Tavorita
![]() Tavorita de color verd clar | |
| Fórmula química | LiFe3+(PO₄)(OH) |
| Localitat tipus | mina Sapucaia (Proberil mine), Sapucaia do Norte, Galiléia, Vall de Doce, Minas Gerais, Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.02 |
| Dana | 41.5.9.1 |
| Heys | 19.1.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,340Å; b = 7,283Å; c = 5,110Å; α = 109,29°; β = 97,86°; γ = 106,32° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | verd gespa, groc-verd |
| Exfoliació | perfecta en {100}, bona en {110}, diferent en {011}, imperfecta en {001} |
| Fractura | micàcia |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa, grassa |
| Color de la ratlla | groc verd clar |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,32 g/cm³ (mesurada); 3,33 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,795 nβ = 1,811 nγ = 1,861 |
| Birefringència | δ = 0,066 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 74°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | r << v |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1955 |
| Símbol | Tav |
| Referències | [1] |
La tavorita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'ambligonita. Rep el seu nom en honor d'Elysairio Tavora (1911-), professor de mineralogia de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, al Brasil.
Característiques
La tavorita és un fosfat de fórmula química LiFe3+(PO₄)(OH). Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És un mineral isostructural amb l'ambligonita i la montebrasita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tavorita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Sapucaia, situada a la localitat de Sapucaia do Norte, a Galiléia (Minas Gerais, Brasil).
