Joseph Lo Bianco

Plantilla:Infotaula personaJoseph Lo Bianco
Biografia
Naixement7 juliol 1953 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Activitat
Camp de treballAlfabetisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióacadèmic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity of Melbourne Graduate School of Education (en) Tradueix (2004–)
Universitat de Melbourne Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webfindanexpert.unimelb.edu.au… Modifica el valor a Wikidata
X: josephlobianco LinkedIn: joseph-lobianco-59562124 Modifica el valor a Wikidata

Joseph Lo Bianco (7 de juliol de 1953) és un professor d'educació lingüística i literària a la Melbourne Graduate School of Education, Universitat de Melbourne, i ha estat president de l'Acadèmia Australiana de les Humanitats (el primer educador elegit per a aquest càrrec).[1]Del 2011 al 2017 va dissenyar, dirigir i implementar una iniciativa de construcció de pau i llengua de 6 anys i 3 països per a UNICEF a Malàisia, Myanmar i Tailàndia. Anteriorment, havia treballat en activitats de construcció de pau a Sri Lanka a finals dels anys noranta i en diversos altres entorns. És un especialista en planificació lingüística, reconegut pel seu treball en la combinació de la resolució pràctica de problemes de política lingüística amb l'estudi acadèmic dels problemes lingüístics. Ha publicat nombroses publicacions sobre educació bilingüe, anglès com a segona llengua/addicional, construcció de la pau i comunicació, multiculturalisme i educació intercultural, estudis asiàtics, ensenyament de la llengua italiana i la revitalització de les llengües de les comunitats indígenes i immigrants.

Biografia

El professor Lo Bianco va escriure la Política Nacional d'Austràlia sobre les Llengües [2]el 1987, la primera política lingüística nacional multilingüe en un país de parla anglesa, i va ser director executiu de l'Institut Nacional de Llengües i Alfabetització d'Austràlia fins al 2002.

Ha assessorat sobre llengua, cultura i educació en alfabetització, i sobre la integració dels nens indígenes i immigrants a les escoles ordinàries, la reconciliació i la pau a través de l'educació, en molts països, com ara el Canadà, Irlanda, Itàlia, Papua Nova Guinea, Singapur, Eslovènia, Sud-àfrica, Sri Lanka, Tailàndia, Timor Oriental, el Regne Unit i Vietnam, entre d'altres.

Del 2011 al 2017 va exercir com a assessor de recerca per a LUCIDE, un projecte de la Comissió Europea sobre llengües a les comunitats urbanes: integració i diversitat per a Europa, on va dur a terme una recerca a gran escala de 4 anys sobre el multilingüisme a nivell municipal en 12 ciutats europees.

El gener de 2014 va començar a exercir un rol d'assessor acadèmic al Centre Nacional de Recerca per a l'Educació en Llengües Estrangeres de la Universitat d'Estudis Estrangers de Pequín, que ha inclòs l'assessorament a la Comissió Estatal de Llengües de la Xina i el suport a iniciatives de recerca acadèmica.

El professor Lo Bianco supervisa projectes de recerca de doctorat i imparteix cursos de planificació lingüística, i dóna suport a projectes de recerca internacionals en diversos països sobre estudis de llengua i cultura, planificació lingüística i multiculturalisme/educació intercultural. La seva activitat d'assessorament en política lingüística inclou: serveis lingüístics per als Jocs Olímpics de Sydney, un informe[3] que posteriorment es va utilitzar per donar suport a la planificació dels serveis lingüístics als Jocs d'Atenes i Londres; assistència al govern d'Irlanda per elaborar una estratègia de 20 anys per donar suport a la vitalitat de l'irlandès;[4] suport a l'educació bàsica, l'alfabetització i la política lingüística a Sud-àfrica, Hawaii, Itàlia, Alberta (Canadà), Samoa Occidental i altres Països insulars del Pacífic; preparació d'un pla nacional d'educació lingüística per al govern de Sri Lanka, 1999, amb finançament del Banc Mundial; i suport encarregat per a la política lingüística a Escòcia[5] i Irlanda del Nord, entre altres activitats de col·laboració internacional.

Política nacional de llengües

La Política Nacional de Llengües (NPL)[6] va ser publicat pel Servei de Publicacions del Govern Australià (AGPS) el març de 1987. Va ser la primera política lingüística nacional exhaustiva a Austràlia. El 26 d'abril de 1987, el primer ministre va anunciar l'aprovació del govern de la Política.[7]

La Política Nacional de Llengües es va adoptar com un pla nacional per cobrir totes les necessitats i interessos lingüístics d'Austràlia (anglès i alfabetització en anglès, anglès com a segona llengua i llengua estrangera i llengües diferents de l'anglès, inclosos els drets de les llengües indígenes, les llengües immigrants i estrangeres), així com els serveis lingüístics (recerca, traducció i interpretació, mitjans de comunicació públics).[8]

Una de les seves iniciatives va ser la coordinació de l'activitat de recerca a nivell nacional, inclosa la creació de l'Institut Nacional de Llengües i Alfabetització d'Austràlia[9] i els seus 32 centres de recerca constituents a tota Austràlia. L'objectiu de la NLLIA era integrar la recerca en lingüística aplicada en l'activitat acadèmica general.

En el seu informe de 1990 a la Conferència Internacional sobre Educació, el Departament d'Ocupació, Educació i Formació d'Austràlia va descriure la NPL com "... un dels documents més influents en l'educació australiana".[10]

Avui dia, la NPL sovint es cita com a exemple de planificació lingüística completa i coordinada.

Llibres i informes importants

  • Lo Bianco, J., Lundberg, A and Spolsky, B (in press), Language Policy and Planning: State of Research and Future Directions. Bloomsbury.
  • Cruickshank, K., Lo Bianco, J., Wahlin, M., (2024), Community and Heritage Languages Schools: Transforming Education. New York and London: Routledge.
  • Helal, F and Lo Bianco, J. (2024), Language Politics in Tunisia: A Study of Language Ideological Debates. Bristol, UK: Multilingual Matters.
  • Lo Bianco, J., Loh, E.K.Y., & Shum, M.S.K. (2024), Supporting the Learning of Chinese as a Second Language Springer.
  • Lo Bianco, J. (2023), Language policy, literacy, and multilingualism, ch 31 in Language policy and planning: from theory to practice (Michele Gazzola, François Grin, Linda Cardinal and Kathleen Heugh), 2023, Taylor and Francis
  • Mekonnen Alemu Gebre Yohannes (2021), author, contributors and editors, Joseph Lo Bianco and Joy Peyton Kreeft, Language Planning in Ethiopia: A Study of the Interplay and Tensions Between Language Policy and Practices in the Tigray Region, Springer.
  • Lo Bianco, J. and Aronin, L., (2020), Dominant Language Constellations: A Perspective on Present-day Multilingualism. Dordrecht, NL: Springer. CO-AUTHORED AND EDITED BOOK
  • Lo Bianco, J. (2019). Securing the promise: Sustaining, deepening and extending language education for all Victorians. Melbourne: Government of Victoria Department of Education and Training.
  • Lo Bianco, J. (2021). Pharos: The Vitality and presence of Modern Greek in Contemporary Australia. Camberwell, VIC:Australian Council for Educational Research.
  • Lo Bianco, J. (2019). Bilingual Education and Second Language Acquisition in Early Childhood Education: Synthesis of Best Evidence from Research and Practice. Melbourne: Government of Victoria Department of Education and Training.
  • Lo Bianco, J. (2017). Multilingualism in Education: Equity and Social Cohesion: Considerations for TESOL. In Summit on the Future of the TESOL Profession. Athens, Greece: TESOL.
  • Lo Bianco, J. (2016). UNICEF EAPRO – Suggestions for UNICEF EAPRO Strategy (2016–2020) on Multilingual Education and Social Cohesion: The University of Melbourne.
  • Lo Bianco, J. (2016). Myanmar Country Report: Language, Education and Social Cohesion (LESC) Initiative. UNICEF.
  • Lo Bianco, J. (2016). Malaysia Country Report: Language, Education and Social Cohesion (LESC) Initiative. UNICEF.
  • Lo Bianco, J. (2016). Synthesis Report: Language, Education and Social Cohesion (LESC) Initiative. UNICEF.
  • Lo Bianco, J., & Bal, A. (Eds.) (2016). Learning from Difference: Comparative Accounts of Multicultural Education. New York: Springer.
  • Lo Bianco, J., Orton, J., & Yihong, G. (Eds.). (2009). China and English: Globalisation and the dilemmas of identity. Clevedon, UK: Multilingual Matters. Lo Bianco, J., & Slaughter, Y. (2009). Second Languages and Australian Schooling. Melbourne, Victoria: Australian Council for Educational Research.
  • Lo Bianco, J., & Crozet, C. (Eds.). (2003). Teaching Invisible Culture: Classroom Practice and Theory. Language Australia Publications.
  • Lo Bianco, J. (2002). Voices from Phnom Penh. Development & Language: Global Influences & Local Effects. Melbourne: Language Australia Publications.
  • Lo Bianco, J. (2000). Games Talk: Language Planning for Sydney 2000. A legacy to the Olympic movement. Melbourne: Language Australia Publications.
  • Lo Bianco, J., Liddicoat, A. J., & Crozet, C. (Eds.). (1999). Striving for the Third Place: Intercultural Competence through Language Education. Language Australia.
  • Lo Bianco, J., & Freebody, P. (1997). Australian literacies: informing national policy on literacy education. Victoria: Languages Australia.
  • Lo Bianco, J. (1987). National Policy on Languages. Australian Government Publishing Service

Articles de revistes i capítols de llibres seleccionats

  • Ideologies of sign language and their repercussions in language policy In Maartje De Meulder and Kristin Snoddon (Eds) Ideologies in Sign Language Vitality and Revitalisation. Special Issue of Language and Communication d... https://doi.org/10.1016/j.langcom.2020.09.002 (doi: 10.1016/j.langcom.2020.09.002)
  • Yasukawa, Keiko and Lo Bianco, J. (2020), A Literacy and Numeracy Policy for Adult Australians: a position paper from the Australian Council for Adult Literacy. ACAL Sydney, October, 2020 (with Pamela Osmond and Vanessa Iles for the Australian Council for Adult Literacy).
  • Lo Bianco, Joseph (2020 online, 2021 print) The Discourse of the Edge: Marginal Advantage, Positioning and Linguistic Entrepreneurship. Language, Education and Linguistic Entrepreneurship: Critical Perspectives. 39, Multilingua Special Issue Linguistic Entrepreneurship, editors Peter De Costa, Lionel Wee, Joseph Park, https://doi.org/10.1515/multi-2020-0188
  • Lo Bianco, J. (2019). Language planning and policies for bilingualism. In A. De Houwer & L. Ortega (Eds.), The Cambridge handbook of bilingualism (p. 152–172). Cambridge, UK: Cambridge University Press.
  • Oldfield, J and Lo Bianco, J. (2019). A long unfinished struggle: Literacy education and Indigenous cultural and language rights. To appear in J. Rennie & H. Harper (Eds.), Literacy education and indigenous Australians: Theory, research and practice. Berlin, Germany: Springer.
  • Slaughter, Y., Lo Bianco, J., Aliani, R., Cross., and Hajek, J. (2019). Language programming in rural and regional Victoria: Making space for local viewpoints in policy development, Australian Review of Applied Linguistics.
  • Lo Bianco, J. (2019). Uncompromising talk, linguistic grievance, and language policy: Thailand's Deep South conflict zone. In M. Kelly, H. Footitt & M. Salama-Carr (Eds.), Handbook on Languages at War. London, UK: Palgrave Macmillan.
  • Lo Bianco, J. (2018). Provision, Policy and Reasoning: The Pluralisation of the Language Education Endeavour. In J. Choi & S. Ollerhead, Plurilingualism in Teaching and Learning (p. 21–36). New York: Routledge.
  • Lo Bianco, J. (2018). Reinvigorating Language Policy and Planning for Intergenerational Language Revitalization. In L. Hilton, L. Huss & G. Roche, The Routledge Handbook of Language Revitalization (p. 36–48). New York: Routledge.
  • Lo Bianco, J. (2017). Accent on the positive. In H. Peukart & I. Gogolin, Dynamics of Linguistic Diversity. (p. 31–48). Hamburg: John Benjamins.
  • Lo Bianco, J. (2017). Foreword. In S. Bagge-Gupta, A. Hansen & J. Feilberg, Identity revisited and reimagined : empirical and theoretical contributions on embodied communication across time and space (p. viii–x). Cham, Switzerland: Springer International.
  • Lo Bianco, J. (2017). Resolving ethnolinguistic conflict in multi-ethnic societies. Nature Human Behaviour, 1(5).
  • Lo Bianco, J. (2017). Using education to create cohesion from conflict. Pursuit. January 16.
  • Lo Bianco, J., & Slaughter, Y. (2017). Language Policy and Education in Australia. In T. McCarty & S. May, Encyclopedia of Language and Education, Language Policy and Political Issues in Education (3rd ed., p. 449–461). Springer.

Premis i reconeixements

  • Premi Internacional Ramon Llull per a la Catalanística i la Diversitat Cultural, Fundació Ramon Llull, Barcelona i Andorra, 2021
  • La Universitat Woxsen d'Hyderabad, Índia, nomenada càtedra de professor, Càtedra Joseph Lo Bianco en Estudis de Política Lingüística, 2024
  • Premi U21 a la Internacionalització,[11] Universitas 21, 2017
  • Premi a l'Excel·lència en el Compromís – Valor Públic,[12] Universitat de Melbourne, 2016
  • Premi Internacional de la Fédération Internationale des Professeurs de Langues Vivantes (FIPLV) 2015,[13] International Federation of Language Teacher Associations
  • Medalla per Servei Destacat a l'Ensenyament d'Idiomes a Austràlia, Federació Australiana d'Associacions de Professors d'Idiomes Moderns, Citació: ”En reconeixement de les contribucions excepcionals i destacades a l'ensenyament d'idiomes a Austràlia durant un període prolongat, que han influït significativament en el patró i la qualitat de l'ensenyament i l'aprenentatge d'idiomes a Austràlia de manera beneficiosa.[14]" 7 July 2011
  • Medalla del Col·legi, Australian College of Educators, març de 2007
  • Medalla del Centenari, Citació: "Pel servei a la societat australiana i les humanitats en la planificació de l'alfabetització", març 2003[15]
  • Beca Charles A. Ferguson, Centre for Applied Linguistics (CAL), Washington DC, atorgada el 2002
  • Commendatore nell’Ordine di Merito della Repubblica Italiana, atorgada pel president de la República d'Itàlia, "pels serveis a la recerca i l'ensenyament lingüístic i en reconeixement de les contribucions a les relacions culturals australianoitalianes", 1999
  • Membre de l'Acadèmia Australiana de les Humanitats. Citació: “un [dels] escriptors més influents en lingüística aplicada a Austràlia i internacionalment”, 1999[16]
  • Membre de l'Ordre d'Austràlia (AM) "pel servei al desenvolupament de la política i la planificació lingüística a Austràlia i a l'estranger"[17]"; Juny 1998

Càrrecs honorífics

  • Associat; Observatori Internacional PASCAL sobre Educació Superior i Desenvolupament Comunitari
  • Patró,[18] Victorian School of Languages
  • Membre, Aspen Institute Itàlia
  • Administrador, TIRF, Fundació Internacional de Recerca per a l'Educació en Llengua Anglesa
  • Membre inaugural, US Heritage Language Alliance
  • President i assessor de la Fundació i expresident immediat, Fòrum Tsinghua Asian Pacific on Translation and Intercultural Studies, Pequín, Xina

Lectures addicionals

Referències

  1. ↑ Lo Bianco, Joseph. «The University of Melbourne».
  2. ↑ Lo Bianco, Joseph. The National Policy on Languages. Australian Government Publishing Service, 1987. ISBN 978-0644061186.
  3. ↑ Lo Bianco, Joseph. Games Talk: language planning for Sydney 2000: a legacy to the Olympic movement. Language Australia, 2000. ISBN 978-1904243717.
  4. ↑ Lo Bianco, Joseph; Ó Flatharta, Peadar; Pháidín, Caoilfhionn Nic [et al.].. 20 Year Strategy for the Irish Language. FIONTAR Dublin City University, 2009.
  5. ↑ Lo Bianco, Joseph. Language and Literacy Policy in Scotland. Scotland: Scottish CILT, 2001.
  6. ↑ Bianco, J. L. «National Policy on Languages», 01-01-1987.
  7. ↑ Hawke, Bob. «Ethnic Communities Meeting Melbourne, 26 April 1987».
  8. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 11 February 2014. [Consulta: 23 setembre 2016].
  9. ↑ Hawke, Bob. «Speech by the Prime Minister Launch of the National Languages Institute of Australia, National Gallery of Australia, 21 November 1990».
  10. ↑ Australian national report on the development of education / Department of Employment, Education and Training. Canberra: Australian Government Publishing Service, 1990, p. 8. ISBN 978-0644128872.
  11. ↑ «2017 U21 Awards for Internationalisation announced». Arxivat de l'original el 18 January 2017. [Consulta: 16 gener 2017].
  12. ↑ Lo Bianco, Joseph. «Excellence in Engagement – Public Value Award», 04-05-2022.
  13. ↑ «Professor Joseph Lo Bianco receives FIPLV 2015 International Award». Arxivat de l'original el 2 octubre 2016. [Consulta: 23 setembre 2016].
  14. ↑ «Dr Joe Lo Bianco». Arxivat de l'original el 7 March 2016. [Consulta: 2 setembre 2016].
  15. ↑ «Dr Joseph LO BIANCO: Centenary Medal». honours.pmc.gov.au, 01-01-2021.
  16. ↑ «Fellow Profile: Joseph Lo Bianco» (en anglès australià). Australian Academy of the Humanities. [Consulta: 1r maig 2024].
  17. ↑ «The Queen's Birthday 1998 Honours». Commonwealth of Australia. Arxivat de l'original el 2 April 2016. [Consulta: 2 setembre 2016].
  18. ↑ «New VSL Patron – Joseph Lo Bianco». Arxivat de l'original el 13 May 2013. [Consulta: 2 setembre 2016].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.