Joan de Ribera
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 març 1532  Sevilla | ||
| Mort | 6 gener 1611 (78 anys) València | ||
| Sepultura | Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi | ||
 Virrei de València | |||
| 1602 – 1604 ← Juan Alonso Pimentel de Herrera | |||
 Arquebisbe de València | |||
| 3 desembre 1568 – 6 gener 1611 ← Ferran de Lloaces i Peres – Pedro de Castro y Nero → Diòcesi: arquebisbat de València | |||
| Patriarca llatí d'Antioquia | |||
| 30 abril 1568 – 6 gener 1611 Diòcesi: patriarcat llatí d'Antioquia | |||
| Bisbe de Badajoz | |||
| 27 maig 1562 – ← Antoine Ciurli – Diego de Simancas Simancas → Diòcesi: bisbat de Badajoz | |||
| Arquebisbe catòlic | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Formació | Universitat de Salamanca | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, arquebisbe, patriarca, teòleg, bisbe catòlic | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 6 de gener | ||
 | |||
Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).
El seu pare, Pedro Afán Enríquez de Ribera, va ser virrei de Nàpols i sa mare morí quan ell era molt menut.[1] Joan de Ribera va estudiar a la Universitat de Salamanca. Quan tenia 30 anys, el papa Pius IV el va nomenar bisbe de Badajoz. Allí es va dedicar amb tota la seua ànima a adoctrinar els catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
Va ser nomenat arquebisbe de València, després el rei el va nomenar virrei de València, i així va arribar a ésser al mateix temps cap religiós i cap civil del regne. Va utilitzar tot el seu poder civil i religiós per pressionar el rei cap a l'expulsió dels moriscos, que es va realitzar en 1609.[2][3]
Va crear i va fundar el Reial Col·legi del Corpus Christi,[4] conegut entre els valencians amb el nom de Col·legi del Patriarca, que va tenir com a comesa principal la formació de sacerdots segons l'esperit i les disposicions del Concili de Trento, tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i es va convertir així en un exemple i paradigma de la Contrareforma a València.[5][6] El clima religiós de la Contrareforma i la personalitat i el mecenatge artístic del fundador el van convertir en una de les figures més influents d'aquest període, ja que va arribar a ocupar els càrrecs d'arquebisbe de València, patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de la Universitat.
En 1597 va impulsar la fundació d'un orde religiós femení reformat, en la línia de les carmelites descalces.[7] En no aconseguir que Teresa de Jesús fundés un convent a València (Joan de Ribera volia que quedés sota la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar a totes les seves fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les Agustines Descalces, que seguia la regla de sant Agustí i les constitucions de les carmelites descalces. La primera fundació va ser la d'Alcoi, el 18 de desembre de 1597.
Va ser beatificat en 1796 i declarat sant pel papa Joan XXIII el 1960.
Joan de Ribera (1566), per Luis de Morales
Proclamació de l'expulsió dels moriscos, pintura de Francesc Domingo Marqués, 1867 (València, Museu de Belles Arts)
Capella del Col·legi del Corpus Christi, lloc d'enterrament del sant
Pati del Col·legi del Corpus, fundat pel sant, amb el monument esculpit per Marià Benlliure
| Precedit per: Ferran de Lloaces i Peres |
Arquebisbe de València 1569 - 1611 |
Succeït per: Isidoro Aliaga |
| Precedit per: Juan Alonso Pimentel de Herrera |
Virrei de València 1602 - 1604 |
Succeït per: Juan de Sandoval i Rojas |
Referències
- ↑ Campo, Urbano Alonso del. Vida y obra de Fray Luis de Granada (en castellà). Editorial San Esteban, 2005, p. 119. ISBN 978-84-8260-158-8.
- ↑ «Joan de Ribera, virrrei de València, demana l'expulsió dels moriscos de la jurisdicció reial». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ Mercedes García-Arenal Rodriquez, Gerard A. Wiegers (eds). The Expulsion of the Moriscos from Spain: A Mediterranean Diaspora (en anglès). BRILL, 2014-09-18, p. 134. ISBN 978-90-04-27935-3.
- ↑ Rodrigo Zarzosa, Carmen «Un programa iconográfico en torno a la Eucaristía: el Real Colegio de Corpus Christi de Valencia». Religiosidad y ceremonias en torno a la eucaristía: actas del simposium 1/4-IX-2003. Ediciones Escurialenses, 2003, p. 733–752.
- ↑ Benito Doménech, Fernando. Arte de la contrarreforma en Valencia: San Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi. Pinturas y pintores (Tesi) (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 1980.
- ↑
- ↑ Atienza López, Angela. Tiempos de conventos: una historia social de las fundaciones en la España moderna (en castellà). Marcial Pons Historia, 2008, p. 357. ISBN 978-84-96467-73-6.