Juré

Plantilla:Infotaula geografia políticaJuré
Imatge
Tipusmunicipi francès Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 45° 53′ 02″ N, 3° 53′ 29″ E / 45.8839°N,3.8914°E / 45.8839; 3.8914
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança metropolitana
RegióAlvèrnia-Roine-Alps
DepartamentLoira
DistricteDistricte de Roanne
CantóCantó de Saint-Just-en-Chevalet Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població242 (2023) Modifica el valor a Wikidata (20,05 hab./km²)
Geografia
Superfície12,07 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud490 m-836 m-630 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificadors descriptius
Codi postal42430 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjure.fr Modifica el valor a Wikidata

Juré és un comú francès al departament de Loira (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps). L'any 2007 tenia 248 habitants.

Demografia

Viaducte de la Thuilière a Juré.

Població

El 2007 la població de fet de Juré era de 248 persones. Hi havia 93 famílies de les quals 28 eren unipersonals (16 homes vivint sols i 12 dones vivint soles), 20 parelles sense fills, 41 parelles amb fills i quatre famílies monoparentals amb fills.

La població ha evolucionat segons el següent gràfic:[1]

Habitatges

El 2007 hi havia 169 habitatges, 104 eren l'habitatge principal de la família, 50 eren segones residències i 15 estaven desocupats. 156 eren cases i 13 eren apartaments. Dels 104 habitatges principals, 73 estaven ocupats pels seus propietaris, 26 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 4 estaven cedits a títol gratuït; 6 tenien dues cambres, 13 en tenien tres, 35 en tenien quatre i 50 en tenien cinc o més. 85 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 40 habitatges hi havia un automòbil i a 46 n'hi havia dos o més.[2]

Piràmide de població

La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:

Piràmide de població de Juré el 2009[3]
HomesEdatsDones
0 
95 o +
0 
0 
90 a 94
0 
0 
85 a 89
8 
4 
80 a 84
0 
8 
75 a 79
16 
4 
70 a 74
0 
4 
65 a 69
8 
8 
60 a 64
8 
8 
55 a 59
4 
4 
50 a 54
4 
8 
45 a 49
4 
4 
40 a 44
4 
8 
35 a 39
4 
12 
30 a 34
0 
8 
25 a 29
20 
4 
20 a 24
4 
0 
15 a 19
4 
8 
10 a 14
8 
4 
5 a 9
4 
8 
0 a 4
4 

Economia

El 2007 la població en edat de treballar era de 143 persones, 110 eren actives i 33 eren inactives. De les 110 persones actives 101 estaven ocupades (60 homes i 41 dones) i 9 estaven aturades (4 homes i 5 dones). De les 33 persones inactives 14 estaven jubilades, 9 estaven estudiant i 10 estaven classificades com a «altres inactius».[4]

El 2009 a Juré hi havia 113 unitats fiscals que integraven 246 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 15.126 €.[5]

Dels 20 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa extractiva, 1 d'una empresa alimentària, 4 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 3 d'empreses de construcció, 2 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 1 d'una empresa de transport, 4 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 1 d'una empresa d'informació i comunicació, 1 d'una empresa immobiliària, 1 d'una empresa de serveis i 1 d'una empresa classificada com a «altres activitats de serveis».[6]

Dels 8 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era un taller de reparació d'automòbils i de material agrícola, 2 fusteries, 1 empresa de construcció, 3 restaurants i 1 tintoreria.[7]

L'únic establiment comercial que hi havia el 2009 era una fleca.[8]

L'any 2000 a Juré hi havia 15 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 561 hectàrees.[9]

La mina de Juré

A partir del segle XIII es va extreure una veta de galena a Juré, una prolongació de la rica veta explotada a Grézolles. Tot va començar amb operacions mineres dutes a terme pels "antics" a l'edat mitjana — per als comtes de Forez — sobre les quals, segons els especialistes, hi ha poca informació disponible. La família Blumenstein va obtenir una concessió per decret del Consell d'Estat el 10 d'agost de 1728, "a Saint-Martin-la-Sauveté i en un radi de dues llegües".[10] Van reprendre l'exploració el 1734, reempresa entre 1740 i 1742, i després més profundament el 1770. Després d'un període d'incertesa a causa de la duresa de l'esquist que envoltava la veta, finalment va ser extreta entre 1790 i 1800 pel fill de Blumenstein, amb galeries que arribaven fins a 30 metres per sota del nivell del proper riu Ais. La concessió va ser renovada per a la família Blumenstein el 18 d'octubre de 1805 (26 vendémiaire, any XIV).[11] El text esmenta la concessió inicial, atorgada per decret del Consell d'Estat el 10 d'agost de 1728. Durant un intent de reobrir la mina entre 1820 i 1825, una màquina de vapor utilitzada per bombar l'aigua de la galeria va permetre aprofundir l'excavació en 45 metres més. La mina va donar feina a vint-i-cinc persones el 1807 i a sis el 1834.[12][13]

Les operacions mineres van cessar el 1825, després que s'haguessin extret aproximadament 1.000 tones de mineral.[14] Es dugueren a terme algunes prospeccions menors cap al 1837-38 en una veta secundària a Bouzon.[15] Després de la compra als descendents de Blumenstein el 1844,[16] les operacions mineres es van reprendre dins de la concessió de Saint-Martin-la-Sauveté, però després d'importants inversions el 1855, tot es va abandonar definitivament el 1863.[17] La mineria es caracteritzava per uns costos d'explotació forestal elevats a causa del mal estat del terreny.[18]

No obstant això, un darrer intent d'investigació va tenir lloc a la dècada del 1950 sota l'impuls de l'empresa Pennaroya.[18]


Poblacions properes

El següent diagrama mostra les poblacions més properes.

Distàncies i posició relativa d'algunes poblacions
Distàncies i posició relativa d'algunes poblacions
JuréJuré
144 hab. (2000) Luré (3,5 km)
939 hab. (2000) Crémeaux (3,9 km)
279 hab. (2000) Grézolles (5,1 km)
278 hab. (2000) Champoly (5,2 km)

Notes

  1. ↑ «Population et logements par commune depuis le recensement de 1962 (1961 pour les Dom) à 1999» (en francès). INSEE. Arxivat de l'original el 5 desembre 2008.
  2. ↑ Logement, 1968-2007
  3. ↑ «Population par sexe et âge quinquennal de 1968 à 1999» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2010].
  4. ↑ Emploi et population active 1999 et 2007
  5. ↑ Revenus fiscaux des ménages en 2008
  6. ↑ Créations et stock d'établissements par commune en 2009
  7. ↑ Nombre d'équipements des services aux particuliers
  8. ↑ Nombre d'équipements et de services dans le domaine du commerce en 2009
  9. ↑ Exploitations agricoles
  10. ↑ Pierre-Joseph Buch'hoz. Dictionnaire minéralogique et hydrologique de France. Tome troisième. 1774. Paris. Chez Costard et fils, libraire. p.614. (francès)
  11. ↑ Projet de décret portant concession des mines de plomb aux héritiers Blumenstein (en francès)..
  12. ↑ Alfred Caillaux. 1875. Tableau général des mines métalliques et des combustibles minéraux de la France. Paris. Librairie polytechnique. [archives.org]. pp.308-310. El mateix Caillaux cita l'enginyer König, en un treball datat el 1766, per a les dades relatives a Blumenstein..
  13. ↑ Louis Emmanuel Gruner. Description géologique et minéralogique du département de la Loire. 1857. Paris. Imprimerie impériale. pp.464-468. Gruner també es va basar en el treball de König.
  14. ↑ Les Richesses minérales de la Loire. Article paru dans Géosciences, N°12, décembre 2010. Consulté sur le site du BRGM le 28 janvier 2012.
  15. ↑ Louis Emmanuel Gruner. op.cit. pp.456-457.
  16. ↑ Louis Emmanuel Gruner. op.cit. p.216.
  17. ↑ Alfred Caillaux. op. cit. p.296
  18. 1 2 François Dumoulin. « Les mines métallifères du département de la Loire. Bilan de sept années de recherches». Revue archéologique du Centre de la France. Tome 43. 2004. pp.271-275. Mis en ligne le 01 mai 2006, consulté le 28 janvier 2012

Enllaços externs