Joseph M. Reeves

Després de graduar-se, Reeves va ser assignat al creuer protegit USS San Francisco. Després dels dos anys obligatoris al mar abans de ser nomenat oficial, va ser nomenat ajudant d'enginyer el 1896.^[1] El 1896 va ser reassignat al cuirassat USS Oregon a l'Esquadró del Pacífic.^[1] Quan va esclatar la Guerra Hispanoamericana a l'abril de 1898, l'Oregon es trobava a San Francisco, Califòrnia, i Reeves era a bord per al seu famós viatge de 66 dies des de San Francisco i al voltant del Cap d'Hornos fins al Carib per unir-se a l'Esquadró de l'Atlàntic Nord per a operacions contra l'Armada Espanyola.^[1] Després d'arribar davant de Cuba, Reeves va participar a bord de l'Oregon en el bloqueig de l'esquadró de l'almirall Pascual Cervera y Topete a Santiago de Cuba el juny i juliol de 1898 i la seva culminació a la batalla de Santiago de Cuba el 3 de juliol. Per aquesta última acció, va ser ascendit de quatre graus i va ser elogiat "per mostrar una conducta ominosa i conspícua en la gestió de la maquinària del vaixell Oregon, el 3 de juliol de 1898. Va desenvolupar l'eficiència de la força motriu de manera que va aconseguir una velocitat inusual per al vaixell, permetent així al seu comandant col•locar-lo en la posició tan conspícua que ocupava en aquella ocasió, contribuint així en un grau molt important a l'èxit de l'Oregon a la batalla".^[1] La guerra va acabar l'agost de 1898.

El rang d'"enginyer ajudant" de Reeves va canviar a alferes el 3 de març de 1899.^[1] Va ser ascendit a tinent (grau júnior) l'1 de juliol de 1899 i a tinent el 9 d'octubre de 1901.^[1] Durant aquests anys va deixar Oregon i posteriorment va servir consecutivament a bord del iot presidencial USS Sylph, la canonera i vaixell de despatx USS Dolphin i el cuirassat USS Kearsarge fins que va ser destinat a l'Estació Naval de Torpedes de Newport, Rhode Island, durant sis setmanes d'instrucció en torpedes.^[1] Després va estar de servei a la drassana de Washington a Washington, DC, fins al setembre de 1902.^[1]

Després de deixar la drassana de Washington el 1902, Reeves va tornar a servir a bord del San Francisco.^[1] El juliol de 1904 va esdevenir ajudant de l'estat major del comandant en cap de la Flota Asiàtica dels Estats Units, primer sota el comandament de l'almirall Yates Stirling a bord del seu vaixell insígnia, el cuirassat USS Wisconsin,i després sota el comandament de l'almirall Charles J. Train a bord del seu vaixell insígnia, el cuirassat USS Ohio.^[1] Train va morir el 4 d'agost de 1906,^[3] i Reeves va ser destacat aquell mes i va tornar a l'Acadèmia Naval dels Estats Units, on va ser instructor al Departament de Química i Física del 1906 al 1908.^[1] Va exercir com a entrenador en cap de futbol americà de l'acadèmia el 1907, guiant l'equip a un rècord de 9-2-1 i una victòria per 6-0 sobre l'Exèrcit.

El març de 1908, Reeves va esdevenir oficial d'artilleria a bord del cuirassat USS New Hampshire.^[1] El setembre de 1909 va començar una destinació com a oficial d'artilleria de la flota a l'estat major del comandant en cap de la Flota Atlàntica dels Estats Units, l'almirall Seaton Schroeder, a bord del vaixell insígnia de Schroeder, el cuirassat USS Connecticut.^[1] Va marxar el setembre de 1910; una font afirma que va començar un període com a oficial comandant del Dipòsit de Carbó Naval a Tiburon , Califòrnia,^[1] i una altra que primer va tenir una destinació a la Junta d'Inspecció i Topografia abans d'assumir el servei a Tiburon.

L'abril de 1913, Reeves va assumir el comandament del vaixell carbonier USS Jupiter, el primer vaixell de propulsió elèctrica de la Marina dels Estats Units. Desacoblat del Jupiter l'abril de 1914, Reeves va assumir el comandament del creuer protegit USS St. Louis. Durant la resta de 1914 va estar destinat temporalment a la canonera USS Vicksburg, el creuer protegit USS Milwaukee, el creuer blindat USS Colorado, la canonera USS Annapolis i el creuer blindat USS South Dakota. El desembre de 1914^[1] o el juny de 1915 va assumir el comandament del cuirassat Oregon. Va deixar l'Oregon el març^[1] o el juny de 1916 per convertir-se en ajudant del comandant de la drassana naval de Mare Island .^[1]

Els Estats Units van entrar a la Primera Guerra Mundial l'abril de 1917, i el desembre de 1917 Reeves va deixar l'illa de Mare per al servei militar al comandament del cuirassat USS Maine.^[1] Sota el seu comandament, el Maine va participar en operacions d'escorta de combois a l'oceà Atlàntic.^[1] Va rebre la Creu de la Marina pel seu període al comandament del Maine, amb la condecoració que deia: "Per un servei excepcionalment meritori en un deure de gran responsabilitat com a oficial al comandament de l'USS Maine amb la Flota Atlàntica".^[1]El setembre de 1918 va esdevenir l'oficial al comandament del cuirassat USS Kansas, i l'octubre de 1918 va començar una destinació a l'Oficina d'Intel•ligència Naval del Departament de la Marina dels Estats Units a Washington, DC.^[1] La guerra va acabar l'11 de novembre de 1918.

El 15 d'abril de 1919, Reeves es va convertir en l'agregat naval dels Estats Units a Roma.^[1] En completar aquesta missió, va assumir el comandament del creuer blindat USS Pittsburgh a Europa i va tornar als Estats Units a bord d'aquest.^[1] El 6 d'octubre de 1921 es va presentar al vaixell receptor a San Francisco per al servei de comandament, i va esdevenir capità de la drassana de Mare Island el novembre de 1921.^[1] Posteriorment va comandar el cuirassat North Dakota entre 1922 i 1923, i després va assistir a l'Escola de Guerra Naval dels Estats Units a Newport, Rhode Island. Després de completar els seus estudis, va passar un any com a membre del personal de l'escola.

Després d'acabar el seu període a l'Acadèmia de Guerra Naval, Reeves va decidir entrar al nou món de l'aviació naval. Per ocupar un lloc de comandament, però, necessitava rebre formació en aviació. Com altres oficials més grans, en particular el contraalmirall William A. Moffett, cap de la nova Oficina d'Aeronàutica de la Marina, Reeves es va qualificar com a "Observador d'Aviació Naval" en lloc de com a "Aviador Naval" (és a dir, pilot). Va rebre la seva qualificació el 1925 i va assumir el càrrec de Comandant de l'Esquadró d'Avions de la Flota de Batalla. Tot i ser capità de rang, el seu càrrec com a comandant d'esquadró li permetia volar amb el gallardet d'un comodor. El seu vaixell insígnia era el portaavions experimental Langley, el seu antic vaixell Júpiter, reconstruït i tornat a funcionar el 1922 com el primer portaavions de la Marina dels Estats Units. La coberta de vol de fusta es va instal•lar sobre les estructures de coberta existents del Langley , donant al vaixell el sobrenom de "The Covered Wagon."(El Carro Cobert).

Mentre estava al comandament del Langley, Reeves va treballar de valent per desenvolupar tàctiques d'aviació de portaavions, buscant augmentar les taxes de sortida i l'ús del bombardeig en picat. Va demostrar aquests conceptes amb l'èxit dels seus pilots i tripulació durant els exercicis anuals de flota de la Marina dels Estats Units (coneguts com a "Problemes de la Flota").^[4]

Reeves va servir a la Junta General de la Marina des del juny de 1929 fins al juny de 1930. Quinze mesos més tard va esdevenir membre sènior de la Junta d'Inspecció i Estudi de la Secció de la Costa del Pacífic. Va seguir un altre període de servei a la drassana de Mare Island i el juny de 1933 va esdevenir comandant dels cuirassats de la Força de Batalla, amb el rang temporal de vicealmirall. El juliol de 1933 va ser assignat com a comandant de la Força de Batalla de la Flota dels Estats Units, amb el rang d'almirall.

El 26 de febrer de 1934, Reeves va ser designat Comandant en Cap de la Flota dels Estats Units. Va ocupar aquest comandament fins al juny de 1936, quan va rebre l'ordre d'anar a Washington, DC , per formar part de la Junta General. Va ocupar el càrrec a la Junta fins al 23 de novembre de 1936 i es va retirar el 30 de novembre de 1936.

La Segona Guerra Mundial va esclatar a Europa l'1 de setembre de 1939 i Reeves va ser cridat al servei actiu el 13 de maig de 1940, ascendit a vicealmirall a la llista de retirats i adscrit a l'Oficina del Secretari de la Marina dels Estats Units. Reeves va servir simultàniament com a oficial d'enllaç del préstec i arrendament des del març de 1941 fins al desembre de 1945, membre militar sènior de la Junta d'Assignació de Municions i president del Comitè d'Assignació de Municions (Marina) des del 13 de febrer de 1942 fins al 8 de novembre de 1945, i president del Comitè Conjunt d'Assignació de Municions des de l'11 de gener de 1944 fins al 2 de setembre de 1945.^[5]

En les relacions diplomàtiques amb els alts representants militars dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, Reeves va mostrar qualitats de lideratge inusuals i va prestar un servei inestimable en el compliment de les seves funcions. La seva habilitat i iniciativa per aconseguir una distribució harmoniosa dels materials acabats per satisfer les demandes de tots els serveis de les Nacions Unides van ser essencials per a la integració de l'organització militar aliada, i les seves brillants anàlisis de la situació general van ser factors substancials per executar plans logístics d'acord amb els requisits estratègics.^[6][7]

Reeves es va retirar de la Marina com a almirall el juny de 1947 i va rebre la Medalla al Servei Distingit i la Legió del Mèrit pel seu servei. Va passar els seus darrers anys vivint a Maryland i va morir al Centre Mèdic Naval Nacional de Bethesda, Maryland, el 25 de març de 1948.^[8]