John Casey
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 maig 1820 Coolattin (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Mort | 3 gener 1891 Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Sepultura | Cementiri de Glasnevin 53° 22′ 12″ N, 6° 16′ 39″ O / 53.369871°N,6.277596°O |
| Formació | Trinity College, Dublin (1858–1862) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria, matemàtiques, geometria euclidiana, cercle, circumferència, triangle i física matemàtica |
| Lloc de treball | Dublín |
| Ocupació | matemàtic, professor universitari, professor |
| Ocupador | Universitat Reial d'Irlanda (1882–1891) Universitat Catòlica d'Irlanda (1873–1882) Kingstown College (1862–1873) Messenger of Mathematics, editor (1862–1868) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Catherine Ryan |
| Premis | |
| |
John Casey (Coolattin, 12 de maig de 1820 - Dublín, 3 de gener de 1891) va ser un matemàtic irlandès.
Vida i obra
Casey, procedent d'una família catòlica amb escassos mitjans econòmics, va aprendre matemàtiques de forma autodidacta. I no es va graduar fins que tenia 38 anys.[1] Mentrestant va fer de mestre en el sistema públic d'ensenyament secundari.[2] Després de graduar-se va ser professor de matemàtiques al Kingstown College de Dublín i editor d'una revista de matemàtiques.[3]
El 1873 va rebutjar l'oferiment del Trinity College (Dublín), majoritàriament protestant anglicà, de ser professor de geometria i, en comptes d'això, va assumir el lloc de professor de matemàtiques superiors a la Universitat Catòlica d'Irlanda (fundada el 1851 i avui anomenada University College Dublin) de la que va ser nomenat fellow el 1882. Malgrat les males circunstàncies del centre (recentment fundat i amb pocs alumnes), Casey va continuar fent recerca de qualitat.[4]
Casey va escriure més d'una vintena d'articles en revistes matemàtiques, però pel que és més recordat són els seus llibres de text de geometria i trigonometria[5] i per la seva versió dels sis primers llibres dels Elements d'Euclides (1882).[6] També se'l coneix per haver formulat el teorema de Casey, una generalització del teorema de Ptolemeu,[7] sobre quatre cercles tangents interiors a un altre cercle i que no s'intersequen entre si.[8]
Referències
- ↑ Mulvihill, 2002, p. 379.
- ↑ Mulvihill, 2002, p. 380.
- ↑ Mollan, 2007, p. 818.
- ↑ Mollan, 2007, p. 822.
- ↑ Flood, 2011, p. 105.
- ↑ Gow, 2000, p. 50.
- ↑ Maehara i Martini, 2019, p. 1-2.
- ↑ Shirali, 1996, p. 43-59.
Bibliografia
- Flood, Raymond. «Taking root. Mathematics in Victorian Ireland». A: Mathematics in Victorian Britain (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 103-120. ISBN 978-0-19-960139-4.
- Gow, R. «John Casey (1820-1891)». A: Ken Houston (Editor). Creators of Mathematics: The Irish Connection (en anglès). University College Dublin Press, 2000, p. 47-51. ISBN 978-1900621496.
- Maehara, Hiroshi; Martini, Horst «Bipartite Sets of Spheres and Casey-Type Theorems» (en anglès). Results in Mathematics, Vol. 74, Num. 47, 2019, p. 1-20. DOI: 10.1007/s00025-019-0973-3. ISSN: 1422-6383.
- Mollan, Charles. «John Casey (1820-1891)». A: It's Part of What We Are (en anglès). Royal Dublin Society, 2007, p. 817-825. ISBN 978-0-86027-055-3.
- Mulvihill, Mary. «Circular (and triangular) reasoning». A: Ingenious Ireland (en anglès). Town House, 2002, p. 379-380. ISBN 1-86059-145-0.
- Shirali, Shailesh «On The Generalized Ptolemy Theorem» (en anglès). Crux Mathematicorum, Vol. 22, Num. 2, 1996, p. 49-53. ISSN: 1706-8142.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Casey» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Carlyle, E.I.; Tompson, Julia. «Casey, John» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 6 setembre 2025].
- «John Casey 1820-1891 Mathematician» (en anglès). Ask about Ireland. [Consulta: 5 febrer 2017].
