Julio Herrera y Obes
| Biografia | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Julián Basilio Herrera y Obes Martínez 9 gener 1841 Montevideo (Uruguai) | ||||||
| Mort | 6 agost 1912 Montevideo (Uruguai) | ||||||
| 16è President de l'Uruguai | |||||||
| 1 de març de 1890 – 1 de març de 1894 | |||||||
| Dades personals | |||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupació | Polític | ||||||
| Partit | Partit Colorado | ||||||
| Nom de ploma | Calengo Wip Junius J.H. y O. | ||||||
| Família | |||||||
| Pare | Manuel Herrera y Obes | ||||||
| Germans | Miguel Herrera y Obes | ||||||
Llista
| |||||||
Julio Herrera y Obes Martínez (Montevideo, 9 de gener de 1841 - ibídem, 6 d'agost de 1912), va ser un polític i president constitucional uruguaià entre els anys 1890 i 1894.
Va acompanyar Venancio Flores, com a secretari, en la Guerra de la Triple Aliança contra Paraguai. Va anar ministre d'Exteriors amb Tomás Gomensoro, diputat a les «cambres bizantines», va ser deportat a la barca Puig i va participar en la «Tricolor». Va reorganitzar el vermellisme (en castellà, coloradismo) recolzant-se en el diari El Heraldo. Ministre de Govern de Máximo Tajes, va dirigir la transició a la democràcia i el 1890 va ser elegit president civil, una vegada acabada l'etapa militarista. Va enfrontar una crisi financera i va sostenir la «influència directora». Com a senador, es va oposar al Pacte de la Creu de 1897 i va ser expulsat del país. Va tornar el 1903. Malgrat la seva pobresa, va rebutjar dignament una pensió del govern de Claudio Williman.
Julio Herrera y Obes és, a més, un carrer cèntric de Montevideo, que rep el seu nom com homenatge a la memòria de l'expresident.
Enllaços externs
- Presidència de l'Uruguai Arxivat 2011-02-24 a Wayback Machine. (castellà)
