Jeanette Winterson

Plantilla:Infotaula personaJeanette Winterson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 agost 1959 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Manchester (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaManchester Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt Catherine's College
Accrington and Rossendale College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGuionatge televisiu, activitat literària, escriptura creativa i activisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, escriptora de literatura infantil, productora de cinema, prosista, dramaturga, guionista de televisió, escriptora de contes, autora, guionista, escriptora de ciència-ficció, novel·lista, periodista, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1985 Modifica el valor a Wikidata -
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeSusie Orbach (–2019) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Jeanette Winterson Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjeanettewinterson.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0936019 TMDB (persona): 1226309 Musicbrainz: 2f88b6be-2dba-4c4f-9be0-8c59c93fb049 Goodreads (autor): 9399
X: Wintersonworld TED: jeanette_winterson Modifica el valor a Wikidata

Jeanette Winterson, OBE (Manchester, 27 d'agost de 1959) és una escriptora anglesa.[1][2]

El seu primer llibre, Oranges Are Not the Only Fruit (traduït com Les taronges no són l'única fruita), fou una novel·la semiautobiogràfica sobre una lesbiana que creixia en una comunitat pentecostal anglesa. Altres novel·les exploren les polaritats de gènere i la identitat sexual, i les més recents les relacions entre els humans i la tecnologia. També fa difusió mediàtica i ensenya escriptura creativa. Ha guanyat un Premi Whitbread a la millor primera novel·la, un premi BAFTA al millor drama, el Premi John Llewellyn Rhys, el Premi E. M. Forster i el St. Louis Literary Award, així com el Lambda Literary Award en dues ocasions. Ha rebut l'Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE i CBE) pels seus serveis a la literatura, i és membre de la Royal Society of Literature. Les seves novel·les han estat traduïdes a gairebé 20 idiomes.

Biografia

Winterson va néixer a Manchester i va ser adoptada per Constance i John William Winterson el 21 de gener de 1960.[3] Va créixer a Accrington, Lancashire, i va ser educada en l'Església Pentecostal Elim. Va ser criada per convertir-se en missionera cristiana pentecostal, i va començar a evangelitzar i a escriure sermons als sis anys.[4][5]

Als 16 anys, Winterson va declarar la seva condició de lesbiana i va marxar de casa.[6][7][8] Poc després, va assistir a l'Accrington and Rossendale College.[9] Entre 1978 i 1981, es va mantenir fent feines temporals mentre estudiava filologia anglesa al St. Catherine's College de la Universitat d'Oxford.[7][10]

Després de traslladar-se a Londres, va fer diverses feines al teatre, incloent-hi la Sala Roundhouse,[7] i va escriure la seva novel·la debut, Oranges Are Not the Only Fruit, una història semiautobiogràfica sobre una noia adolescent sensible que es rebel·la contra les convencions. Una de les feines a les quals Winterson va aspirar va ser la d'ajudant editorial a Pandora Press,[11] un segell feminista fundat el 1983 per Philippa Brewster. El 1985 Brewster va publicar Oranges Are Not the Only Fruit, que va guanyar el Premi Whitbread a la millor primera novel·la.[7][12] Winterson la va adaptar per a la televisió el 1990. La seva novel·la The Passion (La passió) estava ambientada a l'Europa napoleònica.[13]

Les novel·les posteriors de Winterson exploren els límits de la fisicitat i la imaginació, les polaritats de gènere i les identitats sexuals, i han guanyat diversos premis literaris. La seva adaptació teatral de The PowerBook l'any 2002 es va estrenar al Royal National Theatre de Londres. També va comprar una casa adossada abandonada a Spitalfields, a l'est de Londres, que va reformar per convertir-la en un pis ocasional i una botiga a la planta baixa, Verde's, per vendre menjar ecològic.[14][15][16] El gener de 2017, va parlar sobre el tancament de la botiga quan un fort augment del valor cadastral i dels impostos comercials van amenaçar de fer el negoci insostenible.[17][18][19]

La novel·la curta de Winterson del 2012, The Daylight Gate, basada en els judicis de les bruixes de Pendle de 1612, va aparèixe amb motiu del seu 400è aniversari. El personatge principal, Alice Nutter, està basat en la dona real del mateix nom.[20] El mateix any, Winterson va succeir Colm Tóibín com a professora d'escriptura creativa a la Universitat de Manchester.[21]

La seva novel·la del 2019, Frankissstein: A Love Story, va ser inclosa en la llista llarga del Premi Booker.[22]

L'octubre de 2023, Jonathan Cape va publicar Night Side of the River. Suzi Feay, escrivint per a la Literary Review, va dir: "En aquests relats gaudibles, Winterson ha servit amb habilitat al gènere, alhora que ha esbossat algunes direccions futures inquietants que podria prendre la història de fantasmes".[23]

Winterson va aparèixer al docudrama de desembre de 2025 Titanic Sinks Tonight, emès per BBC Two.[24]

Vida personal

Winterson va declarar la seva condició de lesbiana als 16 anys.[6] La seva novel·la de 1987 The Passion es va inspirar en la seva relació amb Pat Kavanagh, la seva agent literària.[25] De 1990 a 2002, Winterson va tenir una relació amb la locutora de ràdio de la BBC i acadèmica Peggy Reynolds.[26] Després d'això, Winterson es va relacionar amb la directora de teatre Deborah Warner. El 2015, es va casar amb la psicoterapeuta Susie Orbach, autora de Fat is a Feminist Issue.[27] La parella es va separar el 2019.[28]

Obra

  • Oranges Are Not the Only Fruit (1985)
  • Boating for Beginners (1985)
  • Fit For The Future: The Guide for Women Who Want to Live Well (1986)
  • The Passion (1987) La passió (Columna 1988; Periscopi 2019) Traducció de Dolors Udina
  • Sexing the Cherry (1989)
  • Oranges Are Not The Only Fruit: the script (1990)
  • Written on the Body (1992) Escrit al cos (Periscopi 2024) Traducció Bel Olid
  • Art & Lies: A Piece for Three Voices and a Bawd (1994)
  • Great Moments in Aviation: the script (1995)
  • Art Objects. Essays in Ecstasy and Effrontery (1995)
  • Gut Symmetries (1997)
  • The World and Other Places (1998)
  • The PowerBook (2000)
  • The King of Capri (2003)
  • Lighthousekeeping (2004)
  • Weight (2005)
  • Tanglewreck (2006)
  • The Stone Gods (2007)
  • The Battle of the Sun (2009)
  • Ingenious (2009)
  • The Lion, The Unicorn and Me: The Donkey's Christmas Story (2009)
  • Why Be Happy When You Could Be Normal? (2011) Per què ser feliç quan podries ser normal? (Periscopi, 2021) Traducció de Dolors Udina
  • The Daylight Gate (2012)
  • The Gap of Time (2015)
  • Christmas Days: 12 Stories and 12 Feasts for 12 Days (2016)[29]
  • Courage Calls to Courage Everywhere (2018)
  • Frankissstein: A Love Story (2019)[30] Frankisstein (Periscopi, 2019) Traducció de Dolors Udina[31]
  • 12 Bytes: How We Got Here. Where We Might Go Next (2021)[32][33][34]
  • Night Side of the River: Ghost Stories (2023)[35][36]

Premis i reconeixements

  • 1985: Premi Whitbread a la millor primera novel·la per Oranges Are Not the Only Fruit.
  • 1987: Premi John Llewellyn Rhys per The Passion.
  • 1989: Premi E. M. Forster per Sexing the Cherry.[37]
  • 1992: Premi BAFTA al millor drama per la sèrie de televisió Oranges Are Not the Only Fruit.[38]
  • 1994: Guanyadora del Lambda Literary Award per ficció lesbiana per Written on the Body.
  • 2006: Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) en els Honors de Cap d'Any 2006, pels serveis a la literatura.
  • 2013: Guanyadora del Lambda Literary Award per memòries o biografia lesbiana per Why Be Happy When You Could Be Normal?.[39]
  • 2014: St. Louis Literary Award.[40][41]
  • 2016: Escollida com una de les 100 dones de la BBC.[42]
  • 2016: Elegida membre de la Royal Society of Literature.[43]
  • 2018: Va presentar la 42a Richard Dimbleby Lecture en celebració dels 100 anys del sufragi femení al Regne Unit.[44]
  • 2018: Comanador de l'Orde de l'Imperi Britànic (CBE) en els Honors de l'Aniversari de la Reina 2018, pels serveis a la literatura.[45]
  • 2019: Inclosa en la llista llarga del Premi Booker per Frankissstein: A Love Story.[46]
  • 2026: Doctorat honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya.[47]

Referències

  1. ↑ «Jeanette Winterson, Bookclub - BBC Radio 4». [Consulta: 25 juliol 2017].
  2. ↑ «Jeanette Winterson». CCCB. [Consulta: 8 octubre 2019].
  3. ↑ Winterson, Jeanette. Why Be Happy When You Could Be Normal?. New York, NY: Jonathan Cape, 2011, p. 17–18. ISBN 978-0-8021-2010-6.
  4. ↑ Brooks, Libby «Power surge». The Guardian [Londres], 02-09-2000.
  5. ↑ Eide, Marian «Passionate Gods and Desiring Women: Jeanette Winterson, Faith, and Sexuality». International Journal of Sexuality and Gender Studies, vol. 6, 4, 2001, p. 279–291. DOI: 10.1023/A:1012217225310.
  6. 1 2 Smith, Patricia Juliana. «Winterson, Jeanette (b. 1959)». glbtq.com, 23-11-2002. Arxivat de l'original el 23 May 2003. [Consulta: 4 desembre 2008].
  7. 1 2 3 4 «Redemption songs». The Guardian, 28-05-2004.
  8. ↑ «Page in the Life: Jeanette Winterson». The Telegraph, 28-10-2011.
  9. ↑ «Amazon sorry for book sales error which hit Accrington author». Lancashire Telegraph, 14-04-2009.
  10. ↑ «Biography». jeanettewinterson.com, 2000. Arxivat de l'original el 25 March 2012.
  11. ↑ «Literature | Jeanette Winterson». British Council. [Consulta: 21 febrer 2024].
  12. ↑ Spanoudi, Melina (1 November 2024). «Editor, publisher and literary agent Philippa Brewster dies aged 74». The Bookseller.
  13. ↑ Bilger, Audrey (1997). «Jeanette Winterson, The Art of Fiction No. 150». The Paris Review (145). Arxivat de l'original el 2023-06-15.
  14. ↑ Kellaway, Kate «If I Was a Dog, I'd Be a Terrier». The Observer [Londres], 25-06-2006.
  15. ↑ «The story of my Spitalfields home». , 09-10-2009.
  16. ↑ «Once upon a life: Jeanette Winterson». , 12-06-2010.
  17. ↑ «Jeanette Winterson to close London shop due to business rates surge». , 23-01-2017.
  18. ↑ Chu, Ben. «Sorry Jeanette Winterson, but you're wrong about business rates». The Independent, 26-02-2017. Arxivat de l'original el 13 January 2019. [Consulta: 12 gener 2019].
  19. ↑ «Jeanette Winterson on the threat of closure to her Spitalfields deli». Evening Standard, 31-01-2017. Arxivat de l'original el 12 November 2020. [Consulta: 12 gener 2019].
  20. ↑ Hall, Sarah «The Daylight Gate by Jeanette Winterson – review». , 16-08-2013.
  21. ↑ «Winterson becomes Manchester Professor». The University of Manchester, 14-05-2012. Arxivat de l'original el 23 February 2014. [Consulta: 20 juny 2013].
  22. ↑ «How the world finally caught up with Jeanette Winterson». Penguin Books, 26-08-2019. Arxivat de l'original el 4 September 2019. [Consulta: 4 setembre 2019].
  23. ↑ Feay, Suzi. «Things That Go Bleep in the Night» (en anglès). Literary Review, 24-01-2024. [Consulta: 24 gener 2024].
  24. ↑ «Titanic Sinks Tonight review – it’s like you’re reliving that terrifying night». The Guardian, 28-12-2025.
  25. ↑ Gadher, Dipesh «Lesbian novelist Jeanette Winterson planned last visit to dying ex-lover». The Sunday Times, 26-10-2008. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine.
  26. ↑ Jaggi, Maya «Saturday Review: Profile: Jeanette Winterson». The Guardian [Londres], 29-05-2004.
  27. ↑ Jeffries, Stuart «Jeanette Winterson: 'I thought of suicide'». The Guardian [Londres], 22-02-2010.
  28. ↑ Armitstead, Claire. «Jeanette Winterson: 'The male push is to discard the planet: all the boys are going off into space'» (en anglès). The Guardian, 25-07-2021. Arxivat de l'original el 31 August 2021. [Consulta: 3 setembre 2021].
  29. ↑ Hickling, Alfred «Christmas Days by Jeanette Winterson review – cruelty, comfort and joy» (en anglès). The Guardian, 25 novembre 2016 [Consulta: 9 desembre 2016].
  30. ↑ Thomas-Corr, Johanna. «Frankissstein by Jeanette Winterson review – an inventive reanimation» (en anglès). The Guardian, 20 maig 2019. [Consulta: 14 juny 2019].
  31. ↑ «Jeanette Winterson» (en anglès americà). international literature festival berlin. [Consulta: 31 desembre 2023].
  32. ↑ Simpkins, Laura Grace. «12 Bytes review: Jeanette Winterson on AI and making life less binary». New Scientist. Arxivat de l'original el 22 September 2021. [Consulta: 19 setembre 2021].
  33. ↑ Thomas-Corr, Johanna. «Jeanette Winterson's vision of the future of AI is messianic – but unconvincing». New Statesman, 18-08-2021. Arxivat de l'original el 21 September 2021. [Consulta: 19 setembre 2021].
  34. ↑ «12 Bytes by Jeanette Winterson review — but was it written by a robot?». , 25-07-2021.
  35. ↑ «Jeanette Winterson: I didn't believe in ghosts… until I started living with them». The Daily Telegraph, 21-09-2023.
  36. ↑ «Night Side of the River». penguin.co.uk, 05-10-2023. [Consulta: 25 maig 2024].
  37. ↑ "Harcourt Publishers Interview with Jeanette Winterson, Lighthousekeeping" Arxivat 12 May 2013 a Wayback Machine.
  38. ↑ «Television in 1991». awards.bafta.org. Arxivat de l'original el 26 August 2019. [Consulta: 12 gener 2019].
  39. ↑ "25th annual Lambda Literary Award winners announced" Arxivat 10 June 2013 a Wayback Machine.. LGBT Weekly, 4 de juny de 2013.
  40. ↑ «Saint Louis University Libraries». lib.slu.edu. Arxivat de l'original el 13 January 2019. [Consulta: 12 gener 2019].
  41. ↑ Cooperman, Jeannette. «A Conversation With Jeanette Winterson». St. Louis Magazine, 16-09-2014. Arxivat de l'original el 13 November 2021. [Consulta: 12 gener 2019].
  42. ↑ «BBC 100 Women 2016: Who is on the list?». BBC, 21-11-2016. Arxivat de l'original el 23 December 2016. [Consulta: 7 desembre 2016].
  43. ↑ «Jeanette Winterson». The Royal Society of Literature. Arxivat de l'original el 26 April 2018. [Consulta: 26 abril 2018].
  44. ↑ «Don't Protect Me - Respect Me». . Richard Dimbleby Lecture (BBC One), episodi:42, 06-06-2018 [Consulta: 8 juny 2018]. « »
  45. ↑ «The Queen's Birthday Honours List 2018». gov.uk. Arxivat de l'original el 10 June 2018. [Consulta: 8 juny 2018].
  46. ↑ «The Booker prize 2019 longlist's biggest surprise? There aren't many». , 24-07-2019.
  47. ↑ Nopca, Jordi. «Jeanette Winterson: "El capitalisme d'avui porta molts infants a l'autolesió i el suïcidi"». ARA, 27-02-2026. [Consulta: 28 febrer 2026].

Vegeu també

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.