Giuseppe Battaglini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 gener 1826 Nàpols (Regne de les Dues Sicílies) |
| Mort | 29 abril 1894 Nàpols (Regne d'Itàlia) |
| Rector Universitat de Roma La Sapienza | |
| 1873 – 1874 ← Filippo Serafini – Pietro Blaserna → | |
| Redactor en cap Giornale di matematiche | |
| 1863 – 1894 | |
| Dades personals | |
| Formació | Regia Scuola di Ingegneria (1844–1848) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria |
| Ocupació | matemàtic, professor universitari |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza (1872–1885) Universitat de Nàpols Frederic II (1860–1872) Observatori Astronòmic de Capodimonte (1848–1850) |
| Membre de | |
| Alumnes | Francesco Anzilotti |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Alfredo Capelli, Enrico D'Ovidio i Giovanni Frattini |
| Família | |
| Pares | Francesco Battaglini i Luisa Tofano |
Giuseppe Battaglini (Nàpols, 11 de gener de 1826 - Nàpols, 29 d'abril de 1894) va ser un matemàtic italià fundador del Giornale di matematica.
Vida i obra
Battaglini va passar la seva infància i adolescència a Martina Franca (a prop de Tàrent, al taló de la península italiana), a casa del seu avi patern, on segueix els seus primers estudis.[1] El 1844 retorna a Nàpols on es matricula a l'Escola de Ponts i Camins en la que es gradua el 1848. La Universitat de Nàpols estava fortament influenciada per l'escola de geometria clàssica de Nicola Fergola i els seus seguidors, cosa que impedia l'aparició de les més modernes formes de pensament matemàtic.[2]
El 1850 obté un lloc d'ajudant a l'Observatori Astronòmic de Capodimonte, però hi està poc temps en negar-se a signar una declaració espontània d'adhesió a la monarquia absolutista borbònica. Romandrà deu anys sense feina i estudiant matemàtiques de forma autodidacta;[3] aprèn anglès i alemany per estar al dia amb els nous desenvolupaments matemàtics.[4]
El 1860, en caure la monarquia borbònica, és nomenat professor ordinari de geometria superior de la Universitat de Nàpols i conseller d'Instrucció Pública. El 1872 és nomenat professor de la Universitat de Roma, de la que serà rector el 1873-1874 i degà de la facultat de ciències durant deu anys. El 1885, ja malalt, retorna a la universitat de Nàpols on roman fins a la seva mort.[5]

Battaglini és conegut com a geòmetra i per haver estat el fundador el 1863 del Giornale di matematica ad uso degli studenti delle Università italiane,[6] conegut popularment com a Giornale di Battaglini, revista que va tenir una notable influència en la difusió de les més recents idees matemàtiques.[3] Va estar molt interessat en la geometria no euclidiana de la qual se'l considera un dels principals introductors a Itàlia i va mantenir una intensa correspondència amb Jules Houel sobre aquest tema.[7]
També va ser el traductor a l'italià d'obres d'Isaac Todhunter, Julius Plücker i Alfred Clebsch.
A més de ser un erudit, també va ser una figura profundament compromesa en les qüestions polítiques. A més, se'l caracteritza com un home del Risorgimento, constantment compromès tant amb la ciència com amb la vida civil.[8]
Referències
- ↑ Palladino, 2011, p. 20.
- ↑ Carbone i Enea, 2018, p. 11.
- 1 2 Guerraggio i Nastasi, 2006, p. 8.
- ↑ Tricomi, 1962, p. x.
- ↑ Palladino, 2011, p. 21.
- ↑ Enea, 2017, p. 63 i ss.
- ↑ Giaccardi, 1995, p. 125.
- ↑ Ferraro, 1992, p. 123 i ss.
Bibliografia
- Carbone, Luciano; Enea, Maria Rosaria «Alle origini del Giornale di Matematiche di Battaglini» (en italià). Rendiconto dell’Accademia delle Scienze Fisiche e Matematiche, Vol. 85, Num. 1, 2018, p. 9-35. ISSN: 0370-3568.
- Enea, Maria Rosaria «Il Giornale di Matematiche di Battaglini» (en italià). Matematica, Cultura e Società. Rivista dell'Unione Matematica Italiana, Vol. 2, Num. 1, 2017, p. 63-80. ISSN: 2499-751X.
- Ferraro, Giovanni. «Giuseppe Battaglini matematico al tempo del Risorgimento d'Italia». A: F. Palladino (ed.). Atti del convegno Scienze in Italia, 1840 - 1880, una storia da fare (en italià). ELEUSI, 1992, p. 123-156.
- Giaccardi, Livia Maria «Le lettere di Giuseppe Battaglini a Jules Hoüel (1867-1878). La diffusione delle geometrie non euclidee in Italia» (en italià). Rivista di Storia della Scienza, Vol. 3, Num. 3, 1995, p. 125-206. ISSN: 0031-9414.
- Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. Italian Mathematics Between the Two World Wars (en anglès). Birkäuser, 2006. ISBN 978-3-7643-6555-4.
- Palladino, Nicla «La corrispondenza di Giuseppe Battaglini a Luigi Cremona» (en italià). Rendiconto Dell'Accademia dele scienze fisiche e Matematiche, Vol. 78, Num. IV, 2011, p. 7-67. ISSN: 0370-3568.
- Tricomi, Francesco Giacomo. Matematici italiani del primo secolo dello stato unitario (en italià). Accademia delle Scienze, 1962.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giuseppe Battaglini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Virgopia, Nicola. «BATTAGLINI, Giuseppe» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1970. [Consulta: 7 abril 2017].
