Jorge Donn

Plantilla:Infotaula personaJorge Donn
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Jorge Raúl Itovich Donn Modifica el valor a Wikidata
28 febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata
El Palomar (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1992 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort per sida Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstituto Superior de Arte del Teatro Colón (Buenos Aires, Argentina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióballarí de ballet, coreògraf, ballarí Modifica el valor a Wikidata
Activitat1963 Modifica el valor a Wikidata -
ProfessorsMaría Fux i Maurice Béjart Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
IMDB: nm0232611 TMDB (persona): 133830 IBDB (repartiment): 107095 Modifica el valor a Wikidata

Jorge Donn (El Palomar, 28 de febrer de 1947 - Lausana, 30 de novembre de 1992) va ser un ballarí argentí considerat com una de les més grans icoens de la dansa del segle XX. Interpretà i inspirà de l'art coreogràfic de Maurice Béjart i partenaire de ballarines russes com Maia Plisétskaia i Natalia Makarova.[1]

Biografia

Els seus pares, la mare immigrant d'origen ucraïnès, Rosa Donn, i el pare argentí, Mauricio Itovich. A més de Jorge, hi havia tres nens a la família; un dels nebots, Aliocha Itovich, es va fer famós al cinema europeu i ara viu a París.

Es va formar a l'Institut Superior d'Art del Teatre Colón (Buenos Aires) amb Rina Valverde.[2] El 1962 va estudiar amb la professora de dansa Maria Fux (1922-2023).[3] Un any més tard es mudaria a Brussel·les, on va ingressar al Ballet del Segle XX, la companyia de ballet de Maurice Béjart, on va adquirir fama internacional.[4] Aviat es convertiria en un dels seus principals solistes, creant els papers principals de la Novena Simfonia (1964), Romeu i Julieta (1966), Missa per al temps present (1967), Bhakti Nijinsky, el pallasso de Déu (1971)[5], El nostre Faust (1975), Boléro de Ravel (1979) i altres. També va repetir papers importants en obres anteriors de Béjart, com ara Els quatre fills d'Aimon.[6]

Jorge Donn interpretant la 9a simfonia de Beethoven, coreografiada per Maurice Bejart – (Brussel·les 1976)

En aquella època es viu una renovació de la dansa a occident que incideix amb la perfecció tècnica i les influències de la dansa moderna, jazz i l'expressionisme, danses orientals i el butoh.[4] Un grup destacat de ballarins com, Paolo Bortoluzzi, Luc Bouy, Germinal Casado i Víctor Ullate, van ser els abanderats d'aquella màxima béjartiana tan polèmica com popular: «La dansa és l'home».[7] resalant la força i puresa que irradia el cos masculí.[8]

Al costat de la brasilera Marcia Haydée, Donn representa els llatinoamericans que van aconseguir instal·lar-se per dret propi i talent a l'elit europea del ballet, just en el seu moment d'expansió a la segona meitat del segle XX.[9][10] Se'l veurà igualment acutant al costat de la ballarina Suzanne Farrell.[11]

A partir del 1976 va ser el director artístic del Ballet del segle XX, i aquell any seria convidat per George Balanchine per actuar primera figura del New York City Ballet.[12]

Des dels anys vuitanta, Jorge Donn va intentar diverses aventures en solitari i, progressivament, es va allunyar de la seva companyia mare, entenent d'una manera discreta que el relleu generacional li havia arribat allunyant-se de l'òptica del seu mestre Béjart. El 1981 va participar a la pel·lícula del director francès Claude Lelouch Les Uns et les Autres amb James Caan i Geraldine Chaplin.[13] Eel 1988 va formar la seva pròpia companyia, L'Europa Ballet.[14]

Més tard fundaria el ballet de Verdún, que va durar poc, i després va fer gires breus al capdavant d'una petita companyia on alternava fragments del seu repertori històric de cambra amb les seves pròpies creacions.[15] En aquesta aventura va conservar, tant sí com no, el ballet Nijinsky Clown de Déu, i va tornar el 1989 a la seva Argentina natal, formant parella amb l'actriu Cipe Lincovsky.[16]

Darrera actuació i mort

A Jorge Donn se'l va veure per última vegada a Madrid el 1986, al Palau d'Esports de la Comunitat, quan va fer precisament el Bolero i un fragment de Diva dins d'un Festival de tardor.[17] Donn va morir a causa de complicacions per sida el 30 de novembre o 1 de desembre del 1992 a Lausana (Suïssa), als 45 anys.[18]

Reconeixements

El 1979, va rebre el Dance Magazine Award, el premi més prestigiós de la dansa.[19]

El 1989, va ser premiat per la Fundació Konex com un dels 5 millors ballarins de la història a l'Argentina fins avui.[17] El 1983 va participar en la publicitat de l'automòbil Renault 18.[20]

Rebria l'homenatge per part de molts coreògrafs: Maurice Béjart amb el seu Ballet per la vida (o El presbiteri no ha perdut res del seu encant ni el jardí de la seva esplendor),[21] Denys Ganio (Tango… una rosa per a Jorge Donn), Carolyn Carlson (Homenatge a Jorge Donn), Grazia Galante (Masticando Sueños).[22][23]

La Maison de la Danse de Lió compta amb un estudi que porta el seu nom.[24]

Al seu barri de naixement a Buenos Aires, Ciudad Jardín, un passatge va ser nomenat de nou amb el seu nom.[25] Argentina ha instaurat el 28 de febrer com a Dia del Ballarí, en homenatge a la seva figura.[26]

Referències

  1. ↑ «Donn, Jorge». Enciclopédia Latinoamericana, 05-07-2017. [Consulta: 30 juny 2025].
  2. ↑ Bertolini, Constanza. «Jorge Donn: de la pobreza al olimpo, la intimidad de un ícono de la danza del siglo XX» (en castellà). La Nación, 28-02-2022. [Consulta: 30 juny 2025].
  3. ↑ «Día Nacional del Bailarín: el legado de Jorge Donn» (en castellà). Gobierno Argentina, 28-02-2025. [Consulta: 30 juny 2025].
  4. 1 2 Porter, Marta. La dansa contemporània.. UOC, p. 22.
  5. ↑ Farinelli, Aldana. «El famosísimo bailarín de Ciudad Jardín que ya nadie recuerda» (en castellà). Diario Anticipos, 18-02-2021. [Consulta: 30 juny 2025].
  6. ↑ «Archive: Jorge Donn, une vie de danseur» (en francès). RSR "Mais encore" (podcast), 28-11-2020. [Consulta: 1r març 2026].
  7. ↑ Salas, Roger «Jorge Donn, el bailarin estrella de Maurice Béjart muere de sida» (en castellà). El País [Madrid], 02-12-1992. ISSN: 1134-6582.
  8. ↑ Chilibroste, Lucía. «¿Quién fue Maurice Béjart? Una historia del gran reformador de la danza». luciachilibroste.com.
  9. ↑ Bertolini, Constanza. «Marcia Haydée es leyenda: tiene sangre argentina, el mundo la venera y a los 86 cree que lo mejor está por venir» (en castellà). La Nación, 27-09-2023. [Consulta: 30 juny 2025].
  10. ↑ «Día del Bailarín en la Argentina: quién fue Jorge Donn y por qué se lo homenajea hoy» (en castellà). La Nación, 28-02-2026. [Consulta: 1r març 2026].
  11. ↑ Boivineau, Pauline. Danse contemporaine, genre et féminisme en France (1968-2015) (Tesi) (en francès). Université d'Angers, 2015-12-18, p. 67.
  12. ↑ Farinelli, Aldana. «El famosísimo bailarín de Ciudad Jardín que ya nadie recuerda» (en castellà). Diario Anticipos, 18-02-2021. [Consulta: 1r març 2026].
  13. ↑ Sirvin, René. «En scènes : le spectacle vivant en vidéo - Jorge Donn et le Bolero de Béjart - Ina.fr». fresques.ina.fr. [Consulta: 1r març 2026].
  14. ↑ Cepeda, Hilda. «El bolero de Jorge Donn» (en castellà). Revista Muu+, 20-09-2020. [Consulta: 30 juny 2025].
  15. ↑ Molkuc, German. «Día del Bailarín: Jorge Donn, el hombre que conquistó el mundo con su danza» (en castellà). urgente24.com, 28-02-2025. [Consulta: 30 juny 2025].
  16. ↑ Comas, José «Maurice Béjart estrena en Buenos Aires una obra sobre Nijinsky» (en castellà). El País [Madrid], 11-02-1990. ISSN: 1134-6582.
  17. 1 2 «El Centro Cultural de "EL Donn" realizará un homenaje al genial bailarín Jorge Donn» (en castellà). CNN en español, 13-10-2022. [Consulta: 30 juny 2025].
  18. ↑ Bertolini, Constanza. «A 30 años de la muerte de Jorge Donn, el mitológico león de la danza revive en el recuerdo» (en castellà). La Nación, 26-11-2022. [Consulta: 30 juny 2025].
  19. ↑ Escoyne, Courtney. «TBT: Maurice Béjart's "Difficult" Ballet Dichterliebe» (en anglès americà). Dance Magazine, 07-03-2024. [Consulta: 30 juny 2025].
  20. ↑ Ricardo De Luca. «Renault 18 - Balet Reducción - Agencia Ricardo de Luca S.A.», 10-10-2017. [Consulta: 30 juny 2025].
  21. ↑ «‘Ballet for Life’ de Béjart emociona con su mensaje en la inauguración del 35º Festival de Peralada» (en castellà). Opera World, 18-07-2021. [Consulta: 30 juny 2025].
  22. ↑ «¿Por qué artista se celebra hoy el Día del bailarín?» (en castellà). La Nación, 28-02-2020. [Consulta: 30 juny 2025].
  23. ↑ M.S. «Efemérides I Un día como hoy de 1947 nace el bailarín Jorge Donn» (en castellà). agenciaajn.com, 25-02-2024. [Consulta: 30 juny 2025].
  24. ↑ «Maison de la Danse, Lyon : créations chorégraphiques» (en francès). paris-art.com. [Consulta: 1r març 2026].
  25. ↑ Provéndola, Juan Ignacio. «Ciudad Jardín: El ombú, los aviones, el rock» (en castellà). Pagina 12, 20-05-2025. [Consulta: 30 juny 2025].
  26. ↑ «Día del Bailarín: por qué se celebra hoy y quiénes son los bailarines argentinos más reconocidos en el mundo» (en castellà). La Nación, 28-02-2025. [Consulta: 1r març 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.