Jules Houel
Jules Houel (Thaon, 7 d'abril de 1823 - Périers-sur-le-Dan, 14 de juny de 1886) (també escrit Houël, Hoüel o Hoûel) va ser un matemàtic francès, catedràtic de la universitat de Bordeus.
Vida i obra
Houël va néixer a prop de Thaon, Calvados, en una família protestant de Normandia.[1] Després d'estudiar al College Royal de Caen (avui Lycée Malherbe) i al collège Rollin de París (avui Lycée Jacques-Decour), va ingressar el 1843 a l'École Normale Supérieure, on es va graduar el 1847. Els anys següents va ser professor als lycées de Bourges (1847), Pau (1849-51), Bordeus (1847-49), Alençon (1851-55) i Caen (1856). A partir de 1852, es dedica a aprofundir en els seus estudis matemàtics, que culmina el 1855 amb la presentació de la seva tesi doctoral a la universitat de París. Tot i que ell volia treballar en astronomia, no va aconseguir un lloc a l'observatori de París, i va ser nomenat catedràtic de matemàtiques pures a la universitat de Bordeus el 1859, càrrec que va mantenir fins a la seva resignació el 1884, per motius de salut.[2]
La seva obra principal és la Théorie élémentaire des quantités complexes, publicada en quatre volums entre 1867 i 1873,[3] basada en les seves classes d'anàlisi matemàtica real i complexa a la universitat. Ell va ser el re-descobridor de l'obra d'Argand, que va reeditar el 1876; però, tot i que en va cercar les dades biogràfiques, no va reeixir-hi.[4]
Houël era poliglota i va mantenir correspondència amb molts matemàtics europeus contemporanis. La més interessant és la que va creuar amb Gaston Darboux,[5][6] Gösta Mittag-Leffler,[7] Eugenio Beltrami,[8] Giuseppe Battaglini i Joseph Marie de Tilly[9]. En els dos primers casos va ser sobre anàlisi matemàtica, però en els dos darrers va versar sobre geometria no euclidiana. Houël va ser el primer d'anunciar que Beltrami havia demostrat la impossibilitat de demostrar el cinquè postulat d'Euclides.[10]
Referències
- ↑ Henry i Nabonnand, 2017, p. 1.
- ↑ Plantade, 2012, p. 9.
- ↑ Plantade, 2013, p. 656.
- ↑ Nahin, 2008, p. 92-94.
- ↑ Gispert, 1990, p. 183 i ss.
- ↑ Henry i Nabonnand, 2017, p. 423-549.
- ↑ Plantade, 2012, p. 4.
- ↑ Henry i Nabonnand, 2017, p. 583-594.
- ↑ Henry i Nabonnand, 2017, p. 89-421.
- ↑ Abardia, Reventós i Rodríguez, 2012, p. 294.
Bibliografia
- Abardia, Judit; Reventós, Agustí; Rodríguez, Carlos J. «What did Gauss read in the Appendix?» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 39, Num. 3, 2012, p. 292-323. DOI: 10.1016/j.hm.2012.03.004. ISSN: 0315-0860.
- Gispert, Helene «Principes de l'analyse chez Darboux et Houël (1870-1880) : textes et contextes» (en francès). Revue d'histoire des sciences, Vol. 43, Num. 2/3, 1990, p. 181-220. DOI: 10.3406/rhs.1990.4164. ISSN: 0151-4105.
- Henry, Philippe; Nabonnand, Philippe. Conversations avec Jules Hoüel (en francès). Springer, 2017. ISBN 978-3-319-56402-9.
- Nahin, Paul J. Esto no es real. La historia de i (en castellà). Libraria, 2008. ISBN 9789685374248.
- Plantade, François. «Jules Houël : un mathématicien pédagogue du XIXe siècle». A: Dorier, Jean Luc; Coutat, Sylvia (Eds.). Enseignement des mathématiques et contrat social: actes du colloque EMF2012 (en francès). Université de Genève, 2013, p. 653-662. ISBN 9782839911153.
- Plantade, François «Jules Houël, un mathématicien humaniste au service de la science et de la France» (en francès). Le Miroir des maths, Vol. 10, 2012, p. 4-17. ISSN: 1969-7929.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jules Houel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Crowe, Michael J. «Hoüel, Guillaume-Jules» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 març 2017].