Jens Spahn
Jens Spahn (Ahaus, 16 de maig de 1980) és un polític alemany de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) que va ser ministre federal de Salut al quart gabinet de la cancellera Angela Merkel.
Biografia
Estudis
Spahn es va graduar el 1999 a l'Escola Episcopal Canisius d'Ahaus a la Renània del Nord-Westfàlia. El 2001 va fer pràctiques de banquer al Westdeutsche Landesbank i va treballar fins al 2002 com a empleat de banca. El 2003, Spahn va començar a estudiar ciències polítiques i dret a la Universitat de Hagen. El 2008 va obtenir el títol de grau, seguit d'un màster en el mateix camp el 2017.[1]
Carrera política
Quan va ser elegit diputat l'any 2002, Spahn era el membre més jove de la CDU al parlament. Des de llavors ha format part al 15è, 16è i 17è Bundestags i és un dels principals defensors de la reforma de les pensions a Alemanya. És membre del Comitè de Salut del 17è Bundestag i president del grup de treball sobre salut i polítiques de salut, així com el portaveu de salut del grup parlamentari CDU/CSU.
Quan la cancellera Angela Merkel va declarar el 2018 que, en acabar la legislatura, deixaria el lideratge del partit, Spahn va anunciar la seva intenció de presentar-se a les primàries com a successor al desembre del 2018. Finalment va ser eliminat a la primera ronda de votacions i la vencedora en fouAnnegret Kramp-Karrenbauer.[2] Després de la decisió de Kramp-Karrenbauer de dimitir el febrer de 2020, no va tornar a optar a la direcció del partit, i va donar suport al candidat Armin Laschet.[3]
Després de les eleccions federals alemanyes de 2017, com a ministre federal de Salut del quart gabinet d'Angela Merkel, Spahn va assumir un protagonisme absolut liderant les restriccions inicials per la pandèmia de COVID-19, la campanya de vacunació i l'estratègia sanitària a Alemanya. En 2021, la seva gestió va rebre fortes crítiques a causa de les irregularitats detectades en la compra centralitzada de material sanitari de protecció (com l'anomenat "cas de les mascaretes Burda"), fet que va desgastar notablemement la seva popularitat. Després de les eleccions federals de la tardor de 2021 i la consegüent formació del govern de coalició d'Olaf Scholz, Spahn va deixar oficialment el Ministeri de Salut el desembre d'aquell any, sent succeït per Karl Lauterbach i passant a l'oposició com vicecap del grup parlamentari de la unió conservadora (CDU/CSU) al Bundestag.
Després de la remodelació interna provocada per les eleccions federals alemanyes de 2025, Spahn va fer un salt qualitatiu essencial en ser elegit president del grup parlamentari de la CDU/CSU al Bundestag el maig de 2025, convertint-se en el líder de la majoria parlamentària que donava suport a la línia de Friedrich Merz, havent de dimitir el 18 de juliol de 2026 després de recórrer a la gestació subrogada per ser pare després d'haver criticat el mètode.[4]
Vida personal
Spahn és catòlic romà i viu amb el seu marit Daniel Funke, un periodista alemany, al districte de Schöneberg de Berlín.[5] Al desembre de 2017, es van casar en una cerimònia civil al Palau Borbeck d'Essen, oficiada pel burgmestre de la ciutat, Thomas Kufen.[6][7] En un article al diari Süddeutsche Zeitung al juliol del 2012, va sortir de l'armari i afirmar que era homosexual.[8]
Referències
- ↑ «Germany's new health minister Jens Spahn: Young, conservative and ambitious». Deutsche Welle, 26 febrer 2018.
- ↑ Conolly, kate «Annegret Kramp-Karrenbauer elected Merkel's successor as CDU leader». The Guardian, 7 desembre 2018.
- ↑ «‘Es kann nur einen Parteichef geben’» (en alemany). Der Spiegel, 29-02-2020.
- ↑ «Germany’s CDU party chair resigns after using surrogacy to become parent» (en anglès). The Guardian, 18 juliol 2026. [Consulta: 18 juliol 2026].
- ↑ Online, FOCUS. «Konservativ, katholisch, schwul: Jens Spahn ist der Shootingstar der CDU». FOCUS Online. Arxivat de l'original el 4 de novembre 2018. [Consulta: 8 desembre 2018].
- ↑ Kati Degenhardt (23 December 2017), Merkels bester Mann: Jens Spahn hat heimlich geheiratet BILD.
- ↑ «CDU». stern.de, 10 desembre 2009. [Consulta: 8 desembre 2018].
- ↑ Bohsem, Guido. «Ein Mann wie eine Walze», 12 juliol 2012. [Consulta: 8 desembre 2018].