12 de maig
| << | Maig 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs. Queden 233 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1706 - Felip V fuig precipitadament, amb el seu exèrcit en desbandada, cap a França, després del setge fallit de Barcelona, durant la Guerra de Successió.
- 1810 - Al castell d'Hostalric, després de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnició del castell van poder escapar del setge de les tropes napoleòniques.
- 1909 - Barcelona: Es crea el CE Júpiter, a la cerveseria Cebrián, al Poblenou, fundat per la fusió de dos equips amateurs del barri, l'Anglo-Espanyol i l'Stadium Nacional.[1]
- 1917 - Barcelona: S'estrena al Teatre Victòria la versió teatral de L'auca del senyor Esteve, feta pel mateix Santiago Rusiñol.[2]
- 1939 - Barcelona: és executat Francisco Javier Elola y Díaz Varela, magistrat del Tribunal Suprem de la Segona República Espanyola.
- 1980 - Barcelona: Mercè Rodoreda rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[3]
- 2012 - PortAventura: inauguració de la nova muntanya russa, Shambhala: Expedició a l'Himàlaia, que bat tres rècords europeus: la muntanya russa més alta d'Europa (76 metres), la muntanya russa amb la caiguda més llarga d'Europa (78 metres) i l'hypercoaster més llarga (1650 metres) i ràpida (134 km/h).
- Resta del món
- 1916, Presó de Kilmainham, Dublín: James Connolly i Sean MacDermott són afusellats per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.
- 2008, terratrèmol a la província xinesa de Sichuan.[4]
- 2010 - Hamburg: El Club Atlético de Madrid guanya la UEFA Europa League 2009-2010 en la final contra el Fulham Football Club.
Naixements
- Països Catalans
- 1737 - Girona: Francesc Dorca, religiós, historiador i erudit gironí (m. 1806).[5]
- 1753 - València: Agustí Esteve i Marquès, pintor valencià (m. 1820).[6]
- 1856 - Vilafranca del Penedès: Antonia Gili i Güell, poetessa catalana (m. 1909).[7]
- 1892 - Barcelona: Roser Matheu i Sadó, poeta, escriptora, biògrafa i pintora catalana.[8]
- 1900 - Barcelona: Pere Puig i Adam, pedagog i matemàtic català (m. 1960).[9]
- 1904 - Barcelona: Miquel Coll i Alentorn, polític català, president del Parlament de Catalunya (m. 1990).[10]
- 1922 - Campdevànol, Ripollès: Mercè Guix i Passola, jugadora de bàsquet i directiva esportiva catalana (m. 2009).[11]
- 1925 - Barcelona: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i dirigent de l'escoltisme català (m. 2022).
- 1930 - Cornellà de Llobregat: Joan Carrera i Planas, clergue catòlic català, bisbe auxiliar de Barcelona (m. 2008).[12]
- 1938 - Perpinyà: Marie-Josée Roig, professora associada de lletres i política nord-catalana.[13]
- 1943: Barcelona: Mercè Sala i Schnorkowski, economista i regidora a l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de RENFE entre el 1991 i 1996 (m. 2008).[14]
- 1954 - Manacor, Mallorca: Maria Antònia Mercant Nadal, professora i política mallorquina, ha estat regidora i diputada al Congrés.[15]
- 1965 - Cartagena: Dolores Gay Bódalo, politòloga, sociòloga i política valenciana, ha estat regidora i diputada a les Corts Valencianes.[16]
- 1973 - Alcoi: Patricia Blanquer Alcaraz, economista i política valenciana.[17]
- 1981 - Vic: Josep Maria Roca i Bigas, jugador del Club Patí Vic.
- 1990 - Palma, Mallorca: Mar Bonnín Palou, ciclista balear.[18]
- Resta del món
- 1707, Múrcia: Francisco Salzillo, escultor del barroc (m. 1783).[19]
- 1756, Oneglia: Maria Pellegrina Amoretti, jurista, doctora en lleis, tercera dona a llicenciar-se a Itàlia (m. 1787).[20]
- 1767, Badajoz (Espanya): Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa, gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.(m. 1851).[21]
- 1814, Schwabach, Baviera: Adolf von Henselt, pianista i compositor alemany (m. 1889).[22]
- 1820, Florència (Gran Ducat de Toscana): Florence Nightingale, infermera i reformadora social (m. 1910).[23]
- 1834, Tours, Indre i Loira: Louise Marquet, ballarina i mestra de ball francesa.[24]
- 1895:
- Niagara Falls, Canadà: William Francis Giauque, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de 1949 (m. 1982).[25]
- Madanapaḷḷi, Chennai (Índia): Jiddu Krishnamurti, filòsof (m. 1986).
- 1900, Viena: Helene Weigel, actriu i directora del teatre Berliner Ensemble (m. 1971).[26]
- 1907, Hartford (Connecticut), EUA: Katharine Hepburn, actriu estatunidenca (m. 2003).[27]
- 1910,
- El Caire, Egipte: Dorothy Crowfoot Hodgkin, química i professora universitària anglesa, Premi Nobel de Química de 1964.[28]
- Forlì: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana, considerada una de les grans veus de l'òpera de postguerra. (m. 2010).[29]
- 1916, Rocha, Uruguai: Nydia Pereyra-Lizaso, compositora, pianista, i educadora musical uruguaiana (m.1998).[30]
- 1918, Nova York (EUA): Ethel i Julius Rosenberg, matrimoni dels EEUU d'Amèrica, executats a la cadira elèctrica acusats d'espionatge.[31]
- 1920, Praga: Vilém Flusser, filòsof.
- 1924, Estelí, Nicaragua: Claribel Alegría, escriptora i periodista nicaragüenca (m. 2018).[32]
- 1925, Barcelonaː Nuria Parés, poeta, assagista i traductora espanyola establerta a Mèxic després de la guerra civil.[33]
- 1929, Budapest: Ágnes Heller, filòsofa hongaresa (m. 2019).[34]
- 1930, Seal Beach, Estats Units: Pat McCormick, saltadora nord-americana, ja retirada, que destacà a la dècada del 1950.[35]
- 1942, Billericay, (Anglaterra): Ian Dury, actor i cantautor anglès (m. 2000).[36]
- 1947, San Francisco, Estats Units: Catherine Yronwode, escriptora, editora, dissenyadora gràfica i tipografista estatunidenca.[37]
- 1949, Ourense: Elena Salgado Méndez, enginyera industrial, economista i política gallega, que ha ocupat la Vicepresidència del Govern espanyol i diversos ministeris.[38]
- 1950, Süptitz, Saxònia, RDA: Renate Stecher, atleta alemanya medallista olímpica i recordista mundial de velocitat i relleus.[39]
- 1976, Florènciaː Sara Funaro, psicòloga clínica i política italiana, alcaldessa de Florència des del 2024.[40]
- 1977, Teheran: Maryam Mirzakhani, matemàtica iraniana, primera dona a guanyar la prestigiosa Medalla Fields (m. 2017).[41]
- 1985, Khobar, Aràbia Saudita: Fahad Albutairi, comediant, actor i guionista saudí.
- 1988, Rio de Janeiro, Brasil: Marcelo Vieira da Silva Júnior («Marcelo»), futbolista brasiler.
- 1995, Franklin (Tennessee): Luke Benward actor còmic i cantant estatunidenc.
Defuncions
- Països Catalans
- 1418 - Sarrià, Barcelona: Violant de Pallars, monja clarissa, abadessa de Pedralbes.[42]
- 1913 - Barcelona, Catalunya: Enriqueta Martí i Ripoll, segrestadora, suposada proxeneta i assassina en sèrie de nens (n. 1868).[43]
- 2001 - Barcelona: Maruja Fernández, locutora de ràdio espanyola; des de 1962, la veu d'Elena Francis (n. 1925).[44]
- 2002 - Ciutat d'Eivissa, Illa d'Eivissa: Marià Villangómez, poeta i traductor eivissenc (n. 1913).[45]
- 2013 -
- Requena, Plana d'Utiel: Antonio Núñez Celda, pilotaire valencià.
- Barcelona: Constantino Romero García, presentador de televisió, locutor, actor i actor de doblatge català.[46]
- 2014 - Sitges, Garraf: Lolita Mirabent i Muntané, bibliotecària que visqué i exercí com a tal a Sitges (n. 1926).[47]
- 2021 - Reusː Neus Segrià Fortuny, ceramista catalana (n.1931).[48]
- 2023 - Granes: Remei Oliva, exiliada, última mare viva de la Maternitat d'Elna (n. 1918).[49]
- Resta del món
- 1796 - Ansbach, Baviera: Johann Peter Uz, poeta alemany (n. 1720).[50]
- 1871 - París (França): Daniel Auber, compositor francès, autor d'unes 70 obres per a l'escena, òperes, ballets i música religiosa (n. 1782).[51]
- 1897 - Kuopio: Minna Canth escriptora i feminista finlandesa.[52]
- 1902 - Jamaica Plain (Boston): Marie Elisabeth Zakrzewska, metgessa prussiana, pionera als Estats Units (n. 1829).[53]
- 1905 - Neuwaldegg: Mila Kupfer-Berger, soprano dramàtica austríaca.[54]
- 1907 - París, França: Joris-Karl Huysmans, escriptor francès (n. 1848).[55]
- 1910 - Londres (Anglaterra): Sir William Huggins, astrònom anglès conegut pels seus treballs pioners d'espectroscòpia astronòmica (n. 1824).[56]
- 1921 - Madrid: Emilia Pardo Bazán, escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.[57]
- 1927 - Neuilly-sur-Seine: Louise Catherine Breslau, pintora suïssa nascuda a Alemanya (n. 1856).[58]
- 1931 - Trieste: Ernestina Bendazzi Garulli, soprano italiana (n. 1864).[59]
- 1935 - Varsòvia (Polònia): Józef Piłsudski de Kościesza, va ser el primer Cap d'Estat (1918 - 1922), "Mariscal de Polònia" (des del 1920) i dictador (1926 - 1935) de la Segona república polonesa (n. 1867).[31]
- 1950 - Gant (Bèlgica): Anna de Weert, pintora impressionista, assagista i prosista (n. 1867).[60]
- 1963 - Montevideo: Carmen Barradas, una de les grans pianistes i compositores uruguaianes (n. 1888).[61]
- 1964 - Ciutat de Mèxic: Luisa Carnés, escriptora i periodista espanyola de la Generació del 27, exiliada a Mèxic.[62]
- 1966 - París (França): Anna Langfus, escriptora en francès d'origen polonès, Premi Goncourt de 1962 (n. 1920).[63]
- 1970 - Estocolm (Suècia): Nelly Sachs, escriptora alemanya, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (n. 1891).[64]
- 1973 -Los Angeles: Frances Marion, periodista, escriptora i guionista estatunidenca.[65]
- 1980 - Richardson, Texas: Bette Nesmith Graham, mecanògrafa, dissenyadora i empresària, inventora del Liquid Paper (n. 1924).[66]
- 1985 - París (França): Jean Dubuffet, pintor i escultor francès (n. 1901).[67]
- 1986 - Buenos Aires: Alicia Moreau de Justo, metgessa i política argentina, figura destacada del feminisme i del socialisme (n. 1885).[68]
- 1995 - Cardano al Campo, Varese: Mia Martini, destacada cantant italiana de música pop de la dècada de 1970 i 80 (n. 1947).[69]
- 1999 - Sant Petersburg, Rússia: Ígor Mikhàïlovitx Diàkonov historiador, lingüista i traductor rus (n. 1914).
- 2008 - Varsòvia: Irena Sendler, l'àngel del Gueto de Varsòvia, treballadora social i infermera polonesa (n. 1910).[70]
- 2014 - Zúric, Suïssa: H.R. Giger, artista gràfic i escultor suís (n. 1940).[71]
Festes i commemoracions
- Dia Internacional de la Dona Matemàtica, recordant la data de naixement de Maryam Mirzakhani, amb la intenció que sigui una data de celebració i inspiració per a les dones matemàtiques de tot el món.[72]
- Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica (i a vegades per extensió, també de les no reconegudes per la ciència sensibilitat química múltiple i electrohipersensibilitat).[73]
- Festes de Moros i Cristians a Biar: Dia de la patrona, la Mare de Déu de Gràcia
- Santoral: sants Pancraç de Roma, Nereu i Aquil·leu, màrtirs; Epifani I de Constància, bisbe; Germà I de Constantinoble, bisbe; Modoald de Trèveris, bisbe; Domènec de la Calzada, religiós; Rictruda, màrtir; beats: Joana de Portugal i de Coïmbra, Imelda Lambertini i Álvaro del Portillo.
Referències
- ↑ Usall, Ramon. «El Júpiter, el club de barri, obrerista i catalanista que ens explica la Catalunya del segle xx». El Crític, 22-05-2018. [Consulta: 22 març 2024].
- ↑ «Espectáculos. Teatro Victoria». La Vanguardia, 12-05-1917, pàg. 5.
- ↑ «Mercè Rodoreda, XII Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». La Vanguardia, 13-05-1980, p. 21.
- ↑ Roux, Alain; Xiao-Planes, Xiaohong. Histoire de la République Populaire de Chine. Armand Colin, 2018. ISBN 978-2-200-61488-1.
- ↑ «Francesc Xavier Dorca i Parra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Agustí Esteve i Marquès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Gili i Güell, Antònia». Dades de Catalunya, 20-03-2020. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ diversos autors. Les Cinc branques: poesia femenina catalana. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
- ↑ «Pere Puig i Adam | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Miquel Coll i Alentorn | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Mercè Guix Passola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Joan Carrera i Planas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Mme Marie-Josée Roig». Assemblée nationale. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ «Sala Schnorkowski, Mercé» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias, 03-05-2019. [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ «Mercant Nadal, María Antonia» (en castellà). Congreso de los Diputados. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J. A.. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p. 242. ISBN 9788495484802..
- ↑ «Patricia Blanquer Alcaraz - XII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ «Maria Del Mar Bonnin». PCS ProCyclingStats. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ El barroco : arquitectura, escultura, pintura. Ed. espacial. [Alemania]: H.F. Ulmann, 2011. ISBN 978-3-8331-6224-4.
- ↑ «Donne tra le carte - Grandi onori per la laureata Maria Pellegrina Amoretti» (en italià). Archivio di Stato di Milano. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ García de Cortázar, Fernando.. Breve historia de España. Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8.
- ↑ «Adolf von Henselt | German musician» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Florence Nightingale». Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Louise Marquet (chorégraphe, 1834-1890)». Bnf-Data. Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1949» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Helene Weigel» (en anglès). Jewish Women's Archive, 27-02-2009. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Katharine Hepburn | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Giulietta Simionato». Encyclopaedia Britannica, 08 maig 2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Schleifer, Martha Furman; Galván, Gary. Latin American Classical Composers: A Biographical Dictionary (en anglès). Rowman & Littlefield, 2016-01-28, p. 479. ISBN 978-0-8108-8871-5.
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Claribel Alegría». Encyclopædia Britannica [Consulta: 24 octubre 2007].
- ↑ Torres Parés, Javier. Homenaje a Nuria Parés a través de sus letras: Obra reunida (en castellà). Torre de Minerva. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad Nacional Autónoma de México, novembre de 2021. ISBN 978-607-30-5315-0.
- ↑ Montes, Rossel Montes. «Agnes Heller: Filosofía y compromiso» (en castellà). Reporteros de Investigación, 01-08-2019. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ «Patricia McCormick». databaseSports.com. Arxivat de l'original el 2007-03-09. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Ian Dury | British singer» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «catherine yronwode» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Elena Salgado Méndez | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ Matthews, Peter. Historical Dictionary of Track and Field. Scarecrow Press, 2012, p. 193. ISBN 9780810879850.
- ↑ «Sara Funaro» (en italià). Dipartimento per gli Affari Interni e Territoriali. [Consulta: 19 febrer 2026].
- ↑ Vázquez Abal, María Elena «12 de maig, Día Internacional de la Mujer Matemática». La Gaceta de la RSME, Núm. 1, 2020, p. 37-39.
- ↑ Anzizu, Eulàlia. «Fulles históriques del Real Monestir de Santa María de Pedralbes». [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ La Vanguardia, 13 de maig del 1913, pàgina 3: Poco después de las tres y media de la madrugada de ayer, falleció en la cárcel de mujeres la tristemente célebre secuestradora Enriqueta Martí Ripoll...
- ↑ «Fallece una de las voces de Elena Francis». La Vanguardia, 15 maig 2001, p. 12.
- ↑ «Marià Villangómez i Llobet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «S'ha mort Constantino Romero». Vilaweb, 12-05-2013 [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ «Maria Dolors Mirabent i Muntané | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Es mor la ceramista Neus Segrià». Reusdigital.cat, 12 maig 2021 [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ Bermúdez, Mar. «Mor Remei Oliva, l'última mare de la Maternitat d'Elna». Principal.cat, 12-05-2023. [Consulta: 13 maig 2023].
- ↑ «Uz, Johann Peter nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-01-05. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Maijala, Minna. «Minna Canth (born March 19, 1844, died May 12, 1897)» (en anglès). 375 Humanists. Faculty of Arts, University of Helsinki. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Marie Elizabeth Zakrzewska». Encyclopaedia Britannica, 23-01-2020. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon, Volum 4. Walter de Gruyter, 2012, p. 2549. ISBN 9783598440885.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charles Marie Georges dit Joris-Karl Huysmans» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «William Huggins | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Emilia Pardo Bazán». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Gaze, Delia; Mihajlovic, Maja; Shrimpton, Leanda. Dictionary of Women Artists: Introductory surveys ; Artists, A-I (en anglès). Taylor & Francis, 1997, p. 315. ISBN 978-1-884964-21-3.
- ↑ «Ernestina Bendazzi Garulli» (en italià). Archivio Storico Ricordi | Collezione Digitale. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «De Weert-Cogen, Anna». Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Santos Melgarejo, Adriana. «Carmen Barradas, la vanguardia olvidada». H Enciclopedia. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ del Álamo Corbacho, Elena. «Luisa Carnés: feminismo republicano» (en castellà). Revista Contrapunto, 14-03-2019. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ «Anna Langfus 1920-1966» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Nelly Sachs». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Frances Marion (1888-1973) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Overlooked No More: Bette Nesmith Graham, Who Invented Liquid Paper - The New York Times». Nytimes.com. [Consulta: 13 juliol 2018].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ La Nación. Alicia Moreau de Justo (en castellà). Argentina: Diario La Nación, 10 de maig de 2001 [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ Salvatori, Dario. Il grande dizionario della canzone italiana. Milano: Rizzoli, 2006. ISBN 88-17-01284-X.
- ↑ «Irena Sendlerowa | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 desembre 2024].
- ↑ «H.R. Giger | Swiss artist and set designer» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «12 de Maig, dia de la dona matemàtica». Societat Catalana de Matemàtiques. Institut d'Estudis Catalans, 08-05-2020. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «ACAF - Dia Mundial FM i SFC/EM i d'altres SSC (SQM-EHS)». [Consulta: 27 febrer 2025].