Jaume Vidal i Alcover
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 maig 1923 Manacor (Balears) |
| Mort | 2 febrer 1991 Barcelona |
| Director de tesi | Joan Bastardas i Parera |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, dramaturg, filòleg |
| Gènere | Dramatúrgia |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Carme Oriol i Carazo |
| Família | |
| Parella | Maria Aurèlia Capmany |
| Premis | |
| |
Jaume Vidal i Alcover (Manacor, 29 de maig de 1923 - Barcelona, 2 de febrer de 1991) fou un escriptor mallorquí autor d'una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística. També feu traducció.[1][2][3]
Biografia
Jaume Vidal Alcover, fill d'un notari, i nebot de Joan Alcover, va néixer a Manacor l'any 1923. És el segon fill de sis germans.[3]
Va estudiar als Hermanos de la Doctrina Cristiana fins al 1936, quan esclatà la Guerra Civil. El 1941 va acabar el Batxillerat i va anar a Madrid,[3] però l'any següent va retornar a Manacor i s'examinà a València. El fracàs en els estudis va fer que el seu oncle Guillem Alcover se l'endugués a Barcelona i allà va començar l'aprenentatge cultural.[3]
Entre el 1946 i el 1948 fa el soldat a Menorca. La seva primera novel·la és d'aquesta època, L'equip assassinat (tot i que no va ser publicada fins molts anys més tard, el 1989). Entre el 1949 i el 1953 va a Madrid per preparar-se per fer les oposicions de notari. Publica el primer poemari i comença a col·laborar en diferents mitjans escrits com el Diari de Mallorca i a la Prensa del Movimiento. Quan torna de Madrid viu de nou a Mallorca fins a l'any 1957.
Aquell any es va decidir a anar a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València; allà va entrar en contacte amb Joan Fuster i Miquel Dolç.[3] En un sol curs va fer tots els cursos comuns de la carrera, i com que a València no s'ensenyava l'especialitat de Filologia Romànica va marxar a Madrid a cursar-la.[2][3] Sense acabar els estudis va tornar a València, on va impartir classes de literatura en una acadèmia.[4] I una altra vegada, el 1959, es va instal·lar a Mallorca, on va encetar un període de molta activitat cultural.
El 1968 s'instal·la a Barcelona, a casa de la seva companya sentimental, l'escriptora Maria Aurèlia Capmany. Es llicencia en Romàniques a la Universitat de Barcelona i s'especialitza en Filologia Catalana. Després, a proposta d'Antoni Comas, fa cursos en la mateixa Universitat mentre prepara el doctorat.
L'any 1970 va començar a impartir classes de literatura catalana a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.[2][3] Durant aquesta dècada, va dur a terme molts treballs d'investigació, i va promoure diverses col·leccions literàries, com per exemple «Foc Nou», «Èpsilon», «Biblioteca Universitària Tàrraco».[3]
Es va jubilar el 29 de maig de 1988. Aquell mateix any li va ser concedida la Creu de Sant Jordi pel conjunt de la seva trajectòria literària. Va morir el 2 de gener de 1991, a Barcelona.[3]
Obra
Novel·la
- Sophie o els mals de la discreció. Barcelona: Nova Terra, 1971; Barcelona: Hogar del Libro, 1983; Barcelona: Planeta, 1988.
- Visca la revolució! Palma: Moll, col. «Raixa», 1974.
- Tertúlia a ciutat. Barcelona: Sagitario, 1976; Tarragona: Arola, 2003.
- Dido i Eneas. Barcelona: Bruguera, 1975; Barcelona: Pòrtic, 1980.
- La vida fàcil. Barcelona: Laia, 1987.
- Els intocables. Barcelona: Laia, 1987.
- Els darrers dies. Barcelona: Laia, 1988.
- L'equip assassinat. Barcelona: Plaza & Janés, 1989.
- Els Sants Innocents. Barcelona: Laia, 1989.
Narrativa breu
- Mirall de la veu i el crit. Palma: Moll, 1955.
- Les quatre llunes. Barcelona: Selecta-Catalònia, 1969.
- La dida romana. Lluc, 1975.
- Pare, fill i esperitat. Revista del Centre de Lectura de Reus, 1976.
- El Déu d'amor caçador. Tarragona: Universitat de Barcelona, 1976.
- La llum de la terra. Revista Tarot, 1977.
- Recull de llegendes. Barcelona: Dopesa, 1978.
- Dues rondalles farcides i altres narracions. Manacor: Gràfiques Miramar, 1980.
- Les conquistes cristianes de Mallorca. Santes Creus: Arxiu, 1980.
- Cançoner popular: cançons populars catalanes [Amb M. Aurèlia Capmany]. Barcelona: Ketres, 1980.
- Antologia de contes, rondalles; Llegendes, exemples i facècies. Barcelona: Diàfora, 1982.
- Cobles i noves rimades. Pere i Jaume March [Edició i estudi de l'autor]. València: Tres i Quatre. 1987.
Poesia
- L'hora verda: poemes. Palma: Moll, 1952.
- El dolor de cada dia. Palma: Gràfiques Miramar, col. «Illes d'Or», 51, 1957; Palma: Moll, 1990.
- Dos viatges per mar. Palma: Moll, 1965.
- Sonets a Eurídice. Palma: Moll, 1967.
- El fill pròdig. Col. «Llibres RAI», 1970.
- Terra negra. Barcelona: Proa, 1970.
- Home, homenatge a Rimbaud. Ed. Universitàries, col. «Foc Nou», 1978.
- Igor Stravinsky, le sacre du printemps. Palma: José J. de Olañeta, editor, 1979.
- La consagració de la primavera. Pantaleu, 1979.
- Tres suites de luxe. Palma: Caixa de Balears Sa Nostra, 1979.
- Sonets alexandrins. Manacor: Casa de Cultura i Caixa d'Estalvis, 1981.
- Obra poètica. Palma: Tià de Sa Real, 1984.
- Poesia narrativa. Barcelona: Autor-editor 4, 1985.
- Poesia completa. Adia Edicions, 2023. Amb set volums inèdits i 63 poemes esparsos.[5]
Teatre
- Oratori per un home sol sobre la terra. Barcelona: Orient, 1970.
- La fira de la mort. Barcelona: Orient, 1970.
- Una Roma per Cèsar [Amb Josep Anton Codina]. Palma: Moll, 1975.
- N'Espardenyeta [adaptació d'una rondalla] dins Cabrer, Guillem; Llompart, Josep M.; Vidal Alcover, Jaume: Tres rondaies d'en Jordi d'es Racó. Palma: Moll, 1979.
- Comèdia en tres jornades i un pròleg de la gloriosa Verge i màrtir Santa Bàrbara [ed. Sebastià Gelabert]. Manacor: Gràfiques Miramar, 1981.
- Comèdia de Sant Antoni de Viana [ed. Sebastià Gelabert]. Manacor: Gràfiques Miramar, 1982.
- Comèdia d'en Pedrolo Belmar: entremesos [ed. Sebastià Gelabert]. Manacor: Gràfiques Miramar, 1983.
- Ca barret! [Amb Maria Aurèlia Capmany]. Palma: Moll, 1984.
- L'enveja [ed. Josep Pin i Soler]. Barcelona: Institut del Teatre-El Mall, 1985.
- La passió d'Ulldecona. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1995.
- L'amor de les tres taronges. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei de Publicacions, Consell de Mallorca, 2000.
- Manicomi d'estiu o La felicitat de comprar i vendre. Barcelona: Proa, 2001.
Crítica literària o assaig. Adia Edicions, 2023. Amb set volums inèdits i 63 poemes dispersos.
- El dedo asesino. Barcelona: Linosa, 1969.
- La música. Barcelona: Bruguera, 1972.
- Salvador Espriu en els seus millors escrits. Barcelona: Arimany, 1977.
- Joan Alcover en els seus millors escrits. Barcelona: Arimany, 1977.
- Trets fonamentals de la literatura. Barcelona: Dopesa, 1978.
- Síntesi d'història de la literatura catalana. Barcelona. La Magrana, 1980.
- Llorenç Villalonga i la seva obra. Barcelona: Curial, 1980.
- El teatre del novel·lista Josep Pin i Soler. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1981.
- Les ales de l'ideal semblança i pensament de Gabriel Alomar. Palma: Ajuntament de Palma, 1983.
- Llorenç Villalonga (o la imaginació raonable). Palma: Ajuntament de Palma, 1984.
- Llengua i literatura en l'obra de Josep Pin Soler. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1986.
- Estudis de literatura medieval i moderna. Palma: Moll, 1996.
Guardons
- Faula de crítica (1957): El dolor de cada dia.[3]
- Joan Alcover (1961): Sonets a Eurídice.
- Ciutat de Palma (1962): Dos viatges per mar.
- Carles Riba (1967): Terra negra.[3]
- Gabriel Maura del Ciutat de Palma: Esa carne mortal.
- Víctor Català (1968): Les quatre llunes.[6]
- Sitges de teatre (1970): La fira de la mort.
- Creu de Sant Jordi (1988).
- 1996: Premi Miquel dels Sants Oliver dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear. (a títol pòstum)
Reconeixements
- El nom del Premi Vidal Alcover de traducció, dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, li ret homenatge i reconeixement. Es convoca des de l'any 2000.
- Diverses localitats com Tarragona, Barcelona o Reus el recorden amb el nom d'un carrer.
- Manacor, la seva ciutat natal, li dedica el nom d'una escola.
Fons i documentació
L'arxiu i el fons bibliogràfic de Jaume Vidal i Alcover i Maria Aurèlia Capmany i Farnés fou llegat a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona l'any 1991 en compliment de les disposicions testamentàries d'ambdós, on ha esdevingut el Llegat Vidal-Capmany, ubicat a la Biblioteca del CRAI Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i està a l'abast d'estudiosos i interessats.[7]
Referències
- ↑ Catalunya, Universitat Oberta de «Jaume Vidal Alcover». Autors a lletrA - La literatura catalana a internet.
- 1 2 3 «Pòrtic | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 17 gener 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Virgili, Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) | Universitat Rovira i. «Biografia de Jaume Vidal Alcover». [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Virgili, Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) | Universitat Rovira i. «Biografia de Jaume Vidal Alcover». [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «Jaume Vidal Alcover, el poeta redescobert». [Consulta: 10 agost 2023].
- ↑ Virgili, Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) | Universitat Rovira i. «Biografia de Jaume Vidal Alcover». [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ URV, CRAI campus Catalunya. «Fons Llegat Vidal-Capmany». [Consulta: 8 abril 2021].
Bibliografia
Estudis sobre l'autor
- Diversos autors: Homenatge a Jaume Vidal Alcover. Barcelona: Columna, 1992.
- Diversos autors: "Monogràfic en homenatge a Jaume Vidal", Estudis Baleàrics, núm. 46, p. 1993.
- PONS, Margalida: Poesia insular de postguerra: Quatre veus dels anys cinquanta Arxivat 2020-06-22 a Wayback Machine.. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, p. 301-376.
- Diversos autors: Jaume Vidal Alcover: Humanisme heterodòxia i geni [a cura de Magí Sunyer i Rosa Comes]. Tarragona: Cossetània, 2001.
- Diversos autors: Retrats: Jaume Vidal Alcover. Barcelona: Associació d'Escriptors en llengua Catalana, núm. 13, 2008.
- Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena, 2012. «"L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena". Article a NotíciesTGN». Arxivat de l'original el 2013-06-28. [Consulta: 6 març 2013].

