tornar a exercir-les intermitentment, mai es va arribar a recuperar i va morir a París el 1855 després d'una llarga i greu malaltia.^[8]

A partir de mitjans dels anys 1830's i juntament amb Joseph Liouville, van començar a estudiar l'equació ${\displaystyle {\frac {d}{dx}}\left(K{\frac {dV}{dx}}\right)+GV=0}$, amb ${\displaystyle K,G,V}$ funcions reals de dues variables ${\displaystyle x,r}$, per establir una teoria de les oscil·lacions; així van desenvolupar la avui coneguda com teoria Sturm-Liouville.^[9]

El nom de Sturm forma part de la llista dels 72 noms gravada a la Torre Eiffel.

• Grand prix de Mathématiques (4 de desembre de 1834)
• Membre de l'Acadèmia de Berlín (1835)
• Membre de l'Acadèmia de Sant Petersburg (1836)
• Oficial de la Legió d'Honor (1837)
• Medalla Copley de la Royal Society de Londres (1840)
• Membre de la Royal Society of London (1840)

• Cours d'analyse de l'Ecole polytechnique. Primer tom (Gauthier-Villars, 1877)
• Cours d'analyse de l'Ecole polytechnique. Segons tom (Gauthier-Villars, 1877)
• Cours de mécanique de l'Ecole polytechnique (Gauthier-Villars, 1883)

•  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
• Amrein, Werner O.; Hinz, Andreas M.; Pearson, David B. Sturm-Liouville Theory: Past and Present (en anglès). Birkhäuser, 2005. ISBN 3-7643-7066-1. 
• Camargo Rodríguez, Orlando. Fundamentals of Underwater Acoustics (en anglès). Springer, 2023. ISBN 978-3-031-31318-9. 
• Gilain, Christian «Collected works of Charles-François Sturm by Jean-Claude Pont» (en francès). Revue d'histoire des sciences, Vol. 64, Num. 1, 2011, p. 209-211. ISSN: 0151-4105.
• Pont, Jean-Claude; Benguigui, Isaac. «Charles François Sturm: notice biographique». A: Jean-Claude Pont (ed.). Collected Works of Charles François Sturm (en francès). Birkhäuser, 2009, p. 1-12. ISBN 978-3-7643-7989-6. 
• Prouhet, E. «Sur la vie et les travaux de M. Ch. Sturm» (en francès). Nouvelles Annales de Mathámtiques, Vol. 15, Supplement, 1856, p. 72-89. ISSN: 1764-7908.

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques Sturm» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Speziali, Pierre. «Sturm, Charles-François» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 agost 2016].
• Brasseur, Roland. «Charles Sturm» (en francès). Les mathématiciens inhumés au cimetière du Montparnasse, 2013. [Consulta: 23 juny 2025].