Josep Simó i Bofarull
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1890 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 27 març 1966 Reus (Baix Camp) |
| 1917 – 1917 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, arquitecte |
| Família | |
| Germans | Jaume Simó i Bofarull |
Josep Simó i Bofarull (Reus, 22 de desembre de 1890 - 27 de març de 1966) va ser un arquitecte català, germà de Jaume Simó i Bofarull.
Era fill de Jaume Simó Martori, advocat i polític, de Porrera, i de Rosalia Bofarull de Malegue, de Riudoms. Va fer el batxillerat als jesuïtes de Barcelona i va estudiar arquitectura a l'Ecole speciale d'architecture de París. Entre les seves obres destaquen la remodelació del Cine Kursaal, la construcció del Cine Pathé, i de l'edifici que ocupava el Banc de Catalunya a la Rambla de Barcelona. A Reus va remodelar el Palau dels marquesos de Tamarit com a seu pel Centre de Lectura, finançat per Evarist Fàbregas, i per a aquest financer, va construir Cal Fàbregas, a la plaça de Catalunya de Reus i va remodelar el Mas dels Frares, a La Febró. A la seva ciutat va construir l'Institut de Puericultura, les oficines de la Casa Sabater i l'estadi del Reus Deportiu. A Salou va projectar l'USSA, un establiment de banys i hi va construir alguns xalets, com el Xalet Torremar, per a Eduard Recasens i Mercadé, avui seu del patronat de turisme de Salou.[1] Va participar en l'organització de l'urbanisme turístic de la zona. Al final de la seva vida es va dedicar a projectes de decoració i va fer propostes per la remodelació del Castell del Cambrer de la seva ciutat.[2] El seu estil arquitectònic és noucentista[3]
Va col·laborar assíduament al Diario de Reus, La Veu del Camp i la Revista del Centre de Lectura. D'ideologia liberal, va ser alcalde de Reus l'any 1917. Durant la Guerra Civil, i com a cap de Defensa Passiva de Reus, va projectar la xarxa de refugis subterranis de la ciutat. Va publicar una monografia sobre la salubritat al camp que li va valdre l'entrada a la «Societat Espanyola d'Higiene».[2]
Referències
- ↑ «Xalet Recasens o Torremar». Diputació de Tarragona. [Consulta: 14-XII-2014].
- 1 2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 613-614.
- ↑ Manent, Albert «Apunts sobre el noucentisme a Reus». Revista del Centre de Lectura, 2, 2n. trimestre 2002, p. 9.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Ciurana i Maijó |
Alcalde de Reus 1917 |
Succeït per: Manuel Sardà Martí |
