Jaume el Menor
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | p. segle I  | ||
| Mort | c. 62 dC Jerusalem | ||
| Causa de mort | lapidació | ||
| Apòstol | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | apòstol | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 3 de maig | ||
| Família | |||
| Pares | Alphaeus i Mary Jacobi | ||
Jaume o Jaume el Menor (Canà, Galilea ? - Jerusalem, 62 dC) segons el Nou Testament, fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.[1][2] És venerat com a sant pels catòlics i ortodoxos.
No se'n sap gaire, i sovint és confós amb Jaume el Just.[3] Als evangelis canònics, només n'hi ha una menció, a l'Evangeli de Marc «Ἰακώβου τοῦ μικροῦ» (‘iakobou tou mikrou’),[4] fill de Maria de Clopas i d'un home cananeu Alfeu, era germà de Josep i Judes Tadeu[5] i cosí germà de Jesús, ja que els pares d'ambdós serien germans. Hi ha discussió sobre el significat de la paraula αδελφός (‘adelphos, germà’) o «germà de Jesús», si significa germà, parent pròxim, persona de la mateixa nissaga o merament un títol honorífic,[6][7] i s'hi afegeix tota la discussió sobre la virginitat o no de Maria.[8]
Segons l'historiador jueu Flavi Josep, l'any 62 un Jaume «germà de Jesús, anomenat el Crist» fou jutjat per Annàs II del sanedrí i executat per lapidació.[9][2] La tradició considera que aquest relat concerneix Jaume el Just que va ser el primer bisbe de Jerusalem i va ser un gran rival de sant Pau de Tars.[10]
La tradició manté que Jaume fou crucificat per violar la Torà jueva, tot i que aquesta versió conté errors històrics. Només els romans tenien el dret de condemnar algú a crucifixió però per altra banda els romans no interferien en crims religiosos, a menys que haguessin cregut que incitava a la rebel·lió. No se sap res més d'ell, i una llegenda tardana d'un martiri a Pèrsia és espúria.[3]
Altar major de la basílica dels Santi Apostoli, a Roma, amb les relíquies dels sants apòstols Felip i Jaume el Menor
Estàtua de l'apòstol Jaume el Menor, segle xvii.
Veneració
Segons la tradició cristiana, les seves despulles foren traslladades a Constantinoble i, posteriorment, a Roma, a l'església dels Santi Apostoli.
Fins al 1955, l'Església Catòlica Romana feia la festivitat de Jaume, juntament amb la de sant Felip apòstol, el dia 1 de maig, aniversari de la dedicació de l'Església dels Sants Apòstols de Roma, on hi ha les seves relíquies. Quan es va instituir la festa de Sant Josep Obrer, el 1955, l'1 de maig, es va moure la festa de Jaume i Felip a l'11 de maig, el dia més proper que no tenia assignada una altra festa. El 1969, arran de la revisió del Calendari romà, es va tornar a moure, ara al 3 de maig,[10] que és la data de celebració avui dia. L'Església Anglicana manté com a festivitat l'1 de maig, i l'Església Ortodoxa Grega, el 9 d'octubre.
Referències
- ↑ «Sant Felip i Sant Jaume el Menor Apòstols». Santoral. Arquebisbat de Tarragona, 2025. [Consulta: 25 agost 2025].
- 1 2 Junqueras, Oriol «Jaume el Just i Pau de Tars». El Matí digital, 20 març 2018.
- 1 2 Petruzzello, Melissa; Parul, Jain. «Saint James | History, Facts, & Feast Day» (en anglès). Encyclopædia Britannica. et alii, 4 abril 2018. [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Puigdollers i Noblom, Rodolf «Els "germans del Senyor" i les discussions sobre la seva successió». Revista Catalana de Teologia, 36, 1, 2011, p. 225.
- ↑ ［Marc 15:40］
- ↑ «Is Saint James the Less the brother of Jesus?» (en anglès). Eternal Word Television Network (EWTN). [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Puigdeollers i Noblom, 2011, p. 220.
- ↑ Goguel, Maurice «Maurice Goguel, Jésus et les origines du christianisme, I, La Vie de Jésus, Paris, Payot, 1932». Revue d'Histoire et de Philosophie religieuses, 12, 1, 1932, p. 67–73.
- ↑ Josep, Flavi. Ἰουδαϊκὴ ἀρχαιολογία [Antiguitats judaiques]. Llibre XX, p. ix.1.
- 1 2 «Sants Felip i Jaume (s. I dC)». Catalunya Cristiana. [Consulta: 25 agost 2025].
Enllaços externs
- Orrente, Pedro. «Martiri de sant Jaume el Menor». Museu Belles Artes de València, 1639.
- «Goigs en llahor de S. Felip y de S. Jaume'l Menor Apóstols qual festa celebra la Església en lo dia 1.er de Maig». Goigs i devoicons populars, 1869.