John Wodehouse
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 novembre 1883 |
| Mort | 16 abril 1941 Londres |
| Membre del 28è Parlament del Regne Unit | |
| 12 gener 1906 – 10 gener 1910 (dissolució parlamentària) Circumscripció electoral: Norfolk Mid (en) Electe a: eleccions generals britàniques de 1906 | |
| Dades personals | |
| Formació | Eton College Trinity Hall |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Londres |
| Ocupació | polític, jugador de polo, aristòcrata |
| Partit | Partit Liberal |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit britànic |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Esport | polo |
| Disciplina esportiva | polo |
| Participà en | |
| 20 abril 1920 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 |
| 27 abril 1908 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1908 |
| Altres | |
| Títol | Earl of Kimberley (en) |
| Cònjuge | Frances Margaret Irby (1922–1941), mort de la persona |
| Fills | John Wodehouse, 4th Earl of Kimberley |
| Pares | John Wodehouse, 2nd Earl of Kimberley |
| Premis | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Jocs Olímpics | |||
| Polo | |||
| Representa: | |||
| Londres 1908 | Competició per equips | ||
| Anvers 1920 | Competició per equips | ||
John Wodehouse, 3r Earl de Kimberley, CBE, MC (Witton, Norfolk, 11 de novembre de 1883 – Londres, 16 d'abril de 1941), anomenat Lord Wodehouse entre 1902 i 1932, va ser un noble britànic i polític liberal, alhora que campió olímpic de polo.
Wodehouse era el fill gran de John Wodehouse, 2n Earl de Kimberley. Estudià a l'Eton College i al Trinity Hall de Cambridge.[1] Fou en aquesta universitat quan començà a jugar a polo.[1]
El 1908 va prendre part en els Jocs Olímpics de Londres, on guanyà la medalla de plata en la competició de polo, com a integrant de l'equip Hurlingham Club. En aquest equip també hi competien Walter Buckmaster, Frederick Freake i Walter Jones.[2] Dotze anys més tard guanyà la medalla d'or en la competició de polo dels Jocs d'Anvers, formant equip amb Teignmouth Melville, Frederick Barrett i Vivian Lockett.[2]
Wodehouse fou parlamentari per Mid Norfolk entre les eleccions general de 1906 i gener de 1910. Amb 22 anys i 2 mesos en el moment de l'elecció era el més jove de la Cambra dels Comuns. Durant el primer any fou jutge de pau del comtat de Norfolk.[3] Lord Wodehouse fou comissionat com a tinent a la Norfolk Yeomanry el 1911 i va servir-hi fins al començament de la Primera Guerra Mundial, el 1914, quan passà a servir com a capità del 16è Regiment de Llancers i en què fou ferit dues vegades. Va lluitar al Front occidental entre 1914 i 1917 i a Itàlia entre 1917 i 1918.[4] Fou recompensat amb Creu Militar el darrer any i la Creu al Mèrit de Guerra d'Itàlia. Entre 1921 i 1933 va estar a la Reserva d'Oficials.[3] Va exercir com ajudant no remunerat del ministre d'Ultramar, aleshores, Winston Churchill, des de 1921 fins a 1922, i va ser condecorat amb l'Orde de l'Imperi Britànic el 1925.[3]
En morir el seu pare, el 1932, va heretar-ne els títols nobiliaris, cosa que li va permetre seure a la Cambra dels Lords.
Referències
- 1 2 Horace A. Laffaye, Polo in Britain: A History, Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, 2012, p. 111
- 1 2 «Jack, Lord Wodehouse Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 2 d'agost 2012. [Consulta: 22 desembre 2015].
- 1 2 3 Kelly's Handbook to the Titled, Landed and Official Classes, 1940. Kelly's, p. 1088.
- ↑ Who Was Who, 1941-1950. A and C Black, 1952, p. 639.
