Jaume Vidal i Alcover

Plantilla:Infotaula personaJaume Vidal i Alcover
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 maig 1923 Modifica el valor a Wikidata
Manacor (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1991 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJoan Bastardas i Parera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, dramaturg, filòleg Modifica el valor a Wikidata
GènereDramatúrgia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralCarme Oriol i Carazo Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMaria Aurèlia Capmany
Premis

IMDB: nm0896252 TMDB (persona): 1459715 Modifica el valor a Wikidata

Jaume Vidal i Alcover (Manacor, 29 de maig de 1923 - Barcelona, 2 de febrer de 1991) fou un escriptor mallorquí autor d'una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística. També feu traducció.[1][2][3]

Biografia

Jaume Vidal Alcover, fill d'un notari, i nebot de Joan Alcover, va néixer a Manacor l'any 1923. És el segon fill de sis germans.[3]

Va estudiar als Hermanos de la Doctrina Cristiana fins al 1936, quan esclatà la Guerra Civil. El 1941 va acabar el Batxillerat i va anar a Madrid,[3] però l'any següent va retornar a Manacor i s'examinà a València. El fracàs en els estudis va fer que el seu oncle Guillem Alcover se l'endugués a Barcelona i allà va començar l'aprenentatge cultural.[3]

Entre el 1946 i el 1948 fa el soldat a Menorca. La seva primera novel·la és d'aquesta època, L'equip assassinat (tot i que no va ser publicada fins molts anys més tard, el 1989). Entre el 1949 i el 1953 va a Madrid per preparar-se per fer les oposicions de notari. Publica el primer poemari i comença a col·laborar en diferents mitjans escrits com el Diari de Mallorca i a la Prensa del Movimiento. Quan torna de Madrid viu de nou a Mallorca fins a l'any 1957.

Aquell any es va decidir a anar a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València; allà va entrar en contacte amb Joan Fuster i Miquel Dolç.[3] En un sol curs va fer tots els cursos comuns de la carrera, i com que a València no s'ensenyava l'especialitat de Filologia Romànica va marxar a Madrid a cursar-la.[2][3] Sense acabar els estudis va tornar a València, on va impartir classes de literatura en una acadèmia.[4] I una altra vegada, el 1959, es va instal·lar a Mallorca, on va encetar un període de molta activitat cultural.

El 1968 s'instal·la a Barcelona, a casa de la seva companya sentimental, l'escriptora Maria Aurèlia Capmany. Es llicencia en Romàniques a la Universitat de Barcelona i s'especialitza en Filologia Catalana. Després, a proposta d'Antoni Comas, fa cursos en la mateixa Universitat mentre prepara el doctorat.

L'any 1970 va començar a impartir classes de literatura catalana a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.[2][3] Durant aquesta dècada, va dur a terme molts treballs d'investigació, i va promoure diverses col·leccions literàries, com per exemple «Foc Nou», «Èpsilon», «Biblioteca Universitària Tàrraco».[3]

Es va jubilar el 29 de maig de 1988. Aquell mateix any li va ser concedida la Creu de Sant Jordi pel conjunt de la seva trajectòria literària. Va morir el 2 de gener de 1991, a Barcelona.[3]

Obra

Novel·la

  • Sophie o els mals de la discreció. Barcelona: Nova Terra, 1971; Barcelona: Hogar del Libro, 1983; Barcelona: Planeta, 1988.
  • Visca la revolució! Palma: Moll, col. «Raixa», 1974.
  • Tertúlia a ciutat. Barcelona: Sagitario, 1976; Tarragona: Arola, 2003.
  • Dido i Eneas. Barcelona: Bruguera, 1975; Barcelona: Pòrtic, 1980.
  • La vida fàcil. Barcelona: Laia, 1987.
  • Els intocables. Barcelona: Laia, 1987.
  • Els darrers dies. Barcelona: Laia, 1988.
  • L'equip assassinat. Barcelona: Plaza & Janés, 1989.
  • Els Sants Innocents. Barcelona: Laia, 1989.

Narrativa breu

  • Mirall de la veu i el crit. Palma: Moll, 1955.
  • Les quatre llunes. Barcelona: Selecta-Catalònia, 1969.
  • La dida romana. Lluc, 1975.
  • Pare, fill i esperitat. Revista del Centre de Lectura de Reus, 1976.
  • El Déu d'amor caçador. Tarragona: Universitat de Barcelona, 1976.
  • La llum de la terra. Revista Tarot, 1977.
  • Recull de llegendes. Barcelona: Dopesa, 1978.
  • Dues rondalles farcides i altres narracions. Manacor: Gràfiques Miramar, 1980.
  • Les conquistes cristianes de Mallorca. Santes Creus: Arxiu, 1980.
  • Cançoner popular: cançons populars catalanes [Amb M. Aurèlia Capmany]. Barcelona: Ketres, 1980.
  • Antologia de contes, rondalles; Llegendes, exemples i facècies. Barcelona: Diàfora, 1982.
  • Cobles i noves rimades. Pere i Jaume March [Edició i estudi de l'autor]. València: Tres i Quatre. 1987.

Poesia

  • L'hora verda: poemes. Palma: Moll, 1952.
  • El dolor de cada dia. Palma: Gràfiques Miramar, col. «Illes d'Or», 51, 1957; Palma: Moll, 1990.
  • Dos viatges per mar. Palma: Moll, 1965.
  • Sonets a Eurídice. Palma: Moll, 1967.
  • El fill pròdig. Col. «Llibres RAI», 1970.
  • Terra negra. Barcelona: Proa, 1970.
  • Home, homenatge a Rimbaud. Ed. Universitàries, col. «Foc Nou», 1978.
  • Igor Stravinsky, le sacre du printemps. Palma: José J. de Olañeta, editor, 1979.
  • La consagració de la primavera. Pantaleu, 1979.
  • Tres suites de luxe. Palma: Caixa de Balears Sa Nostra, 1979.
  • Sonets alexandrins. Manacor: Casa de Cultura i Caixa d'Estalvis, 1981.
  • Obra poètica. Palma: Tià de Sa Real, 1984.
  • Poesia narrativa. Barcelona: Autor-editor 4, 1985.
  • Poesia completa. Adia Edicions, 2023. Amb set volums inèdits i 63 poemes esparsos.[5]

Teatre

  • Oratori per un home sol sobre la terra. Barcelona: Orient, 1970.
  • La fira de la mort. Barcelona: Orient, 1970.
  • Una Roma per Cèsar [Amb Josep Anton Codina]. Palma: Moll, 1975.
  • N'Espardenyeta [adaptació d'una rondalla] dins Cabrer, Guillem; Llompart, Josep M.; Vidal Alcover, Jaume: Tres rondaies d'en Jordi d'es Racó. Palma: Moll, 1979.
  • Comèdia en tres jornades i un pròleg de la gloriosa Verge i màrtir Santa Bàrbara [ed. Sebastià Gelabert]. Manacor: Gràfiques Miramar, 1981.
  • Comèdia de Sant Antoni de Viana [ed. Sebastià Gelabert]. Manacor: Gràfiques Miramar, 1982.
  • Comèdia d'en Pedrolo Belmar: entremesos [ed. Sebastià Gelabert]. Manacor: Gràfiques Miramar, 1983.
  • Ca barret! [Amb Maria Aurèlia Capmany]. Palma: Moll, 1984.
  • L'enveja [ed. Josep Pin i Soler]. Barcelona: Institut del Teatre-El Mall, 1985.
  • La passió d'Ulldecona. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1995.
  • L'amor de les tres taronges. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei de Publicacions, Consell de Mallorca, 2000.
  • Manicomi d'estiu o La felicitat de comprar i vendre. Barcelona: Proa, 2001.

Crítica literària o assaig. Adia Edicions, 2023. Amb set volums inèdits i 63 poemes dispersos.

  • El dedo asesino. Barcelona: Linosa, 1969.
  • La música. Barcelona: Bruguera, 1972.
  • Salvador Espriu en els seus millors escrits. Barcelona: Arimany, 1977.
  • Joan Alcover en els seus millors escrits. Barcelona: Arimany, 1977.
  • Trets fonamentals de la literatura. Barcelona: Dopesa, 1978.
  • Síntesi d'història de la literatura catalana. Barcelona. La Magrana, 1980.
  • Llorenç Villalonga i la seva obra. Barcelona: Curial, 1980.
  • El teatre del novel·lista Josep Pin i Soler. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1981.
  • Les ales de l'ideal semblança i pensament de Gabriel Alomar. Palma: Ajuntament de Palma, 1983.
  • Llorenç Villalonga (o la imaginació raonable). Palma: Ajuntament de Palma, 1984.
  • Llengua i literatura en l'obra de Josep Pin Soler. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1986.
  • Estudis de literatura medieval i moderna. Palma: Moll, 1996.

Guardons

  • Faula de crítica (1957): El dolor de cada dia.[3]
  • Joan Alcover (1961): Sonets a Eurídice.
  • Ciutat de Palma (1962): Dos viatges per mar.
  • Carles Riba (1967): Terra negra.[3]
  • Gabriel Maura del Ciutat de Palma: Esa carne mortal.
  • Víctor Català (1968): Les quatre llunes.[6]
  • Sitges de teatre (1970): La fira de la mort.
  • Creu de Sant Jordi (1988).
  • 1996: Premi Miquel dels Sants Oliver dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear. (a títol pòstum)

Reconeixements

  • El nom del Premi Vidal Alcover de traducció, dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, li ret homenatge i reconeixement. Es convoca des de l'any 2000.
  • Diverses localitats com Tarragona, Barcelona o Reus el recorden amb el nom d'un carrer.
  • Manacor, la seva ciutat natal, li dedica el nom d'una escola.

Fons i documentació

L'arxiu i el fons bibliogràfic de Jaume Vidal i Alcover i Maria Aurèlia Capmany i Farnés fou llegat a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona l'any 1991 en compliment de les disposicions testamentàries d'ambdós, on ha esdevingut el Llegat Vidal-Capmany, ubicat a la Biblioteca del CRAI Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i està a l'abast d'estudiosos i interessats.[7]

Referències

  1. ↑ Catalunya, Universitat Oberta de «Jaume Vidal Alcover». Autors a lletrA - La literatura catalana a internet.
  2. 1 2 3 «Pòrtic | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 17 gener 2026].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Virgili, Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) | Universitat Rovira i. «Biografia de Jaume Vidal Alcover». [Consulta: 17 gener 2026].
  4. ↑ Virgili, Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) | Universitat Rovira i. «Biografia de Jaume Vidal Alcover». [Consulta: 17 gener 2026].
  5. ↑ «Jaume Vidal Alcover, el poeta redescobert». [Consulta: 10 agost 2023].
  6. ↑ Virgili, Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) | Universitat Rovira i. «Biografia de Jaume Vidal Alcover». [Consulta: 17 gener 2026].
  7. ↑ URV, CRAI campus Catalunya. «Fons Llegat Vidal-Capmany». [Consulta: 8 abril 2021].

Bibliografia

Estudis sobre l'autor