Johanna Bormann

Plantilla:Infotaula personaJohanna Bormann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1893 Modifica el valor a Wikidata
Birkenfelde (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Presó de Hamelin (zones d'ocupació aliada a Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort, penjament Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAm Wehl Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótorturadora, guarda de camp de concentració, Guardiana de camp de concentració nazi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1938 Modifica el valor a Wikidata - 1945 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCamp de concentració de Lichtenburg Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnada percrim contra la humanitat Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 67494633Modifica el valor a Wikidata

Johanna Bormann (10 de setembre de 1893 a Birkenfelde, Prússia Oriental - 13 de desembre de 1945 a Hameln) va ser una supervisora alemanya en diversos camps de concentració i va pertànyer a les SS nazis.

Vida

Al tribunal el 1945, Bormann va declarar que formava part del seguici de les SS. Les dones només podien unir-se a les SS com a membres auxiliars i per motius econòmics. El seu primer càrrec com a guàrdia va ser el 1938 al camp de concentració de Lichtenburg, a la província prussiana de Saxònia, on va ser assignada a la zona de cuina juntament amb 49 altres guàrdies femenines sota el comandament de la supervisora en cap Jane Bernigau. El maig de 1939, després del tancament del camp de concentració de dones de Lichtenburg, va ser transferida al nou camp de concentració de Ravensbrück per supervisar grups de treball de presoneres, incloent-hi la cuina i els detalls de treball externs.

El maig de 1943, Bormann havia estat transferida al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau, on inicialment va ser assignada com a guàrdia, amb Margot Drechsel i Maria Mandl entre les seves superiors.[1] En assignacions posteriors, Bormann va ser destinada a les operacions agrícoles del camp de concentració d'Auschwitz, concretament a la granja Babitz, la granja Budy i Rajsko, on supervisava els detalls de treball de les presoneres.[2] Pegava les presoneres i les atacava amb el seu gos.[3] Era temuda pels presoners per la seva crueltat i, per tant, sovint l'anomenaven "Mostela" o "La Dona dels Gossos".

L'agost de 1944 va ser transferida al subcamp de Hindenburg OS a Silèsia, on supervisava presoneres que treballaven en la producció d'armes. Durant l'evacuació d'Auschwitz, Bormann va acompanyar un transport de presoners via Gross-Rosen a Bergen-Belsen el gener de 1945, i va arribar a mitjans de febrer de 1945.[2] A Bergen-Belsen – com abans a Auschwitz-Birkenau vaa treballar sota les ordres de Josef Kramer, Irma Grese i Elisabeth Volkenrath. Era responsable de la porquera i supervisava l'equip de treball que hi treballava.

El camp de concentració de Bergen-Belsen va ser alliberat per les tropes britàniques el 15 d'abril de 1945, revelant una realitat terrorífica amb més de 10.000 morts i uns 60.000 supervivents, cosa que va obligar el personal de les SS a enterrar els cossos en fosses comunes.[4] Després del seu arrest i interrogatori a Celle, Juana Bormann va ser jutjada al Judici de Bergen-Belsen (setembre a novembre de 1945), acusada de crims comesos tant a Auschwitz com a Bergen-Belsen. Durant el procés, basat en testimonis, Bormann va negar haver colpejat presoners, però va ser acusada per cinc expresoners i un coacusat d'una brutalitat particular: llançar repetidament el seu gos contra presoners indefensos per ferir-los o matar-los, un fet que li va valer el sobrenom a la premsa internacional de "La dona amb el gos",[5] tot i que ella va defensar que el gos, propietat del comandant del camp, Friedrich Hartjenstein, només havia estat utilitzat per a la caça i havia jugat amb els presoners sota el seu comandament.[6]

Bormann, que s'havia declarat "no culpable" al començament del judici,[7] va ser sentenciada a mort per penjament el 17 de novembre de 1945. El botxí britànic Albert Pierrepoint va executar la sentència el dia 13 de desembre de 1945 a la presó de Hameln, l'hora de la seva mort es va registrar a les 10:38. En la mateixa data i hora també foren executades Irma Grese i Elisabeth Volkenrath.[8]

Bibliografia

  • Ernst Klee: Auschwitz. Täter, Gehilfen, Opfer und was aus ihnen wurde. Ein Personenlexikon. S. Fischer, Frankfurt am Main 2013, ISBN 978-3-10-039333-3. 
  • United Nations War Crimes Commission (Hrsg.): Law reports of trials of war criminals, selected and prepared by the United Nations War Crimes Commission. 3 Bände. William S. Hein Publishing, Buffalo NY 1997, ISBN 1-57588-403-8 (Reprint der Originalausgabe von 1947–1949).[9]
  • John Cramer: „Tapfer, Unbescholten, mit reinem Gewissen“. KZ-Aufseherinnen im ersten Belsen-Prozess eines britischen Militärgerichts 1945. In: Simone Erpel (Hrsg.): Im Gefolge der SS: Aufseherinnen des Frauen-Konzentrationslagers Ravensbrück, Redaktion: Jeanette Toussaint, Johannes Schwartz und Lavern Wolfram (Schriftenreihe der Stiftung Brandenburgische Gedenkstätten, Band 17). Metropol Verlag, Berlin 2007, ISBN 978-3-938690-19-2.[10]
  • J. M. Müller: Angeklagte Nr. 9: Die „Hyäne von Auschwitz“ im Kreuzverhör. Das Protokoll. 1. Auflage. BoD, Norderstedt 2020, ISBN 978-3-7519-9549-8.[5]

Referències

  1. ↑ Klee, Ernst. Auschwitz: Täter, Gehilfen, Opfer und was aus ihnen wurde: ein Personenlexikon. 1. Auflage. Frankfurt am Main: FISCHER Taschenbuch, 2018, p. 60. ISBN 978-3-596-19785-9.
  2. 1 2 John Cramer: „Tapfer, Unbescholten, mit reinem Gewissen“. KZ-Aufseherinnen im ersten Belsen-Prozess eines britischen Militärgerichts 1945. In: Simone Erpel (Hrsg.): Im Gefolge der SS: Aufseherinnen des Frauen-Konzentrationslagers Ravensbrück. Berlin 2007, S. 106.
  3. ↑ Benz, Wolfgang; Distel, Barbara; Königseder, Angelika. Der Ort des Terrors: Geschichte der nationalsozialistischen Konzentrationslager. München: C. H. Beck, 2005, p. 285. ISBN 978-3-406-52960-3.
  4. ↑ Karin Orth: Die Konzentrationslager-SS. München 2004, S. 266f.
  5. 1 2 Müller, Jörg-Michael. Angeklagte Nr. 9: die "Hyäne von Auschwitz" im Kreuzverhör. 1. Auflage. Norderstedt: BoD – Books on Demand, 2020. ISBN 978-3-7519-9549-8.
  6. ↑ John Cramer: „Tapfer, Unbescholten, mit reinem Gewissen“. KZ-Aufseherinnen im ersten Belsen-Prozess eines britischen Militärgerichts 1945. In: Simone Erpel (Hrsg.): Im Gefolge der SS: Aufseherinnen des Frauen-Konzentrationslagers Ravensbrück. Berlin 2007, S. 108.
  7. ↑ Taake, Claudia. Angeklagt: SS-Frauen vor Gericht (tesi). Oldenburg: Bis, Bibliotheks- und Informationssystem der Univ. Oldenburg, 1998, p. 54. ISBN 9783814206400.
  8. ↑ Taake, Claudia. Angeklagt: SS-Frauen vor Gericht (tesi). Oldenburg: Bis, Bibliotheks- und Informationssystem der Univ. Oldenburg, 1998, p. 66. ISBN 9783814206400.
  9. ↑ Law reports of trials of war criminals. Buffalo, N.Y: W.S. Hein & Co, 1997. ISBN 978-1-57588-403-5.
  10. ↑ Im Gefolge der SS: Aufseherinnen des Frauen-KZ Ravensbrück: Begleitband zur Ausstellung. Berlin: Metropol, 2007. ISBN 978-3-938690-19-2.

Enllaços externs