Rudolf Sturm
 |
No s'ha de confondre amb Jacques Sturm. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Friedrich Otto Rudolf Sturm  6 gener 1841 Breslau (Regne de Prússia) | ||
| Mort | 12 abril 1919 (78 anys) Breslau (República de Weimar) | ||
| Formació | Universitat de Breslau - doctor (1859–1863) Maria-Magdalenen-Gymnasium (–1859) | ||
| Tesi acadèmica | De superficiebus tertii ordinis disquisitiones syntheticae (1863 ) | ||
| Director de tesi | Heinrich Schröter | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Geometria | ||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Universitat de Breslau (1892–1919) Universitat de Münster (1878–1892) Universitat Tècnica de Darmstadt (1872–1878) Institut de secundària de Bydgoszcz (1866–1872) Universitat de Breslau (1863–1866) | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Otto Toeplitz, Fritz Kliem, Nelli Neumann, Ernst Weiss, Gerhard Broll, Rudolf Dittrich, Herbert Erler, Paul Gerlich, Frieda Goldmann, Arthur Jopke, Walther Just, Albert Krusche, Gerhard Mueth, Reinhold Schmidt, Otto Wiesing, Wolfgang Vogt, Hermann Starostzik, Bernhard Hepke, Hermann Menzel i Paul Schönemann | ||
Rudolf Sturm (Breslau, 6 de gener de 1841 - Breslau, 12 d'abril de 1919) va ser un matemàtic alemany.
Vida i obra
Sturm va ingressar a la universitat de la seva ciutat natal, Breslau, el 1859 i va obtenir el doctorat el 1862. A partir d'aquesta data va exercir de professor d'institut a Bromberg (actual Bydgoszcz, Polònia), fins al 1872 en què va passar a ser professor de geometria descriptiva a l'Escola Tècnica de Darmstadt. El 1878 va ser nomenat professor titular de la universitat de Münster[1] i el 1892 de la de Breslau.[2] El 1904, quan es va crear la tercera càtedra de matemàtiques de la universitat, va ser nomenat catedràtic.[3]
El camp principal de treball de Sturm va ser la geometria sintètica,[4] estudiant les superfícies de tercer grau i les seves representacions projectives, seguint l'escola de Jakob Steiner.[5] Va ser un autor prolífic que va publicar nombrosos articles, reunits en quatre volums amb el títol de Die lehre von den geometrischen verwandtschaften (La teoria de les connexions geomètriques) i que es van publicar a Leipzig els anys 1908 i 1909.
Sturm va dirigir una vintena de tesis doctorals, entre elles la d'Otto Toeplitz, però com que la geometria sintètica va anar perdent interès, no va arribar a crear una escola de pensament; només algun mètode, com el que permet demostrar determinades inequacions, ha perviscut en el temps.[6]
Referències
- ↑ Haunfelder, 2020, p. 134-135.
- ↑ Sedrakyan i Sedrakyan, 2018, p. 9.
- ↑ Wiḛslau, 2003, p. 36.
- ↑ Ludwig, 1926, p. 41.
- ↑ Stammbach, 2012, p. 49.
- ↑ Sedrakyan i Sedrakyan, 2018, p. 9 i ss.
Bibliografia
- Haunfelder, Bernd. Die Rektoren, Kuratoren und Kanzler Universität Münster 1826-2016 (en alemany). Aschendorff Verlag, 2020. ISBN 978-3-4021-5897-5.
- Ludwig, W. «Rudolf Sturm» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 34, 1926, p. 41-51. ISSN: 0012-0456.
- Sedrakyan, Hayk; Sedrakyan, Nairi. «Sturm's method». A: Algebraic inequalities (en anglès). Springer, 2018, p. 9-20. ISBN 978-3-319-77835-8.
- Stammbach, Urs «A Letter of Hermann Amandus Schwarz on Isoperimetric Problems» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 34, Num. 1, 2012, p. 44-51. DOI: 10.1007/s00283-011-9267-7. ISSN: 0343-6993.
- Wiḛslau, Witold. «Mathematica Wratislaviensis - Some historical Remarks». A: R. Grzaslewicz, C. Ryll-Nardzewski, H. Hudzik, J. Musielak (eds.). Function Spaces (en anglès). World Scientific Publishing, 2003, p. 30-38. ISBN 981-238-267-4.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Rudolf Sturm» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Burau, Werner. «Sturm, Friedrich Otto Rudolf» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 setembre 2017].
- Pukelsheim, Friedrich. «Sturm, Friedrich Otto Rudolf» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 2013. [Consulta: 13 desembre 2025].