Joaldun

Infotaula personatgeJoaldun

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de carnaval
personatge del folklore Modifica el valor a Wikidata
OrigenMalerreka Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part deCarnavals d'Ituren i Zubieta i carnavals bascos Modifica el valor a Wikidata

Un joaldun[n 1] ('[el] qui porta esquella' en basc[1]) és un membre de les comparses tradicionals dels carnavals d'Ituren i Zubieta, a la comarca de Malerreka (Navarra).[2][3] Els joaldunak (plural del mot) anuncien l'arribada del Carnaval fent sonar els seus esquellots en l'última setmana de gener; tradicionalment, els d'Ituren fan primer la dansa al barri de Latsaga, a Zubieta, i després els de Zubieta la fan a Ituren.

Si bé l'origen d'aquesta tradició és a la comarca de Malerreka, en l'actualitat n'existeixen comparses a tot el País Basc del sud, on acompanyen altres celebracions del folklore tradicional basc; d'aquesta manera, n'hi ha que acompanyen la cavalcada de l'Olentzero en ple Nadal en diverses poblacions. També n'hi ha que participen com a acte d'obertura per a animar concentracions i manifestacions nacionalistes basques.

Etimologia

El mot joaldun ('qui porta esquella') designa en basc els animals que porten esquella i especialment el bou mansuet que fa de guia (l''esqueller', en català) dels braus, especialment als anomenats encierros, com ara els Sanfermines; per extensió, s'aplica als membres de les comparses dels carnavals d'Ituren i Zubieta, pel fet de portar també esquelles.[1] Joaldun deriva de joare 'esquella, esquellot, picarol'[4] i el sufix -dun, que indica 'possessió, ofici'.[5] Per tant, joaldun: 'qui té, qui porta esquella'.

De vegades, els joaldunak són anomenats erròniament zanpantzarrak, sobretot en fonts castellanes,[6] per raó de la popularitat d'una altra tradició carnavalesca basca, el Zanpantzar. Uns altres noms alternatius que reben són els de kaldurroak, txantxurroak i ttuntturroak,[7] aquest darrer, a causa del gran capell cònic que porten, anomenat ttuntturro en basc.[8]

Pel que fa als esquellots que duen, a més de joare, en basc reben altres noms com ara arrana, zintzarria (que ha donat el castellà cencerro[9][10]), eskila (cognat del català 'esquella'), bulunba, pulunpa o dunba.[11][12]

La tradició

Els carnavals

Els Joaldunak de Zubieta guiats per un pastor a la plaça del seu poble

Als carnavals d'Ituren i Zubieta, els joaldunak tenen un paper important. El dilluns i dimarts de l'última setmana de gener, fan els tres quilòmetres que separen els dos pobles cap als volts de migdia; el dilluns és el torn dels de Zubieta. Els del barri d'Aurtitz els donen la benvinguda i junts es dirigeixen a Latsaga, passant pel pont de Zubiburu per a reunir-se finalment amb els joaldunak d'Ituren. Tots junts travessen el poble d'Ituren i acaben a la plaça del poble. El dimarts es fa a l'inrevés i els joaldunak d'Ituren fan el camí invers fins a Zubieta de la mateixa manera.

El tret més característic dels joaldunak és el soroll que fan en fer repicar tots alhora els esquellots, cosa que tindria la finalitat, a parer d'alguns estudiosos, de forçar el «despertar» de la natura i l'expulsió dels mals esperits després de l'hivern, en fer aquest gran soroll.

Origen i similituds

Es desconeix l'origen d'aquesta tradició rural, tot i que es pot constatar una gran similitud dels joaldunak, tant en la indumentària com en el sentit de la dansa i la funció dels esquellots, amb els següents personatges:

Hi ha més tradicions similars amb personatges grotescs antropomòrfics relacionats amb el ritu de Dionís, molt estesos per l'Europa meridional.[13]

Indumentària

Els joaldunak vesteixen camises (més pròpiament, enagos) de randa, avarques, pells d'ovella (larruak) als muscles i/o a la cintura, mocadors de colors, generalment de quadres blaus, al coll, alts capells cònics amb cintes (el cèlebre ttuntturro, 'capell alt' en basc[14][15]), hisops de cua de cavall i dos esquellots de grans dimensions subjectes als ronyons.[16]

La diferència entre els joaldunak de l'un i l'altre poble és que la indumentària dels de Zubieta no inclou la pell d'ovella sobre la camisa, que és blanca, i que el mocador del coll és més petit i de quadres blaus. Els d'Ituren, en canvi, duen una altra pell que els cobreix l'esquena, damunt la qual col·loquen, a l'alçada dels muscles, dues esquelles més petites i sense batall.

Esquellots

Detall dels esquellots d'un joaldun

Les creences populars sobre la finalitat dels esquellots dels joaldunak difereixen. N'hi ha que diuen que els joaldunak fan soroll per a foragitar els dimonis o bé per a despertar Amalur o potser l'ós (hartza). Els esquellots han de sonar a l'uníson en caminar compassats tots els integrants del grup. Per tal de sincronitzar-se, un d'ells va cridant rítmicament: «Yua! yua! Apa! apa!»

Antigament, quan els d'Ituren passaven per Elgorriaga camí de Doneztebe, demanaven permís a l'alcalde de la següent manera:[17]

«

- Nola nahi duzu Elgorriagatik igarotzea, ixilik ala zintzarri yoka?
- Com vols que passem per Elgorriaga, en silenci o repicant els esquellots?

 »

I l'alcalde, si no hi havia cap mort recent al poble, contestava:

«

- Yoka, yoka
- Repicant, repicant

 »

Això pot fer pensar que els sons dels esquellots podrien tenir el poder d'espantar les ànimes, tot i que sembla més probable que es considerés que allunyaven el mal.

Zanpantzar

De vegades, les comparses de joaldunak s'anomenen Zanpantzar, sobretot en fonts castellanes,[6] malgrat que aquest és un personatge diferent, tot i que també relacionat amb el Carnaval. D'altra banda, aquest nom no és universal i, per exemple, no té cap arrelament als mateixos pobles d'Ituren i Zubieta, on els portadors dels esquellots es denominen simplement Joaldunak.[18][6]

De fet, els significats de Zanpantzar (antigament anomenat també zanpantzart, sanpantzar o japantzar) són uns altres:[7] D'una banda, és un mot genèric que pot designar tant el Carnaval en conjunt com, més específicament, el Dimarts de Carnaval o el Dimecres de cendra.

Per l'altra banda, un Zanpantzar és també un ninot farcit de palla i falguera, fet per als Carnavals, que l'últim dia del Carnaval és jutjat, condemnat i cremat pels seus vicis i llenguatge blasfem. Comporta també un ritu de purificació: els mals són cremats junt amb el ninot. Aquest costum és especialment viu a Sara (Lapurdi), on el Sanpantzar és una efígie de palla feta pels joves la nit del Dimecres de cendra. La fan desfilar en un carro pels barris del poble, com si fos una processó fúnebre on el difunt és el Sanpantzar. Alguns joves representen el dol, mentre que d'altres es posen a banda i banda de la carretera sostenint espelmes de resina enceses. En arribar a la plaça del poble, cremen l'efígie.

El nom Zanpantzar pot estar relacionat amb la versió basca de la figura francesa medieval de Saint-Pansard (en bearnès, Sent-Pançard 'Sant Panxarrut'), un personatge grotesc que es coneix com a Janpantzar a Ligi (Zuberoa). La pràctica de la tradició de Zan Pantzar al País Basc ha estat inclosa a l'Inventari francès del Patrimoni Cultural Immaterial des del 2020.[19]

Notes

  1. ↑ Joaldun és el sintagma nominal. En basc, com a llengua aglutinant que és, cal afegir a aquest sintagma els determinants i qualificadors en funció de la frase. Els més bàsics són -a (cas absolutiu) i -ak (article plural), així doncs: Joalduna 'el qui porta esquella' i Joaldunak 'els qui porten esquella'.

Referències

  1. 1 2 «joaldun» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  2. ↑ «joaldun» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  3. ↑ «Ituren eta Zubietako Inauteriak» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  4. ↑ «joare» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  5. ↑ «-dun» (en castellà). labayru.eus. Labayru Hiztegia. [Consulta: 6 gener 2026].
  6. 1 2 3 «Los joaldunak anuncian el Carnaval» (en castellà). noticiasdegipuzkoa.eus, 30-01-2018. [Consulta: 6 gener 2026]. «se recuerda de nuevo que ellos nunca han aceptado el nombre de Zanpantzar para el grupo o zanpantzarrak para sus integrantes»
  7. 1 2 Irujo Asurmendi, Karlos. «Zanpantzar» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  8. ↑ «Ttuntturros» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  9. ↑ Sánchez Hidalgo, Emilio. «Izquierda, bacalao, cencerro y otras palabras del euskera que ha adoptado el castellano» (en castellà). elpais.com. El País, 03-12-2019. [Consulta: 6 gener 2026].
  10. ↑ «zintzarri» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  11. ↑ Mugurutza, Félix. «Joaldun vs Zanpantzar» (en basc). deia.eus. Deia, 26-01-2020. [Consulta: 6 gener 2026].
  12. ↑ «742. Mapa: cencerros (tipos) / sonnailles (types) / bells (types)» (PDF) (en basc). Euskararen Herri Hizkeren Atlas. Euskaltzaindia, 15-12-2011.
  13. ↑ Montis, Silvia. «"su carrasecare" sardo» (en italià). tiscali.it, 12-03-2006. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 agost 2015].
  14. ↑ «tunturro» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  15. ↑ «ttuntturro» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  16. ↑ «Carnaval de Ituren-Zubieta» (en castellà). museoetnologico.navarra.es. [Consulta: 6 gener 2026].
  17. ↑ Garmendia Larrañaga, Juan. Iñauteria, el carnaval vasco (en castellà). Argitalpen eta publikapenen Gipuzkoar erakundea Gipuzkoa Donostia Kutxaren Kultur Ekintza, 1992, p. 200-201. ISBN 84-7173-036-7.
  18. ↑ «Joaldunak» (en basc). polunpak.org. [Consulta: 6 gener 2026].
  19. ↑ «La tradition carnavalesque de la Zan Pantzar (Saint Pansart) en Pays basque» (PDF) (en francès). Liste exhaustive des éléments inclus à l’Inventaire national du Patrimoine culturel immatériel en France depuis 2008. Ministeri de Cultura de França [París], p. 15. «2020_67717_INV_PCI_FRANCE_00475»

Enllaços externs

  • Els Carnavals d'Ituren i Zubieta al Web del Patrimonio Cultural Inmaterial de España (castellà)
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.