Joosteïta
| Fórmula química | Mn2+(Mn3+,Fe3+)(PO₄)O |
|---|---|
| Epònim | Charlotte Jooste |
| Localitat tipus | pegmatita Helikon II, Okongava Ost Farm 72, Karibib, Erongo, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.15 |
| Dana | 41.6.3.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,888(2) Å; b = 6,409(1) Å; c = 9,804(2) Å; β = 106,17(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | gris amb un matís marró, marró fosc en una secció prima |
| Macles | no observades |
| Exfoliació | no observada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,13 g/cm³ (calculada) |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2005-013 |
| Símbol | Joo |
| Referències | [1] |
La joosteïta és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la wagnerita. Rep el seu nom en honor de Mrs. Charlotte Jooste (1920-2009), Karibib, Namíbia, pel seu suport a la investigació de les pegmatites a Namíbia Central.
Característiques
La joosteïta és un fosfat de fórmula química Mn2+(Mn3+,Fe3+)(PO₄)O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2005. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de petits agregats irregulars de fins a 3 mil·límetres de longitud. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la joosteïta pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la pegmatita Helikon II, a Karibib, Erongo (Namíbia). També ha estat descrita a la pedrera DSS Piława Górna, al districte de Dzierżoniów (Baixa Silèsia, Polònia).