John Craig Venter

Plantilla:Infotaula personaJohn Craig Venter
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata
Salt Lake City (Utah) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 2026 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
San Diego (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Califòrnia a San Diego - fisiologia, farmacologia (–1975)
institut Mills
College of San Mateo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGenètica, microbiologia i biologia sintètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímic, emprenedor, genetista, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Buffalo Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Vietnam Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClaire M. Fraser (–2005)
Barbara Rae-Venter (1968–1980), divorci Modifica el valor a Wikidata
Premis

Rottentomatoes: celebrity/craig_venter
X: jcventer Bluesky: jcv.bsky.social TED: craig_venter Modifica el valor a Wikidata

John Craig Venter (Salt Lake City, 14 d'octubre de 1946 - San Diego, 29 d'abril de 2026) fou un biòleg i home de negocis estatunidenc.[1][2]

Biografia

Va començar la seva carrera acadèmica al College of San Mateo (Califòrnia), després d'allistar-se a la marina dels Estats Units en la Guerra del Vietnam. En tornar va obtenir la llicenciatura de bioquímica el 1972 i el doctorat en fisiologia i farmacologia el 1975, ambdós de la Universitat de Califòrnia, San Diego. Després de treballar a la Universitat de Buffalo, de Nova York va ingressar al National Institutes of Health el 1984.

Mentre era al NIH, Venter va aprendre la tècnica per a identificar ràpidament gran part dels ARN missatgers presents en una cèl·lula i va començar a fer-ho servir per identificar ràpidament gens del cervell humà. Les seqüències que feia servir són les conegudes com a EST. En un controvertit procés legal en Venter va provar de patentar-les, però va perdre el cas.

Va ser el president fundador de Celera Genomics, esdevenint famós en endegar el seu propi Projecte del Genoma Humà el 1999, al marge del consorci públic, amb propòsits comercials i fent servir la tècnica shotgun sequencing. Celera va fer servir l'ADN de cinc individus diferents per generar la seqüència del genoma humà; hi ha sospites de què un dels 5 individus teòricament anònims del projecte va ser el mateix Venter. A principis del 2002, Celera va acomiadar de sobte en Venter després de fer-se clar que vendre les dades del genoma no seria rendible alhora que ell feia esforços per oposar-se a un canvi estratègic de direcció de la companyia.

Va fundar The Institute for Genomic Research (TIGR) el 1992. Fou el president del J. Craig Venter Institute, creat i fundat pel TIGR. El juny del 2005, va cofundar Synthetic Genomics, una firma dedicada a l'ús de microorganismes modificats genèticament per a la producció d'etanol i hidrogen com a combustibles alternatius.

Des del 2004 va navegar al voltant del món amb el seu iot de luxe Sorcerer II que considerava una actualització dels grans viatges científics dels segles XVIII i XIX a bord de l'HMS Beagle i el HMS Challenger. Es dedicà a capturar l'ADN dels virus i bacteris en paper de filtre i enviar-lo per ser seqüenciat i analitzat en les seves prefectures de Rockville. L'esperança era descobrir desenes o fins i tot centenars de milions de gens nous, un munt immens d'informació sobre la biodiversitat de la terra. Assegurà que d'aquesta manera seria possible extrapolar estadísticament la vida de la terra, posant tot el que va oblidar Charles Darwin en context. Els microorganismes també poden tenir la clau per a generar una quasi infinita quantitat d'energia, desenvolupar poderosos fàrmacs i netejar la contaminació duta pels humans. El viatge també podia ser profitós per a respondre preguntes sobre la microevolució i la supervivència de les espècies. El govern estatunidenc subvencionava la travessa a través del Departament d'Energia.

Referències

  1. ↑ «Mor el científic Craig Venter, pare del genoma humà, als 79 anys». 3CatInfo, 30-04-2026. [Consulta: 1r maig 2026].
  2. ↑ Wade, Nicholas. «Mor J. Craig Venter, un científic clau que va desxifrar el genoma humà». Ara, 30-04-2026. [Consulta: 1r maig 2026].

Enllaços externs