Jean-Paul Gaultier

Plantilla:Infotaula personaJean-Paul Gaultier
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 abril 1952 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Bagneux (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióBrooks Institute (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDisseny de moda i disseny de joies Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódissenyador d'alta costura, dissenyador de moda, empresari, dissenyador de vestuari, joier Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHermès, director artístic (2004–2010) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webjeanpaulgaultier.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0310116 TMDB (persona): 8385 Allmovie (artista): p91164 Last.fm: Jean+Paul+Gaultier Musicbrainz: 7f3e7863-d782-41e4-8cad-022a8e3c77b5 Discogs: 37819 Allmusic: mn0000812077
Facebook: jean.paul.gaultier X: JPGaultier Instagram: jpgaultierofficial TikTok: jeanpaulgaultier Modifica el valor a Wikidata
Jean-Paul Gaultier

Jean-Paul Gaultier, AFI [ʒɑ̃ pɔl ɡotje]; (24 d'abril del 1952, Bagneux, Hauts-de-Seine, França), és un dissenyador de moda francès.

Ha estat conegut pels seus dissenys poc convencionals amb motius com cotilles, marineres i llaunes. Gaultier va fundar la seva marca de moda homònima el 1982 i va ampliar amb una línia de fragàncies el 1993. Va ser el director creatiu de la casa de luxe francesa Hermès del 2003 al 2010

Es va retirar després del seu 50è aniversari de la desfilada d'alta costura durant la Setmana de la Moda de París el gener de 2020.[1] La marca de moda Jean Paul Gaultier, actualment propietat del grup Puig i ha estat directiu creatiu d'Hermès. El dissenyador, considerat "enfant terrible" de la moda francesa, conserva la direcció artística del grup que porta el seu nom.[2]

Com a dissenyador de vestuari, Gaultier va crear el sostenidor cònic de Madonna per a la gira mundial Blond Ambition World Tour de 1990 i el vestuari de les pel·lícules La ciutat dels nens perduts (1995), El cinquè element (1997), La mala educación (2004) i La piel que habito (2011).[3]

Carrera

Primers anys

Gaultier mai va rebre educació formal com a dissenyador. Va començar enviant els seus dibuixos a dissenyadors famosos, a més d'amar l'art i ser un admirador de Krasivaia, una model russa (que segons ell era la seva musa). Ella l'inspiraria a anar més enllà d'ell mateix i deixar volar la seva imaginació.

Gaultier se submergí al món de l'alta costura quan era molt jove. Pierre Cardin s'impressionà pel seu talent i el contractà com a assistent el 1970.[4]

La seva primera col·lecció individual fou llançada el 1976 i el seu característic estil irreverent data del 1981. Ha estat conegut com l'enfant terrible de la moda francesa.[5] Moltes de les següents col·leccions de Gaultier estarien basades en roba del carrer, inspirant-se en la cultura popular, mentre d'altres, particularment les seves col·leccions d'alta costura, són molt formals i alhora inusuals.

Fama mundial amb Madonna i el cinema

Jean-Paul Gaultier va produir els vestits de la cantant Madonna als anys 1990, treballant amb Wolfrod Hosiery.[6] Va promoure l'ús de faldilles, especialment l'ús de kilts per als homes. Gaultier causà un gran impacte en utilitzar models poc convencionals en les seves exhibicions (com homes vells i dones poc primes, models tatuades i amb pírcings...) i per jugar amb els rols tradicionals de gènere en les seves desfilades. Això li va valdre enormes crítiques, però també una enorme popularitat.[7]

Gaultier també ha dissenyat el vestuari de molts films com El cinquè element del director Luc Besson, Kika de Pedro Almodóvar, El cuiner, el lladre, la seva dona i la seva amant de Peter Greenaway i La ciutat dels nens perduts de Jean-Pierre Jeunet. La gira de concerts Blond Ambition Tour de Madonna també mostrava les seves creacions, la més famosa de les quals és la icònica cotilla de color rosa amb copes en forma de con. Posteriorment, Jean-Paul Gaultier dissenyà el vestuari d'una altra gira de concerts de la famosa cantant: Confessions Tour (2006).[8][9]

Últims anys

Actualment, dissenya per a tres col·leccions: la seva pròpia línia d'alta costura i de roba per a botigues, així com per la nova línia de roba d'Hermès, companyia francesa especialitzada en productes de cuir, famosa per les seves corbates i costoses maletes. Gaultier també ha dissenyat diversos vestuaris per a Marilyn Manson. Sovint és recordat per la seva exposició al Museu Metropolità d'Art de Nova York, titulada Breavhearts - Men in Skirts (Cors valents - Homes amb faldilles).

El 2008 fou contractat per la cantant francesa Mylène Farmer per dissenyar els polèmics vestuaris que utilitzaria en la seva gira Mylène Farmer en Tournée 2009 acabant a l'Estadi de França.

El 17 de gener de 2020, Gaultier anuncià que es retirava i acabava així amb un llegat de gairebé cinc dècades.[10]

Perfumeria

Jean-Paul Gaultier també és famós per la seva popular línia de fragàncies. El seu primer perfum, Classique, per a dones, fou introduït el 1993, seguit per Le Mâle, per a homes, dos anys després. Ambdós foren molt exitosos, amb una posició important als mercats d'Austràlia i dels Estats Units.

La seva tercera fragància, Fragile, per a dones, fou llançada l'any 2000, tanmateix, ara té una distribució limitada per les baixes vendes. El 2005 es llançà un nou producte unisex, la "fragància per a la humanitat" Gaultier. El seu llançament al Canadà es demorà fins al gener del 2006 i als Estats Units fins a l'agost del 2006. Una nova fragància per a homes, Fleur du Mâle, amb aroma de camèlia, fou llançada mundialment l'abril del 2007.

Tots els perfums de Jean-Paul Gaultier són produïts sota una llicència de molts anys, propietat de Beaute Prestige International, amb oficines centrals a París, una divisió de la companyia japonesa de cosmètics Shiseido, qui també produeix fragàncies per a Narciso Rodriguez i Issey Miyake.

Referències

  1. ↑ Davis, Dominic-Madori. «Jean-Paul Gaultier is leaving the fashion industry after 50 years. Here's a look back at the legendary designer's career, from dressing Madonna to starting his own haute-couture house.» (en anglès americà). Businessinsider, 17-01-2020. [Consulta: 27 juny 2026].
  2. ↑ «El grupo Puig elevará hasta el 60% su participación en Jean Paul Gaultier» (en castellà). RTVE, 08-05-2011. [Consulta: 27 juny 2026].
  3. ↑ Snead, Elizabeth. «‘The Skin I Live In’: Pedro Almodovar on Jean Paul Gaultier’s Film Fashions, Friendship» (en anglès americà). Hollywood Reporter, 15-11-2011. [Consulta: 27 juny 2026].
  4. ↑ Polan, Brenda; Tredre, Roger. The Great Fashion Designers: From Chanel to McQueen, the names that made fashion history (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2020-01-09, p. 274. ISBN 978-1-350-09161-0.
  5. ↑ Fashion: The Ultimate Book of Costume and Style (en anglès). Dorling Kindersley Limited, 2012-09-11, p. 395. ISBN 978-1-4093-2241-2.
  6. ↑ «Jean Paul Gaultier, el chico rebelde de la moda francesa, está en Argentina» (en castellà). TN, 20-10-2016. [Consulta: 27 juny 2026].
  7. ↑ Socha, Miles. «When Jean Paul Gaultier and Madonna Went Viral» (en anglès americà). WWD, 26-05-2026. [Consulta: 27 juny 2026].
  8. ↑ Doustaly, Valeria «Jean Paul Gaultier: Diversidad e Inclusión». Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación. Ensayos, 128, 2021, p. 135–144. ISSN: 1853-3523.
  9. ↑ Yance Martín, Esther «Cine y moda por Jean-Paul Gaultier». Indumenta: Revista del Museo del Traje, 5, 2022, p. 207–215. ISSN: 2660-8332.
  10. ↑ Mund, Heike; Paula Rösler. «El último espectáculo de Jean Paul Gaultier» (en castellà). DW, 22-01-2020. [Consulta: 27 juny 2026].