John Campbell of Strachur

Plantilla:Infotaula personaJohn Campbell of Strachur
Biografia
Naixement1727 Modifica el valor a Wikidata
Argyll (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1806 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Argyll (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Grau militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra d'Independència dels Estats Units
Guerra de Successió Austríaca
Aixecament jacobita Modifica el valor a Wikidata

John Campbell of Strachur (1727 - 28 d'agost del 1806) va ser un oficial de l'exèrcit britànic. Campbell va comandar les forces britàniques al setge de Pensacola i va succeir a Guy Carleton, 1r baró de Dorchester, com a comandant en cap a Amèrica del Nord el 1783 acabada la Guerra de la Independència dels Estats Units.

Inicis de la carrera militar

Era descendent directe de la branca Strachur del clan Campbell. John Campbell va ser nomenat tinent dels Highlanders de John Campbell, 4t comte de Loudoun, el juny de 1745.

El jove Campbell va demostrar la seva destresa militar durant l'aixecament jacobita de 1745 i serví a l'exèrcit britànic durant tot l'aixecament de 1745-1746, inclosa la batalla de Culloden, on fou ferit. Participà a la campanya de Flandes el 1747 durant la Guerra de Successió Austríaca, any en què va esdevenir capità. A la pau de 1748 va cobrar la meitat del sou.

Guerra dels Set Anys

El 1756 va ser cridat al servei actiu, unint-se al 42è Regiment d'Infanteria (Royal Highland) (també conegut com el Regiment Black Watch) servint a les ordres de James Wolfe.

Fou ferit a la batalla de Carillon durant la Guerra franco-índia i, en recuperar-se, va ser nomenat major del 17è Regiment d'Infanteria del Rei, més tard el Regiment Reial de Leicestershire i a la fi el Regiment Royal Anglian. El febrer de 1762 assolí el grau de tinent coronel i comandà el 17è Regiment d'Infanteria en l'expedició contra Martinica i l'Havana. Va esdevenir tinent coronel i oficial comandant del 57è Regiment d'Infanteria de West Middlesex l'1 de maig de 1773 i fou destinat a Irlanda amb el seu regiment, que era majoritàriament irlandès. El desembre de 1775, el regiment va sortir de Cork amb altres regiments per lluitar a la Revolució Americana.[1]

Guerra d'Independència dels Estats Units

Comandant del 57è Regiment a Amèrica

L'expedició de Cork, Irlanda, va arribar a la costa del Cap Fear, Carolina del Nord, a l'abril i maig de 1776 després d'un viatge molt difícil. Després es va traslladar a atacar Charleston, Carolina del Sud, des del mar. El 57è va desembarcar juntament amb altres unitats a Long Island amb ordres de creuar fins a Sullivan's Island, mentre la Marina Britànica bombardejava posicions continentals a Sullivan's Island. . Campbell i altres oficials superiors es van adonar ràpidament que l'aigua els quedava a l'alçada del pit a les espatlles, cosa que significava que ningú podia travessar fins a Sullivan's Island. Campbell va rebre l'ordre de tornar a embarcar el seu regiment en bots i intentar un desembarcament amfibi. Quan un altre regiment va liderar aquest assalt i va començar a ser assolat pel foc dels defensors americans, l'assalt britànic es va suspendre. Campbell i la seva unitat van evitar així l'acció directa. Totes aquestes unitats es tornaren a desplegar a Staten Island, Nova York, el 21 de juliol de 1776.

En arribar l'1 d'agost a Staten Island, Campbell i el seu regiment van romandre a bord dels vaixells fins que van desembarcar a Long Island el 26 d'agost de 1776. El regiment de Campbell fou adscrit a la 6a Brigada sota el comandament del major general Agnew juntament amb la 23a, la 44a i la 64a. Aquesta brigada es va col·locar al flanc esquerre britànic i feu atac que distreia l'atac mentre l'assalt britànic principal venia del flanc oposat. a la 57a només morí un soldat ras.

Després de la batalla la seva unitat va participar en assalts amfibis a Nova York i els seus voltants. El 23 de setembre de 1776 Campbell va dirigir el seu regiment contra les fortificacions de Paulus Hook, Nova Jersey; tanmateix, la guarnició americana d'aproximadament 100 homes havia evacuat només unes hores abans. Campbell va prendre el fort sense perdre vides. Aquest va romandre com a bastió britànic a Nova Jersey durant la major part de la guerra.

El 6 d'octubre de 1777 va dirigir el 57è, que juntament amb altres unitats britàniques assaltà Ft. Montgomery. La seva unitat va patir diverses baixes, però no va resultar ferit. Després de destruir el fort, els britànics van tornar a Nova York.

L'octubre de 1778, el regiment va ser enviat a assaltar Egg Harbor, l'actual Port Republic, Nova Jersey. La Marina Britànica va tenir problemes per desembarcar les tropes, que van haver d'entrar ràpidament a la ciutat. Mentre Campbell ordenava un atac sorpresa amb baioneta a la nit, els britànics van haver d'evacuar sense haver aconseguit tots els seus objectius.

Poc després del retorn del 57è a la ciutat de Nova York, Campbell fou ascendit a general de brigada i transferit a un comandament d'estat major.

Comandament militar de Florida Occidental

L'octubre de 1778 John Campbell, recentment ascendit a general de brigada, va rebre l'ordre de Lord George Germain de dirigir-se a Pensacola, a la província de Florida Occidental, i prendre el comandament de les tropes de Sa Majestat.

El territori ampliat de Florida Occidental el 1767.

En arribar a Pensacola, Campbell va descriure les condicions que hi havia allà com les més desagradables, les més molestes i les més angoixants que mai ningú de l'exèrcit britànic havia trobat. El gener de 1779 Campbell va enviar un informe a Londres en què afirmava que es trobava "sense diners ni crèdit per a despeses contingents, sense vaixells adequats per a la navegació ni tan sols batteauxs ... sense artesans amb què dur a terme les obres... sense provisions ni materials per treballar, sense cap perspectiva que fossin adquirits... sinó pel treball de les tropes, sense eines per allotjar els pocs artesans que es podien trobar entre l'exèrcit, sense provisions d'enginyers, ni tan sols provisions adequades". Campbell es va proposar immediatament millorar la situació i va començar a construir un fort al Mississipi el setembre de 1779.

Campbell va portar un destacament d'Artilleria Reial, el 3r Regiment de Waldeck i dos cossos lleialistes provincials d'Amèrica del Nord (els Lleialistes de Pennsilvània i de Maryland) des de Nova York per reforçar la guarnició de Pensacola. Aquests van augmentar els Regiments 16 i 60. El governador de Florida Occidental, Peter Chester, havia organitzat una tropa local de dragons, anomenada Foresters de Florida Occidental. El coronel John Stuart, superintendent d'Afers Indis al Districte Sud, havia reclutat forces auxiliars (de nadius americans). Campbell també va sol·licitar al general Sir Henry Clinton una companyia de negres que estigués sota el comandament de Clinton, i més tard va instar el seu comandant en cap a enviar tropes angleses a Florida Occidental. Amb el nombre creixent de tropes aparegueren nous entrebancs: dificultats a trobar allotjament adequat i provisions suficients. A Campbell li interessava molt satisfer aquestes demandes. El pagament de les tropes estava endarrerit des de l'octubre de 1778, i només s'havien emès bitllets en paper com a diners. Tanmateix, aquestes dificultats logístiques es van superar molt abans de l'atac espanyol a Pensacola.

El 19 de febrer de 1779 Campbell fou ascendit a general de divisió, i el 22 de març de 1779 se li va donar completa autoritat sobre totes les tropes de la província de Florida Occidental.

No es va poder dur a terme cap defensa adequada de la província fins que es van reforçar els ports abandonats de Pensacola i Mobile. Pensacola només tenia protecció naval intermitent, i Campbell no estava impressionat amb el fort existent que custodiava l'entrada del port. El port de Mobile estava mal protegit per un antic fort francès/espanyol de maó. Campbell va concloure correctament que el fort del centre de Pensacola estava massa deteriorat i massa a prop de l'aigua per proporcionar una defensa adequada.

La gravetat de les condicions a la Florida Occidental va impulsar Lord Germain a l'acció: subministraments i provisions havien sortit d'Anglaterra el gener de 1779 en un comboi cap a Pensacola via Jamaica. Alexander Cameron havia estat nomenat superintendent d'afers indis al sud-oest i havia d'estar sota el comandant en cap, el general Clinton. Cameron havia de seguir les ordres de Campbell. L'abril de 1779 Campbell va informar a Germain del progrés de les nombroses activitats sota la seva supervisió.

Declaració de guerra

El 21 de juny de 1779 Espanya va declarar la guerra a la Gran Bretanya. El 25 de juny de 1779 Campbell va rebre l'ordre, per carta secreta, d'organitzar un atac contra Nova Orleans, si ho considerava possible. Entre els preparatius hi havia: (1) obtenir del vicealmirall Sir Peter Parker tants vaixells armats com es poguessin enviar de Jamaica, (2) reunir totes les forces que es poguessin reunir a la província, (3) reclutar tants indis fidels com el superintendent pogués subministrar, (4) recórrer als Lords Comissionats del Tresor per a totes les despeses. Malauradament per a Campbell, Bernardo de Gálvez, el governador de la Louisiana espanyola, també va rebre una còpia interceptada de la carta. L'11 de setembre de 1779 Gálvez va liderar una força espanyola i els seus aliats indis marxaren contra els forts britànics al baix Mississipi, capturant Fort Bute i Fort New Richmond a Baton Rouge. Com que van interferir amb èxit en les comunicacions britàniques, Gálvez va aconseguir la rendició de la major part de l'oest de Florida Occidental abans que Campbell se n'adonés.

El 14 de setembre de 1779 Campbell estava a punt d'embarcar-se amb cinc vaixells i dos flatboats i amb cinc-cents homes, provisions abundants i un gran subministrament de regals per als indis. Es dirigia a l'atac de Nova Orleans quan arribaren notícies de l'atac de Gálvez al Mississipi. El governador Peter Chester es mostrà indiferent a les peticions de Campbell per a la defensa de la província de Florida Occidental i feu res més que aplicar l'estricta i limitada interpretació de la llei per salvar la Florida Occidental. Amb la pèrdua de la zona del Mississipi, el general Campbell i Lord Germain van centrar la seva atenció en la defensa de la part oriental de la província. La gestió adequada dels indis esdevingué clau. El general John Campbell s'esforçà a negociar amb els chickasaws, els cherokees i els creeks per actuar conjuntament en nom dels anglesos.

El mateix dia que Campbell informava a Clinton dels últims esdeveniments a Florida Occidental, els espanyols s'acostaven a Fort Charlotte i Mobile. El 14 de març de 1780, Fort Charlotte i Mobile van capitular davant les forces espanyoles (Batalla de Fort Charlotte). Al comandament immediat de les forces angleses a Fort Charlotte hi havia el capità Elias Durnford. Campbell havia sortit de Pensacola amb reforços el 5 de març de 1780, però les fortes pluges, els rius desbordats i els camins fangosos en demoraren l'arribada. Quan els seus exploradors van informar del desplegament de banderes espanyoles sobre el fort, Campbell va tornar a Pensacola, i va tornar el 18 de març de 1780. Amb la rendició de Mobile, Florida Occidental va quedar reduïda només al districte de Pensacola. A menys que Pensacola fos alleujada per un reforç naval de Jamaica, Pensacola estaria perduda. Campbell es va queixar a Germain que fins i tot una sola fragata hauria marcat la diferència en la defensa de Mobile.

Mentre el governador Gálvez preparava la seva marxa contra Pensacola, tornà a encendre's la rivalitat entre Campbell i el governador Chester. El governador volgué limitar l'autoritat de Campbell sobre les tropes. Campbell esperava un atac dels espanyols a principis de la tardor de 1780, però aquest no es produí. El gener de 1781 Campbell, cansat d'esperar la iniciativa dels espanyols, ordenà al tinent coronel Johann von Hanxleden, comandant del 3r Regiment Waldeck, amb més de 500 homes, que s'apoderés del lloc fortificat espanyol a "The Village", al costat est de la badia de Mobile (Batalla de Mobile). L'atac no reeixí ja que Hanxleden morí al principi de la batalla. Instruïts per atacar al senyal de Hanxleden, els choctaws aliats dels britànics no aconseguiren envoltar les forces espanyoles durant el clímax de la batalla degut a la inesperada mort del seu comandant. Amb un dels seus comandants preferits mort, les seves forces en retirada i els seus aliats choctaw incapaços de complir l'eficàcia promesa, Campbell veié frustrades les oportunitats d'aconseguir el control de la costa del Golf el 1781.

Setge de Pensacola

Els granaders espanyols i la milícia de l'Havana arriben a Fort George

A principis de març de 1781 s'inicià el tan esperat atac espanyol a Pensacola. La tarda de l'11 de març els vaixells de Gálvez es trobaven a l'entrada de la badia de Pensacola, després d'haver pres el control de l'illa Santa Rosa. El 21 de març de 1781 Campbell feu una proposta humanitària a Gálvez per a que la ciutat i la guarnició de Pensacola es salvessin. Malauradament, durant la nit, abans que el comandant espanyol respongués, un dels oficials britànics a càrrec d'un fort va cremar diverses cases. No se sap si aquest acte es va cometre amb el coneixement de Campbell, però va donar motius a Gálvez per acusar-lo de manca de sinceritat.

El 28 de març arribaren reforços navals i militars dels destacaments de Mobile i Nova Orleans; i el 19 d'abril també arribaren contingents espanyols i francesos de Cuba, liderats pel general José Solano y Bote. Campbell inspirà les seves tropes a defensar Fort George. Tanmateix, sense protecció naval ni artilleria adequada per tal d'afrontar un contraatac, el foc d'artilleria espanyol va trencar les muralles el 8 de maig de 1781 i va impactar en un polvorí. Una poderosa flotilla de vaixells de guerra va neutralitzar les defenses britàniques exteriors i va iniciar un setge amfibi de la ciutat el 9 de maig de 1781. John Campbell va rendir Fort George als espanyols el 10 de maig de 1781. Sota termes generosos, el governador Gálvez va permetre a les tropes britàniques, inclòs Campbell, tornar a Nova York.

Campbell fou dut a l'Havana, on fou obligat a desfilar per la ciutat, un acte pel qual el governador Juan de Cagigal va ser posteriorment empresonat per les autoritats espanyoles. Campbell va ser repatriat a territori britànic. Va romandre a la ciutat de Nova York, controlada pels britànics, fins que els britànics van marxar en virtut del Tractat de París el Dia de l'Evacuació, el 25 de novembre de 1783. Campbell vivia just al costat de Wall Street, a la cantonada de Trinity Place i Thames Street.

Darrers temps

El 1783 Campbell substituí Sir Guy Carleton com a comandant en cap de l'Amèrica del Nord, càrrec que va ocupar fins al 1787. Va tornar a Escòcia el 1787, on, com a cap de clan dels Campbell of Strachur, s'establí a Strachur House.

Campbell va lamentar el seu destí a Florida Occidental amb molta emoció: "Ha estat la meva desgràcia... haver estat empleat en un racó desafortunat dels Dominis de Sa Majestat... Els meus esforços s'han exercit incessantment per la preservació de Florida Occidental per a l'Imperi Britànic des que vaig assumir el comandament militar, i si els meus treballs i esforços amb aquest fi troben el favor del meu sobirà, oblidaré les adversitats de la fortuna i seré feliç amb l'aprovació reial".

Campbell va morir a Strachur House, Argyll, Escòcia, el 28 d'agost del 1806.

Notes

  1. ↑ Historical Record of the 57th Regiment, p. 30.

Bibliografia

Enllaços externs

Càrrecs militars
Precedit per:
Sir Guy Carleton
Comandant en cap a Amèrica del Nord
1783–1787
Succeït per:
Eduard del Regne Unit
Precedit per:
Sir John Irwin
Coronel del 57è Regiment a Peu
1780–1806
Succeït per:
Lord Hutchinson