Josep Gil i Ribas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1928 Reus (Baix Camp) |
| Religió | Església catòlica |
| Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1951–), teòleg catòlic, professor universitari |
| Premis | |
| |
Josep Gil i Ribas (Reus, 12 de setembre de 1928) és un teòleg i mossèn català. Ordenat sacerdot a Roma l'any 1951, ha estat professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i autor de diverses obres teològiques, sobretot relacionades amb l'escatologia.[1] En les seves obres destaca una desmitologització i creativitat del llenguatge de la fe i la reflexió sobre ella mateixa.[2]
Biografia
És fill de Josep Gil Pascual, pagès de Vandellòs i de Caterina Ribas Aligué, de Terrassa. Va passar els anys de la guerra a Alforja, on es va traslladar l'estiu del 1937. El 1940 va entrar al seminari de Tarragona, des del 1947 fins al 1951 va estudiar teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Durant aquests anys també va estudiar al Pontifici Institut de Música Sacra i va ser a Alemanya alguns mesos per completar els seus estudis. Es va ordenar a Roma l'11 de març de 1951.[3]
Destinat a Valls l'any 1952, va ser vicari, professor de l'Institut de Valls i de les Monges Vedrunes, consiliari d'Acció Catòlica, on va organitzar activitats juvenils, va dirigir una coral i va compondre la música dels Pastorets de Valls. La formació del jovent va seguir estant en un lloc destacat en la seva etapa a Tarragona, del 1958 i fins al 1981, on es va traslladar després de guanyar les oposicions a organista de la Catedral de Tarragona. A Tarragona va ser vicari de la parròquia de Sant Francesc, capellà de les monges carmelites de la Vetlla, professor de l'Institut Martí i Franquès i també del Seminari de Tarragona des del 1962. Als anys setanta va ser rector de la parròquia de Sant Pau de Tarragona.[3]
L'any 1972 va començar a donar classes a la Facultat de Teologia de Catalunya i del 1974 al 1997 també a la Universitat de Deusto.[3] És membre de la Reial Acadèmia de Doctors des del 1996.[4]
Des del 1982 va ser rector de El Catllar (Tarragona) i des del 1988 de Sant Joan de Reus. El 1991 va ser escollit vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya.[3] El 2015 va acabar de publicar el desè i últim volum d'una Història del pensament cristià.[1] Li han dedicat alguns homenatges.[5] La ciutat de Reus el va nomenar fill il·lustre.[6]
Obres[7]
- De la «nosa» a la «nostàlgia» de Déu: estudi teològic sobre la religió. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 1992. ISBN 8425418143
- Escatologia cristiana. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya: Herder, 1994. ISBN 8425418755
- Cartes a Laura: quan la mort toca de prop. Barcelona: Claret, 1995. ISBN 8472639460
- Un univers construït per la raó. Valls: Cossetània, 2012. ISBN 9788415456216
- Cristians, tanmateix. Lleida: Pagès, 2018. ISBN 9788499759937
- Memòries. Lleida: Pagès, 2021. ISBN 9788413032870
Referències
- 1 2 GIEC «Homenatge al teòleg Josep Gil i Ribas». Tarraconense.cat, 2014 [Consulta: 6 març 2015].
- ↑ Coll i Calaf, Montserrat «Josep Gil i Ribas, un teòleg desmitologitzador i creatiu». Serra d'Or, 2015 [Consulta: 6 març 2015]. Arxivat 2 April 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.
- 1 2 3 4 «Josep Gil i Ribas». Catalunyareligió. Catalunya Religió. Arxivat de l'original el 2 d'abril 2015. [Consulta: 6 març 2015].
- ↑ «Excmo. Sr. Dr. Josep Gil Ribas». Reialacademiadedoctors.cat. Reial Acadèmia de Doctors. Arxivat de l'original el 2 d'abril 2015. [Consulta: 6 març 2015].
- ↑ «Dr. José Gil: «En mi trabajo como teólogo me he dejado guiar por una doble fidelidad, a la Iglesia y al país»». , 30 octubre 2014 [Consulta: 6 març 2015].
- ↑ «Fills il·lustres i adoptius». Reconeixements. Ajuntament de Reus. [Consulta: 8 juliol 2025].
- ↑ «Gil i Ribas, Josep». CCUC. Universitats de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2025].