Jalbun

En 1870 Victor Guérin va trobar que Jalbun era dividida en dos barris, amb cases fetes de tova. Al centre hi havia una antiga mesquita, situada d'est a oest, on Guérin afirmava que hi havia estat una església. Hi havia antigues cisternes excavades entre les roques.^[3]

En 1882 Jalbun va ser descrita com a “un petit poble en una posició remota en un dels estreps del Guilboa. Està envoltat de terra arada i construïda de fang i pedra, i se subministra mitjançant cisternes”,” en el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina.^[4]

En el cens de Palestina de 1922, encarregat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, Jalbun tenia 410 habitants,; 405 musulmans i 5 cristians,^[5] on tots els cristians eren ortodoxos.^[6] La població es va incrementar en el cens de 1931 a 564 habitants, tots musulmans, en un total de 119 cases.^[7]

En 1944/5 la població de Jalbun, (inclosa Kh. el Mujaddaa) era de 610 habitants, tots musulmans,^[8] amb 33,959 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i població.^[9] 243 dúnams eren usats per plantacions i terra de rec, 19,104 per a cereals,^[10] i 25 dúnams eren sòl edificat.^[11]

Com a conseqüència de la guerra araboisraeliana de 1948 i dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Jalbun va passar a mans de Jordània.

Les forces israelianes van atacar el poble de Jalbun, amb armes curtes, el 5 de desembre de 1949, van expulsar els habitants del seu poble i causaren víctimes mortals entre els vilatans. El govern jordà va protestar enèrgicament contra l'acció israeliana injustificada i va cridar al secretari general de l'ONU per notificar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides per prendre mesures ràpides i estrictes per retornar palestins expulsats al seu poble, que els tornessin les seves pertinences robades, i compensar els vilatans de totes les pèrdues i danys.^[12]

Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967, Jabun va restar sota ocupació israeliana.